Violari

El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners. Per a rebre aquest dret s'ha d'haver lliurat un capital i l'obligació de pagar la pensió vitalícia és redimible. Es desenvolupà com a tipus de préstec medieval durant la dècada dels anys 30 del segle XIV al Principat de Catalunya. Concebut com una forma de crèdit a llarg termini, concretament a dues vides. Mitjançant una formulació comercial, el violari intentava escapar de les restriccions eclesiàstiques que censuraven la usura. En aquest cas, el prestador rebia el nom de comprador i el prestatari de venedor. D'aquesta manera, l'objecte d'intercanvi era el dret del comprador de percebre una pensió durant dues vides. A canvi, el venedor rebia un préstec monetari. L'interès anual de les pensions se situaren en un primer moment en el 14,29%, si bé anaren baixant al llarg del segle XIV. En àrees urbanes les pensions solien consistir en entregues de numerari; en zones rurals, en canvi, a les pensions també s'hi preveien mitgeres de gra. El violari també tingué un interès fonamental en el desenvolupament de la fiscalitat pública, ja que molts municipis de Catalunya i la mateixa Diputació del General varen vendre títols per a avançar els diners.

Bibliografia

• Enciclopèdia Catalana: Violari
• Ortí Gost, Pere «Les finances municipals de la Barcelona dels segles XIV i XV: Del censal a la Taula de Canvi». El món del crèdit, 2007, pp. 257-282.

Enllaços externs

• La crisis de deuda pública tiene similitudes con la vivida en 1400