Vidas privadas
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Fito Páez  |
| Protagonistes | |
| Producció | Fito Páez |
| Guió | Alan Pauls i Fito Páez |
| Música | Gerardo Gandini |
| Muntatge | Fernando Pardo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i Argentina |
| Estrena | 2001 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
       | |
Vidas privadas és una pel·lícula de melodrama hispano-argentina del 2001 dirigida per Fito Páez (en el seu primer llargmetratge com a director) a partir d'un guió que va coescriure amb Alan Pauls. És protagonitzada per Cecilia Roth i Gael García Bernal.
Trama[modifica]
Després de 20 anys vivint a Europa, Carmen (Cecilia Roth) torna a Buenos Aires. El seu pare (Héctor Alterio) està molt malalt i es disposa a repartir els seus abundants béns. Carmen és una dona que porta una "doble vida". Una és la familiar i l'altra és aquella en la que dona curs a un inusual apetit sexual.
Obligada a quedar-se a Buenos Aires 15 dies, lloga un departament i contracta parelles perquè facin l'amor i poder escoltar-los a través de les parets. A més, contracta a Gustavo (Gael García Bernal), un jove taxi boy, perquè li llegeixi novel·les eròtiques a l'apartament contigu, amb la condició de mai trobar-se amb ella cara a cara. Amb el temps, Carmen s'enamora de Gustavo, per després enfrontar-se al seu passat: ella va ser segrestada per la dictadura militar en 1976, fet que la va obligar a passar 20 anys en l'exili.[1][2][3]
Repartiment[modifica]
- Cecilia Roth com a Carmen Uranga[2]
- Gael García Bernal com a Gustavo[2]
- Luis Ziembrowski com a Alejandro[4]
- Chunchuna Villafañe com a Sofía[4]
- Héctor Alterio com a pare de Carmen[4] ('Carmen's father')
- Dolores Fonzi com a Ana[2]
- Lito Cruz com a Rodolfo[4]
- Carola Reyna[3]
- Luis Machín[5]
Producció[modifica]
Quan Páez va pensar per primera vegada a rodar la pel·lícula, originalment va apuntar a Marisa Paredes i Juan Diego Botto per protagonitzar els papers principals que finalment van interpretar Roth i García Bernal[6] La pel·lícula és una coproducció argentino-espanyola de Circo Beat i Mate Production, amb la participació de Vía Digital.[7][8] Va ser rodat a Buenos Aires.[6]
Alliberament[modifica]
La pel·lícula es va presentar a la secció "Nous directors" del 49è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià el setembre de 2001.[3] Es va estrenar en cinemes a Espanya el 2 de novembre de 2001 i a l'Argentina el 25 d'abril de 2002.[9][10]
Recepció[modifica]
David Rooney, de Variety, va considerar que la pel·lícula mostrava "material dramàtic risible" i va aconsellar a Páez que millor "es limités a la seva feina".[8]
Casimiro Torreiro de El País va valorar que la pel·lícula naufraga per diversos motius, entre ells "una escriptura maldestra", amb "massa peròs que minen la credibilitat" de la pel·lícula.[3]
La ressenya a La Nación dóna a Vidas privadas una qualificació de "tan tan" i va escriure que la pel·lícula "irregular, caòtica, esquinçada" "alterna entre alguns passatges de gran poder dramàtic i altres que són prescindibles".[5]
Jorge de Cominges de Fotogramas va valorar la pel·lícula amb 3 estrelles sobre 5, citant les actuacions de García Bernal i Villafañe i com les millors coses de la pel·lícula, tot i assenyalant l'absència d'un clímax final com a un punt negatiu.[2]
Premiss[modifica]
| Any | Premi | Categoria | Nominat | Resultat | Ref |
|---|---|---|---|---|---|
2003 |
51ns Premis Cóndor de Plata | Millor actriu secundària | Chunchuna Villafañe | Nominat | [11][12] |
Referències[modifica]
- ↑ Soto, Moira. «Otra vez enamorado». Página12, 12-04-2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cominges, Jorge de. «Vidas privadas». Fotogramas, 29-05-2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Torreiro, Casimiro. «'Vidas privadas', una historia sobre la represión». El País, 24-09-2001.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 González Acevedo, Juan Carlos. Che, qué bueno que vinisteis: el cine argentino que cruzó el charco. Editorial Diëresis, 26 December 2023, p. 2005. ISBN 9788493399726.
- ↑ 5,0 5,1 «Historia ambiciosa que naufraga por falta de coherencia narrativa». La Nación.
- ↑ 6,0 6,1 Pérez, Martín. «¿Al final, todos hablamos de nosotros?». Página/12, 27-05-2001.
- ↑ «!Qué culebrón, che!». La Vanguardia, 04-11-2001.
- ↑ 8,0 8,1 Rooney, David. «Private Lives». Variety, 09-11-2001.
- ↑ «Estrenos de cine 31 de octubre-9 de noviembre de 2001». Europa Press, 11-11-2001.
- ↑ «Fito Páez estrena "Vidas privadas" en Argentina». La Red, 25-04-2002.
- ↑ «"Historias mínimas" y "Un oso rojo" son las favoritas para los Cóndor». Página/12, 11-07-2003.
- ↑ «'Historias mínimas' y 'Hable con ella' triunfan en los Cóndor». El Mundo.