Vil·la Florida

Infotaula d'edifici Vil·la Florida
Dades
Tipus	Casa i centre cívic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès)
Localització	Muntaner, 540-548 i Bisbe Sivilla, 2-20, Sant Gervasi de Cassoles, 83-89 i Reus, 1-11
41° 24′ 20″ N, 2° 08′ 08″ E
Bé amb protecció urbanística
Tipus	Bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	3078

La Vil·la Florida és una casa senyorial situada al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C). Actualment és un centre cívic.

Descripció

La finca ocupa l'illa de cases entre els carrers de Muntaner, Bisbe Sivilla, Sant Gervasi de Cassoles i Reus.

Es tracta d'una casa de grans dimensions, envoltada de jardí, amb una tanca que dóna a tres carrers. L'entrada principal té amb una portalada de ferro emmarcada per dues pilastres de pedra. La façana principal, orientada cap al sud, té un cos principal com els de les masies de planta basilical i la torratxa adossada.

Jardins

Els jardins són de caràcter romàntic i estil afrancesat, amb un traçat geomètric que incorpora rampes i escales. L'espai més emblemàtic és una plaça rectangular que conté un estany.

Amb la construcció de la biblioteca el 2014, que té semisoterrat part de l'equipament, s'enjardina la coberta, donant continuïtat i uniformitat al jardí.

Història

Era una masia rodejada de 13 hectàrees de vinya i cereals, documentada com a explotació agrícola el 1603. Propietat dels Santcliment, una família de mercaders i cavallers, a finals del segle xvii tenia té cura de la finca el convent de Nostra Senyora de la Concepció de l'orde de les Carmelites Descalces, que el 1768 la van vendre a Nicolau Sivilla, un veler (teixidor de veles de seda) de Barcelona. La casa aleshores es coneixia com a Torre Sivilla. El 1803, la propietat passà a mans del bisbat de Barcelona, i el 1842 a Genís Josep Arimon, que començà el procés d'urbanització de la finca. El 1874 la comprà l'inversor Josep Garriga i Llastanós, que la vengué per parcel·les, i en tres anys la superfície es reduí a 3,2 hectàrees.

El 1897, any de l'agregació del municipi de Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona, la va comprar Josep Maria de Müller i Patxot, un industrial vitivinícola de Tarragona, que el 1904 encarregà a l'arquitecte de Figueres Josep Azemar i Pont que transformés l'antiga masia en una residència burgesa. La reforma, en estil modernista de transició cap al Noucentisme, afectà a la distribució interior, a la façana, a la torre angular i a les cobertes. A la mort de Müller, el 1926 la comprà Ramona Calvet i Picas, que hi va viure fins al 1943, quan la comprà Rossend Llobet i Nicolau, president de l'empresa tèxtil L'Espanya Industrial, que, al seu torn, la va arrendar a Enric Bardají, cap provincial de Sanitat, que hi va instal·lar l'Escola de Puericultura, dependent de la Direcció General de Sanitat, i que funcionà durant prop de 50 anys, període en el que se l'anomenà Vil·la Florida.

A finals del segle xx, l'edifici quedà desocupat, i les entitats veïnals de Sant Gervasi van demanar a l'Ajuntament que hi fes equipaments per al barri. Després de deu anys de negociacions amb els propietaris, aquest va expropiar la finca per sentència judicial del 22 de gener del 2004. El 2005, els jardins van passar a ser un espai públic i l'edifici es va remodelar, obrint les portes el 31 de març del 2007 com a Centre Cívic Vil·la Florida.

El 14 de juny de 2014 s'inaugurà la biblioteca Joan Maragall a la banda del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, projectada per Baena Casamor Arquitectes.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la Florida

• «Vil·la Florida». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.