Wandu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Wandu
Hwando Mountain Fortress Rising Wall.JPG
Dades
TipusJaciment arqueològic
Part deCapitals i tombes de l'antic regne de Koguryö
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 3.219,21 ha
Ubicació geogràfica
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaJilin
 41° 09′ 56″ N, 126° 09′ 31″ E / 41.16555556°N,126.1586111°E / 41.16555556; 126.1586111
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2004
Modifica les dades a Wikidata

Hwando (en coreà: 환도) o Wandu (en xinès: 丸都城) va ser la segona capital de Goguryeo (tres regnes de Corea). Està situada a la província xinesa de Jilin, prop de la frontera amb Corea del Nord. Les restes de la fortalesa de Wandu formen part del conjunt anomenat «Capitals i tombes de l'antic regne de Koguryö», designat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2004.[1]

Història[modifica]

La tradició diu que el rei Yuri de Koguryö va traslladar la capital a la fortalesa de Gungnae (en alfabet hangul: 국내성) i va construir la fortalesa de Wina.[2] La fortalesa de Gungnae es va situar prop del riu Yalu i la nova fortalesa de Wina (Hangul: 위나암성, Hanja: 尉那巖城) va ser un fort sobre la muntanya. Posteriorment el rei Sansang li va canviar el nom a Hwando, més tard Wandu.

Vista del cementeri dels nobles

El rei Sansang de Koguryö va completar la construcció de la ciutat de Hwando, aproximadament durant 10 anys, emmurallant la capital .[3] Així com es va anar consolidant el poder del regne de Koguryö, es van començar a conquistar territoris de la península de Corea, que quedaven sota mandat xinès.[4]

El regne de Koguryö va iniciar una guerra contra els Wei el 242 per tallar l'accés xinès a la península coreana. No obstant això, els Wei van contraatacar i Koguryö va perdre. En aquest procés, els Wei van destruir la fortalesa de Hwando el 244.[5]

Koguryö va reconstruir la fortalesa de Hwando i va acabar amb l'ocupació xinesa a Corea el 313 amb la conquesta de Lelang. No obstant, Hwando va patir la devastació per part de poble Xianbei, el 341, convertint als presoners de Koguryö en esclaus dels Xianbei. Els Xianbei també van destruir Buyeo el 346, accelerant la migració d'aquests a la península de Corea.[6]


Referències[modifica]

  1. «Capital Cities and Tombs of the Ancient Koguryo Kingdom». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 8 maig 2017].
  2. Samguk Sagi Volum 13 (pàgina 18)
  3. Samguk Sagi Volum 16(pàgines 21 i 23)
  4. Charles Roger Tennant. A history of Korea. illustrated. Kegan Paul International, 1996, p. 22. ISBN 0-7103-0532-X. «la capital secundària confrontada amb el riu Yalu, a prop de la moderna ciutat xinesa de Ji'an, es va anomenar 'Hwando'. A causa del desenvolupament de les armes de ferro i la seva organització política, van aconseguir cert poder, que units a les revoltes que van acompanyar la ruptura de l'imperi Han, van ser capaços d'amenaçar a les colònies xineses que estaven sota el control nominal dels Han.» 
  5. Charles Roger Tennant. A history of Korea. illustrated. Kegan Paul International, 1996. ISBN 0-7103-0532-X. «El 242, en el regnat de Tongch'ŏn, van atacar una fortalesa xinesa prop del naixement del Yalu en un intent d'interrompre la ruta terrestre a través de Liao. En resposta, els Wei els van envair el 244 i van saquejar Hwando.» 
  6. Charles Roger Tennant. A history of Korea. illustrated. Kegan Paul International, 1996, p. 22. ISBN 0-7103-0532-X. «Poc després, els Wei van caure contra els Jin, i Koguryŏ es va tornar més fort, fins que el 313 van ocupar Lelang i va acabar amb 400 anys de presència xinesa a la península de Corea, un període suficient per assegurar que els 1500 anys posteriors es mantinguessin dins de l'esfera cultural xinesa. Després de la caigut dels Jin al 316, els proto-mongols Xianbei van ocupar el nord de la Xina. D'ells, el clan Murong va prendre la zona de Shandong, traslladant-se a Liao, i en el 341, van saquejar i van cremar la capital del regne Koguryo a Hwando. Van prendre milers de presoners per proporcionar mà d'obra barata que construís més muralles per a ells.El 346, van escometre la destrucció de Puyo, accelerant així el que havia de ser una contínua migració de la seva gent a la part nord-oriental de la península. Koguryŏ, va quedar, per tant, temporalment debilitat.» 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wandu