Victor Melcior i Farré

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVictor Melcior i Farré
Victor Melcior Farre.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 21 de febrer de 1860
Almenar
Mort 20 de juny de 1929 (69 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Cirurgià, escriptor científic i traductor
Modifica dades a Wikidata

Victor Melcior i Farré (1860-1929) metge cirurgià, metafísic i actiu seguidor i divulgador del moviment espiritista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 21 febrer 1860 a Almenar, al Segrià. Acabats els seus estudis a la Universitat de Barcelona, va exercir al seu poble natal. D'allà va anar a Manresa, i en aquesta important població fabril, va lluitar contra el còlera de 1885, amb tanta abnegació, que l'ajuntament va recompensar els seus actes humanitaris atorgant-li un diploma d'honor, i la Junta d'Auxilis una medalla de plata. Es va establir definitivament a Barcelona, l'any 1887.

Obra[modifica | modifica el codi]

Escriptor per vocació, la seva ploma va col·laborar en diversos diaris i revistes especialitzades, com El Diario Médico, Revue de Medecine dosimetric de París, La Enciclopèdia medico-farmacèutica, La Semana Médica de Buenos Aires, La Unión Espiritista, La revista de Estudios Psicologicos, de la que també va ser director. Autor d'importants articles sobre l'educació dels nens anormals i la problemàtica de la delinqüència infantil.

Entre la seva obra escrita, figura una "Topografia mèdica de Manresa", (manuscrit del 1889), que va ser premiada en concurs per la "Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual va ser acadèmic corresponent pel seu treball titulat;" Oïda intern, sensacions sonores subjectives ". A més va publicar els següents títols: El 1900, "El periespíritu i les malalties", i "La malaltia dels místics (patologia-psíquica). El 1904, "Els estats subconcients i les aberracions de la personalitat "; El 1907," Memòria, La voluntat com a força medicatriz. Terapèutica d'aquesta potència anímica quan està debilitada o pertorbada ". (Memòria que va obtenir el primer premi de la Reial Acadèmia de Madicina de Madrid). El 1908," Mesura pràctica de la potència volitiva, és possible? ".);. A 1910, "La delinqüència en els nens, Causes i remeis. El 1914, "L'esperit de les religions i l'espiritualisme racionalista", "El jutge incògnita" i el 1921; "Orientacions anímiques". Llibre editat de conferències donades a Barcelona amb el títol, "Sanitat humana i progrés en espiral de les consciències".

Així mateix va traduir obres com, L'exteriorització de la motilitat i Lo meravilloso positivo, del Comte de Rochas, 2 i la "Psicologia experimental", del Dr.Pablo Gibier, així com "Las vidas sucesivas", de Gabriel Delaneé, i "Los fantasmas de los vivos ". Va ser nomenat acadèmic per la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Madrid i Barcelona; medalla d'or per la Real de Madrid; diploma d'Honor de l'Excm. Ajuntament de Manresa; Medalla especial de la Junta Executiva de Sanitat i Auxilis de Manresa; soci corresponsal de l'economia d'Amics del País de Màlaga i altres; membre protector de la "Revista d'estudis psicològics"; president honorari de "La Union Sanitària de Barcelona"; premi i diploma de la "Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción".

Cal destacar, la seva presència com a metge proper a les doctrines del magnetisme i al moviment espiritista, de les quals va ser un important seguidor, promotor i activista.

L'any 1900, va participar en el Congrés Internacional Espiritista i espiritualista de Paris, on va presentar el seu llibre, "El Periespiritu i les malalties".

El 1917 va viatjar a Buenos Aires i Uruguai, on, entre moltes altres, va donar conferències titulades, "Depuración i regeneración de la raza". Va fer estada fins a 1919, deixant una clara i extensa empremta del seu saber dialèctic i literari, entre la classe mèdica argentina i uruguaiana.

El 20 de juny de 1929, va morir al seu domicili de Barcelona, als 69 anys d'edat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Real Academia Nacional de Medicina, pág.273
  2. Almonacid (1898), pág.134
  3. Diccionari biográfic de métges catalans, per Josep M. Calbert Camarasa i Jacint Corbella Corbella, pàg.161, apartat 2975.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ALMONACID, Miguel. Miguel Almonacid y Cuenca. Boletín bibliográfico español. Madrid: Ministerio de Fomento, 1898. OCLC 1536670. 
  • Real Academia Nacional de Medicina. Anales de la Real Academia Nacional de Medicina, 30 de març 1908. OCLC 1081375. 
  • Diccionari biográfic de métges catalans, por Josep M. Calbert Camarasa i Jacint Corbella Corbella.[1]
  • Revista dels Llibres. 1926. Bibliografia de Catalunya: 1 Filosofia: Melcior. Farré.[2]
  • Arxiu de revistes catalanes antigues [3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]