Viquipèdia:PMF/Premsa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Nuvola apps knewsticker.png

Algunes de les idees que circulen a la premsa, o altres mitjans de comunicació, sobre la Viquipèdia.

La Viquipèdia és la versió Wikipedia de Catalunya[modifica]

Red x.svg fals. És la Viquipèdia en llengua catalana, igual que existeixen les versions en anglès, en castellà, etc. Tampoc no és la versió dels Països Catalans. Com a enciclopèdia, la Viquipèdia en català té el propòsit de recollir tot el coneixement universal, i expressar-lo en llengua catalana. La versió en català va ser iniciada per un andorrà, i els col·laboradors majoritaris són catalans, valencians o balears, però també altres de tot arreu amb diferents nivells de català. El codi ca de l'adreça http://ca.wikipedia.org és el codi de llengua ISO 639 pel català.

La Viquipèdia és nacionalista[modifica]

Red x.svg fals. Un dels principis bàsics és la neutralitat del punt de vista. És cert que alguns dels col·laboradors manifesten les seves tendències polítiques en les seves presentacions a les corresponents pàgines d'usuari, mentre que altres opten per no fer-ho. Tothom és benvingut, siguin quines siguin les seves motivacions, i es vigila que les col·laboracions estiguin d'acord amb les normes enciclopèdiques, especialment les d'aquells que mostrin dificultats per exposar les coses de forma neutral. De fet, hi ha col·laboradors de tota mena.

La vitalitat de la Viquipèdia en català, la més gran en una llengua regional, pot sorprendre fora de l'àmbit catalanoparlant. Aquest simple fet es pot associar a una voluntat nacionalista. Per principi, la Viquipèdia no està associada a cap entitat ni institució, ni promou cap opció política. L'objectiu és purament cultural, i en català com a mitjà d'expressió. Per tant, les obres de referència bàsica i les normes d'estil que s'usen estan basades en la bibliografia en català. Però per molta gent la Viquipèdia és el primer contacte amb una obra de referència en català i poden pensar que els seus editors han optat per alguna opció minoritària.

La Viquipèdia és una experiència d'anarquisme[modifica]

Red x.svg fals. La comunitat viquipedista s'ha dotat d'unes normes i recomanacions per facilitar el treball col·laboratiu amb l'únic objectiu de crear una bona enciclopèdia. Aquestes normes són flexibles quan cal i la seva aplicació és cosa de tots. Altrament, la Viquipèdia tampoc és una democràcia amb l'aplicació de majories simples. El principi de funcionament és el consens i, per tant, la negociació per arribar a convèncer i obtenir majories qualificades, tant com a quantitat com a força d'argumentació.

La Viquipèdia és una oligarquia: un grup d'usuaris ho controla tot[modifica]

Red x.svg fals. Tots els coŀlaboradors participen per igual. Ningú disposa de cap privilegi d'edició. Els administradors només s'ocupen d'aplicar les decisions de la comunitat i no tenen cap poder per a dirigir l'orientació dels articles. En cas de conflicte, se soŀlicita la mediació d'una tercera part o es demana l'opinió de la comunitat. Els que participen en les discussions ho fan voluntàriament sense cap obligació. El principi de decisió és el consens, cosa que depèn de la convicció dels arguments i de la cerca constant d'una solució acceptable per a totes les parts. En aquest procés no hi ha jerarquies; l'opinió dels administradors té el mateix valor que la de qualsevol altre usuari, tot i que generalment els usuaris amb més experiència com a coŀlaboradors poden generar més confiança a la resta d'usuaris. Especialment es vigila evitar les males pràctiques com l'ús d'usuaris titella o la participació d'usuaris en grup per fer pressió. En aquests casos es sol usar l'expressió anglesa there is no cabal per aconsellar a la gent que eviti la crispació i deixi de veure conspiracions inexistents.

Quant a la Fundació Wikimedia, té un paper de gestió i d'orientació general de la Viquipèdia i dels altres projectes, però no té ni l'objectiu ni els mitjans de vigilar els seus continguts. Aquest paper tampoc està encarregat ni delegat a cap grup restringit, sinó que és confiat al conjunt dels coŀlaboradors que vulguin implicar-s'hi.

La Viquipèdia no és comparable a la Gran Enciclopèdia Catalana[modifica]

Yes check.svg cert. Són coses diferents. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és la principal obra de referència en català i, de fet, l'usem sovint com a referència o com a norma d'estil. La Viquipèdia no crea informació sinó que es limita a recollir-la de les fonts autoritzades.

La GEC (versió impresa) té 150.000 entrades, l'Enciclopèdia (versió en línia) en té 430.000 i la Viquipèdia arribà a les 400.000 el març del 2013. En certs camps ja tenim més informació que la GEC i en altres la Viquipèdia és un complement. S'ha de tractar cada cosa com el que és: una és una obra autoritzada feta per especialistes, i l'altra és una enciclopèdia lliure i dinàmica.

És absurd que qualsevol usuari pugui modificar a discreció[modifica]

Yes check.svg cert

En una «enciclopèdia lliure» tothom té dret a modificar-la lliurement[modifica]

Red x.svg fals. El mot lliure fa referència a la llibertat de reutilització del contingut de la Viquipèdia segons la terminologia del programari lliure.

D'altra banda, la Viquipèdia és un lloc web privat, finançat per donacions privades. No hi ha cap obligació a assegurar el dret d'expressió.

Una feina d'amateurs no és fiable[modifica]

Yes check.svg cert. Això és un wiki. Si voleu un treball sense errors ni omissions serioses, us suggerim que cerqueu en un altre lloc. Igual que altres fonts d'informació públiques, la Viquipèdia no dóna cap garantia de validesa.

Per contra, existeixen alguns experts en certes matèries a qui se'ls demana revisar aspectes en el que un no hi estigui familiaritzat. Pensem que l'intercanvi de punts de vista entre experts i amateurs pot donar més profit que una visió exclusivament experta. A més, es demana a tots els col·laboradors que citin les seves fonts perquè el lector pugui verificar o ampliar la informació.

Qualsevol pot fer qualsevol modificació[modifica]

Red x.svg fals. Encara que tothom pugui modificar els articles, això no significa que totes les modificacions siguin acceptades.

La comunitat de viquipedistes supervisa els «vandalismes» (insults, grolleries, manipulacions, etc.) i les contribucions dubtoses (assaig personal, publicitat o propaganda, etc.). A més, les pàgines més sotmeses a manipulació, conflicte, o «vandalisme» (p.ex. esdeveniments recents, política) es poden protegir provisionalment o restringir les modificacions als usuaris registrats amb certa antiguitat.

La cobertura és esbiaixada[modifica]

Yes check.svg cert, completament d'acord. Irremeiablement és així, tot depèn de les àrees d'interès dels col·laboradors. La cobertura de temes a la Viquipèdia té poca relació amb la importància real. Uns temes trivials potser es cobreixen en gran detall, mentre que altres qüestions centrals no tenen cap article.

Si us plau, no jutgeu la importància de les coses, o dels personatges, segons la mida del seu article a la Viquipèdia.

La Viquipèdia està promocionada per la Generalitat de Catalunya[modifica]

Red x.svg fals, encara que hi ha col·laborat. Un dels principis fonamentals és la promoció de la Viquipèdia per a poder arribar a tothom. En aquest sentit es busca la col·laboració de diferents entitats públiques i privades, tant per aconseguir informació lliure com per promocionar el contingut i captar nous col·laboradors. Aprofitant l'experiència engegada en algunes escoles de Palma, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha usat la Viquipèdia com a eina per a introduir les tecnologies de la informació i la comunicació a les escoles. La Viquipèdia col·labora amb totes les experiències que poden ser útils i promocionals, però no existeix cap compromís que condicioni la independència d'actuació. Per descomptat, tampoc existeix cap subvenció (vegeu Com es finança la Viquipèdia).

Vegeu també[modifica]