Vicente Torres Socasau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicente Torres Socasau
Biografia
Naixement8 d'abril de 1911
Mort17 d'agost de 1936(1936-08-17) (als 25 anys)
Manacor, Mallorca
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
Branca militarEmblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Emblem of the Cavalry Forces of the Spanish Army.svg Cavalleria
Rang militarSP-01 Teniente.svg Tinent
ConflicteGuerra Civil Espanyola
Altres
Condemnat perSedició (Fets d'Alcalá, 1936)

Vicente Torres Socasau (8 d'abril de 1911, ?[1] - 17 d'agost de 1936, Manacor, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers dies de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Quarter de Cavalleria del Príncipe, dit de San Diego, a Alcalà de Henares cap el 1912

Era fill del tinent de Cavalleria Vicente Torres Linares i de Maria Aurora Socasau Pons,[2] que s'havien casat el 1910.[3] La mare, germana dels també militars Miguel[4] i Federico Socasau Pons,[5] era descendent dels propietaris de Ço des de Socasau, important edifici de Begòs (Vall d'Aran).[6] Cursà el batxillerat a l'institut de 2n ensenyament de Córdoba.[7] El 1928 ingressà en el servei militar i el 1931 assolí el grau d'alferes després de completar el primer curs a l'Acadèmia de Cavalleria.[8] El 1932 fou ascendit a tinent i passà del regiment núm. 3 al núm. 8.[9] Practicava hípica juntament amb altres companys i participava en concursos hípics.[10] El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[1]

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'aquests dos regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats, participaren en la formació de les milícies falangistes i en la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[11] Intervengué en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de tropes republicanes l'agost de 1936. Comandava un escamot d'avantguarda del Tercio de Voluntarios Jaime I i fou ferit mortalment al front de Manacor.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
  2. «Notas Locales». La Vanguardia, 02-12-1899, pàg. 2.
  3. «Diario Oficial del 6 de julio de 1919. Núm. 144». El Heraldo Militar, 5379, 06-07-1919, pàg. 2.
  4. «Ascensos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 149, 15-07-1906, pàg. 140.
  5. «ABC MADRID 03-10-1967 página 117 - Archivo ABC», 12-08-2019. [Consulta: 16 setembre 2020].
  6. «ÇÒ DES DE SOCASAU». Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 16 setembre 2020].
  7. Vázquez Aroca, R. Memoria. Instituto Nacional de 2ª Enseñanza de Córdoba, 1927. 
  8. «Ascensos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 145, 03-07-1931, pàg. 55.
  9. «Ascensos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 192, 14-08-1932, pàg. 337.
  10. «Hípica». Mundo Deportivo, 22-06-1935, pàg. 4.
  11. Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009.
  12. Massot i Muntaner, J. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. L'Abadia de Montserrat, 2009 (Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-9883-175-7.