Vilaniu (novel·la)

De Viquipèdia
Infotaula de llibreVilaniu
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorNarcís Oller i Moragas Modifica el valor a Wikidata
Publicació1885 Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-84-9791-413-0 Modifica el valor a Wikidata

Vilaniu és una novel·la realista de Narcís Oller publicada el 1885, en plena consolidació del novel·lista.[1]

Vilaniu és l'elaboració literària que Narcís Oller fa de Valls, la ciutat on va néixer. Allí hi transcorren, del tot o en part, tres de les seves novel·les més conegudes: Vilaniu, La bogeria i La febre d'or. L'autor evoca, seguint els cànons romàntics, els personatges, els llocs i els costums de la vila, però alhora fa un retrat força crític del seu ambient tancat, ensopit i estret de mires.

Vilaniu (una ampliació d'Isabel de Galceran) i La febre d'or són essencialment retaules de la vida social que Oller recordava de Valls o que vivia a Barcelona, respectivament. En aquestes dues novel·les es veu clarament l'ambició literària d'intentar -com Balzac o Zola- la construcció de la novel·la total, on cada peça focalitza situacions o personatges determinats i forma un gran retaule enciclopèdic de l'època.[2]

Sinopsi[modifica]

Desenvolupa la narració Isabel de Galceran, del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novel·la romàntica. Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon. El seu matrimoni amb↑Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d'Isabel. Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d'Isabel, rep, amb ella, els efectes de la mentida pública, que el duen al suïcidi en assabentar-se —de nou situat a la capital— de la mort de la dona per incompetència del metge de Vilaniu, allunyat dels mètodes científics innovadors de la ciutat, on la família retorna. El marc social reflecteix l'immobilisme i la mesquinesa morals que, malgrat la natura idíl·lica, mantenen l'odi a la vila, immergida en una foscor simbòlica i oposada a la ciutat, lluminosa i avançada.

Context històric[modifica]

L'escenari històric inicia l'anàlisi olleriana de la Restauració, remuntant-se a les revoltes prèvies a la Revolució de Setembre. La relació no declarada entre Isabel —oblidada sovint per Don Pau— i Albert resta sense precisar i no té la profunditat psicològica que la trama requereix. Ambdós protagonistes romanen en una indefinició descriptiva que impedeix conèixer-ne els ressorts íntims. Josep Rodon és l'arquetip del polític sobrevingut i triomfador, antagonista de Don Pau. Tomàs Riudavets, Mercè —muller de Rodon— i la pubilla Tàrrega són personatges grotescos que, tanmateix, desencadenen l'acció. Basada en fets i llocs reals (Valls) i escrita en dues etapes (1880-81 i 1883-85), la segona de les quals s'inicià al capítol II de la segona part, creà dubtes a Oller i dificultats per a acabar-la a causa del conflicte entre el seu temperament sentimental i l'intent d'adoptar una estètica antiromàntica. Això causa una discordança ideològica i estructural entre la minuciosa anàlisi sociohistòrica de la primera part, realista, i la feble acció dramàtica de la segona, dissolta rere solucions morals i convencions literàries romàntiques.

Bibliografia[modifica]

  • Aritzeta i Abad, M. (2000), p. 281-285
  • Bertran, J. (1999), p. 173-196
  • Beser, S. (1967)
  • Cabré i Monné, R. (2004), p. 9-95
  • Nunes, M. (1985)
  • Palacín Artiga, A. (1999), p. 287-296
  • Sunyer i Molné, M. (1999), p. 131-147
  • Vidal Tibbits, M. (1983), p. 217-226
  • Yates, A. (1998), p. 179-219.

Referències[modifica]