Visió perifèrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Double system e.jpg
Visió perifèrica
Camp de visió

La visió perifèrica o visió tangencial és una part de la percepció visual que ocorre fora del centre de l'acte visual. La visió perifèrica es forma fora de la màcula, en la perifèria de la retina. És un tipus de visió poc rica en detalls, on l'individu percep la presència d'objectes i moviments, però sense nitidesa, gairebé desenfocats. Això passa perquè la llum incideix en els ulls només de forma rectilínia front als nostres ulls i allò que està al voltant apareix desenfocat.

Hi ha un ampli conjunt de punts no-centrals en el camp de visió que s'inclouen en la noció de visió perifèrica.

Contràriament a la visió fòveal en la qual l'ull s'atura (durant 200 a 400 mil·lisegons) sobre un punt de fixació per obtenir els detalls amb alt poder de resolució, la visió perifèrica proporciona impressions globals, comprimides i deformades dels camp de visió total.

La visió perifèrica proporciona fins a 100 imatges per segon (en lloc de les 3 a 4 en el cas de la visió foveal).

Ella permet la percepció ultraràpida dels moviments, fins i tot de nit (visió escotòpica).

La seva capacitat de detectar els moviment augmenta cap a la perifèria extrema.

La visió perifèrica cobreix més del 99% del camp de visió i disposa del 50% del nervi òpitic i delcòrtx visual.

Límits interns[modifica]

Els límits interns de la visió perifèrica es poden definir de maneres diferents depenent del context. En l'ús comú, el terme "visió perifèrica"esrefereix al que tècnicament se'n diu "visió perifèrica llunyana." Aquesta és la visió fora del rang de la visió estereoscòpica. Es pot concebre com limitada al centre per un cercle de 60° de radi o de 120° de diàmetre, centrada al voltant del punt de fixació, és a dir, el punt on es dirigeix l'acte visual.[1] En l'ús comú, la visió perifèrica també es pot referir a una superfície definida per un cercle de 30° de radi o 60° de diàmetre.[2][3] En els camps relacionats amb la visió com la fisiologia, oftalmologia, o optometria, els límits interns de la visió perifèrica es defineixen de forma més estricta en termes de diverses regions anatòmiques de la retina central, generalment la fòvea.

Els límits externs de la visió perifèrica corresponen als límits del conjunt del camp de visió. Per a un sol ull, l'extensió del camp visual es pot definir en termes de 4 angles, cadascun d'ells mesurats des del punt de fixació. Aquesta angles, que representen les 4 direccions cardinals, són: 60° superior, 60° nasal (cap al nas), 70-75° inferior i 100-110° temporal.[4] [5] [6] Per ambdós ulls el camp visual combinat és 130-135° vertical[7] [8] and 200-220° horizontal.[9] [10]

Característiques[modifica]

La pèrdua de visió perífèrica però conservant la visió central rep el nom de visió en túnel, i la pèrdua de visió central mantenint la visió perifèrica es coneix com a escotoma central.

La visió perifèrica és feble en els humans, especialment per distingir els colors i les formes. Això és degut al fet que eles cèllules receptores de la retina són més grans al centre i menors a les vores.

Referències[modifica]

  1. Sardegna, Jill; Shelly, Susan; Rutzen, Allan Richard; Scott M Steidl. The Encyclopedia of Blindness and Vision Impairment. Infobase Publishing, 2002, p. 253. ISBN 978-0-8160-6623-0 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Grosvenor, Theodore; Grosvenor, Theodore P. Primary Care Optometry. Elsevier Health Sciences, 2007, p. 129. ISBN 0-7506-7575-6 [Consulta: 29 novembre 2014]. 
  3. Bhise, Vivek D. Ergonomics in the Automotive Design Process. CRC Press, 15 September 2011, p. 68. ISBN 978-1-4398-4210-2 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  4. Savino, Peter J.; Danesh-Meyer, Helen V. Color Atlas and Synopsis of Clinical Ophthalmology -- Wills Eye Institute -- Neuro-Ophthalmology. Lippincott Williams & Wilkins, 1 May 2012, p. 12. ISBN 978-1-60913-266-8 [Consulta: 9 novembre 2014]. 
  5. Ryan, Stephen J.; Schachat, Andrew P.; Wilkinson, Charles P.; David R. Hinton, SriniVas R. Sadda, Peter Wiedemann. Retina. Elsevier Health Sciences, 1 November 2012, p. 342. ISBN 1-4557-3780-1 [Consulta: 9 novembre 2014]. 
  6. Trattler, William B.; Kaiser, Peter K.; Friedman, Neil J. Review of Ophthalmology: Expert Consult - Online and Print. Elsevier Health Sciences, 5 January 2012, p. 255. ISBN 1-4557-3773-9 [Consulta: 9 novembre 2014]. 
  7. Dagnelie, Gislin. Visual Prosthetics: Physiology, Bioengineering, Rehabilitation. Springer Science & Business Media, 21 February 2011, p. 398. ISBN 978-1-4419-0754-7 [Consulta: 9 novembre 2014]. 
  8. Dohse, K.C.. Effects of Field of View and Stereo Graphics on Memory in Immersive Command and Control. ProQuest, 2007, p. 6. ISBN 978-0-549-33503-0 [Consulta: 9 novembre 2014]. 
  9. Szinte, Martin & Cavanagh, Patrick (15 October 2012), "Apparent Motion from Outside the Visual Field, Retinotopic Cortices May Register Extra-Retinal Positions", PLOS ONE, doi:10.1371/journal.pone.0047386, <http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0047386>. Consulta: 9 novembre 2014
  10. Kühn, Wolfgang. Fundamentals of Road Design. WIT Press, 2013, p. 24. ISBN 978-1-84564-097-2 [Consulta: 9 novembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]