William Oughtred

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilliam Oughtred
Wenceslas Hollar - William Oughtred.jpg
Gravat per Wenceslaus Hollar (1646)
Biografia
Naixement 5 de març de 1574
Eton, Berkshire, Anglaterra
Mort 30 de juny de 1660(1660-06-30) (als 86 anys)
Albury, Surrey, Anglaterra
Religió Anglicanisme
Formació Eton College
King's College
Es coneix per Inventor del regle de càlcul
Activitat
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Modifica les dades a Wikidata

William Oughtred va ser un pastor anglicà, conegut com a matemàtic i per haver inventat el regle de càlcul en el segle XVII.

Vida[modifica]

El seu pare era mestre d'escriptura al Eton College i allà va rebre de nen una educació acurada. El 1592 va ingressar al King's College de Cambridge on es va graduar el 1596 i va obtenir el seu magister el 1600. Malgrat que no es donaven gaire matemàtiques ni a Eton ni a Cambridge en aquell temps, Oughtred s'hi va interessar força: com que patia d'insomni, aprofitava les nits per estudiar les matemàtiques que no hi havia a les classes.[1]

El 1603 va ser ordenat ministre episcopal i el 1604 va esdevenir vicari a Shalford (Surrey). Des del 1610 fins a la seva mort va viure a Albury (Surrey) on va exercir de rector de la parròquia. La seva casa va ser constantment visitada per estudiants i erudits en matemàtiques cercant els seus coneixements i els seus consells.[2] Entre els seus deixebles visitants més destacats es troba Seth Ward.

Obra[modifica]

Clavis mathematicae, 1652

L'obra més important d'Oughtred és el Clavis Mathematicae (La clau de les matemàtiques), de títol sencer: Arithmeticae in numeris et speciebus institutio quae tum logisticae, tum amalyticae, atque adeo totius mathematicae, quasi clavis est, publicat per primer cop el 1631. El llibre és un breu (només 88 pàgines) i concís tractat d'àlgebra en el que Oughtred defensa una escriptura de la matemàtica menys literària i més simbòlica,[3] utilitzant molts dels símbols que avui s'han fet estàndard en la matèria, com el signe de multiplicar (una ics: ×), el de proporció (un doble dos punts: ::), i altres que ara ja resten en desús. El llibre va tenir notable èxit, ja que va ser reeditat el 1648, el 1652, el 1667 i el 1693 i també es van publicar traduccions a l'anglès el 1647 i el 1694. També va tenir molta influència, ja que matemàtics posteriors com John Wallis, Descartes o Newton la van fer servir en algun moment o altre.[4]

Però l'aportació més original d'Oughtred és la invenció del regle de càlcul. Això no obstant, un alumne seu, Richard Delamain, va publicar una descripció de l'instrument abans que el mateix Oughtred; cosa que va generar una polèmica sobre l'autoria de l'invent. Basant-se en el concepte de logaritme i a les taules de logaritmes creades per John Napier i Henry Briggs, el regle de càlcul és una versió física d'aquestes taules: uns cercles (més endavant van ser rectes) concèntrics amb unes escales mòbils gravades que permetin obtenir el resultat de multiplicacions i divisions o d'altres operacions que involucren funcions trigonomètriques.[5]

Referències[modifica]

  1. Wallis, pàgina 372.
  2. Aubrey, pàgina 228.
  3. Seguint a François Viète, tot i que no l'anomena mai.
  4. Katz, pàgina 461.
  5. Katz, pàgina 752.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Oughtred Modifica l'enllaç a Wikidata