Wolfgang de Wittelsbach

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Wolfang de Wittelsbach)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWolfgang de Wittelsbach
Biografia
Naixement 1r novembre 1451 (Gregorià)
Munic
Mort 24 maig 1514 (Gregorià) (62 anys)
Landsberg am Lech Tradueix
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc
Pare Albert III de Wittelsbach
Germans Barbara von Bayern Tradueix, Elisabet de Baviera, Marguerite de Bavière, Albert IV de Wittelsbach, Joan IV de Wittelsbach, Segimon de Wittelsbach i Cristòfol de Wittelsbach
Modifica les dades a Wikidata

Wolfgang de Wittelsbach o de Baviera (Munic, 1 de novembre de 1451 - Landsberg am Lech, 24 de maig de 1514) de la casa de Wittelsbach fou el més jove dels fills del duc Albert III de Baviera-Munich i d'Anna de Brunswick-Grubenhagen.

Wolfgang va ser destinat a la carrera eclesiàstica i per tant va viatjar el 1460 amb els seus germans Albert i Joan IV a Roma, on va ser presentat al papa Pius II, Nicolau de Cusa i altres cardenals.

Quan Albert va decidir participar en el govern després de la mort de Joan (1463), Wolfang li va donar suport. El 1465, amb 18 anys, Albert va començar a governar i el 1467 el seu germà Segimon de Wittelsbach va renunciar conservant un territori que fou Baviera-Dachau. El 1468 Albert va compensar Wolfang amb 2.400 florins i després, 3.000 florins l'any, durant dotze anys, a canvi de renunciar al govern conjunt. En un viatge a Itàlia, Wolfgang va visitar la seva germana Margarida a Màntua. Albert va anar a Roma i els dos germans van intentar sense èxit obtenir el capel cardenalici per Wolfgang, encara que l'emperador Frederic III i altres prínceps recolzaven el pla.

Mentrestant les coses amb un altre germà, Cristòfol, anaven de manera diferent. Encara que hi va renunciar ho va fer només per un any, i després per cinc anys demanant noves compensacions. El 1471 Albert va fer arrestar Cristòfol. Llavors Wolfang, alarmat, va fugir de Munic i va escriure cartes a l'emperador Frederic, i a diversos prínceps, per guanyar suports per al seu germà empresonat. Fins i tot en una dieta a Ratisbona va demanar suport per Cristòfol, que va ser finalment alliberat després de disset mesos de presó, i forçat el 1475 a renunciar a la co-regència per deu anys. Cristòfol va obtenir llavors per a Wolfang una compensació de 4.000 florins anuals i el domini de Schwabegg. El 1486 va tractar d'assegurar al seu parent llunyà Joan del Palatinat-Mosbach, la cadira del bisbat de Regensburg.

Quan el rei Maximilià, fill de l'emperador Frederic, el 1488 va ser fet presoner pels súbdits rebels a Bruges, Wolfgang i Cristòfol van prendre part en la campanya per alliberar-lo. Wolfgang va ser nomenat per al consell del rei Maximilià i va entrar al servei de l'emperador.

El 1489, el conflicte entre l'actual duc Albert i els seus germans es va intensificar de nou. Wolfgang i Cristòfol foren exclosos de la successió de Baviera-Landshut-Ingolstadt en el cas que el duc Jordi de Wittelsbach morís sense hereus. La filla de l'emperador s'havia casat amb Albert en contra de la voluntat paterna, i Frederic en revenja va donar suport altre cop a la crida a un govern col·legiat i va designar a suggeriment de Wolfgang, a Felip del Palatinat com a l'àrbitre en la disputa entre els germans. Cristòfol va morir el 1493. Posteriorment el 1506 la llei de primogenitura dictada per Albert IV excloïa definitivament Wolfang i els seus descendents, si bé fou admès a la junta de tutela de Guillem IV de Wittelsbach (el fill d'Albert IV). Va morir el 24 de maig de 1514 i fou enterrat a Landsberg am Lech. Va deixar una filla il·legítima.

Referència[modifica]