Cristòfol de Wittelsbach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCristòfol de Wittelsbach
Christoph der Starke.JPG
Biografia
Naixement6 de gener de 1449 (Gregorià)
Munic
Mort15 d'agost de 1493 (Gregorià) (44 anys)
Rodes
Grup ètnicAlemanys
Activitat
OcupacióAristòcrata
Altres
TítolDuc
ParesAlbert III de WittelsbachAnne de Brunswick-Grubenhagen
GermansBarbara von Bayern (en) Tradueix, Elisabet de Baviera, Marguerite de Bavière, Albert IV de Wittelsbach, Joan IV de Wittelsbach, Segimon de Wittelsbach i Wolfang de Wittelsbach
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Cristòfol de Wittelsbach (Munic, 6 de gener de 1449 - illa de Rodes, 15 d'agost de 1493) fou duc de Baviera-Munic fill del duc Albert III de Wittelsbach i germà d'Albert IV el Savi

Cristòfol com els seus germans Albert (IV) i Wolfang, estava destinat a la vida eclesiàstica. Albert va renunciar a aquesta carrera i després de la renúncia del seu germà Segimon de Wittelsbach, va quedar sol al front del govern de Baviera-Munic. Llavors Cristòfol va demanar part en el govern però la dieta de Ratisbona del 28 d'octubre de 1467 va ratificar a Albert. La guerra era imminent i el duc de Baviera-Landshut, Lluís IX de Wittelsbach va intervenir com a mediador i va dictar un laude arbitral el 16 de gener de 1468 pel qual Cristòfol era acceptat com a co-governant amb seu a Kelheim i amb una pensió anual. Al cap d'un any Cristòfol va renunciar al govern per un període de cinc anys i se li va donar el castell de Mitherrschaft i 8.000 florins de renda anual.

Albert però no confiava en el seu germà i el 23 de febrer de 1471 el va arrestar a Munic i el va tenir tancat durant 19 mesos fins al 9 d'octubre de 1472 el va alliberar per orde de l'emperador sota promesa de Cristòfol de no revenjar-se. El març de 1475 va renunciar per altres 10 anys al govern rebent com a compensació de les ciutats de Landsberg i Weilheim juntament amb els diners d'un any i a més el pagament del seu deute que ascendia a 20.000 florins.

El 1476 es va traslladar a Hongria, a la cort d'aquest regne, i va actuar com a cavaller de Maties Corví en el conflicte contra l'emperador Frederic III. El 1477 va tornar a Baviera i el 1485 va exigir altre cop la seva part del govern; aquesta pretensió fou rebutjada per Albert amb el consentiment de l'emperador, i a més Albert li va reclamar la devolució de Landsberg i Weilheim. El 23 de febrer de 1485 Cristòfol va anar a Augsburg; Albert va enviar al capità Nicholas von Abensberg a prendre possessió de les dues ciutats reclamades; però aquest va caure en una emboscada de Cristòfol el 28 de febrer de 1485 i va morir junt amb alguns soldats; Cristòfol després es va penedir i va fer un pelegrinatge a Andechs per expiar el crim i el 17 de juny va renunciar per sempre a qualsevol reclamació contra la transferència dels pobles de Weilheim i Schongau, els castells de Pahl i Rauhenlechsberg, el pagament dels seus deutes i el pagament d'una determinada quantitat anual. El 1488 es va traslladar amb el seu exèrcit per anar a alliberar al rei Maximilià a Bruges, presoners dels rebels locals.

Va fundar una nova residencia prop de Schongau el 1490 (avui Herzogsägmühle) i després va combatre al servei del rei d'Hongria contra Ladislau; el 1493 va fer amb el príncep elector Frederic III de Saxònia un pelegrinatge a Terra Santa, que va descriure en un llibre. Era a Jerusalem el 1493 quan fou nomenat Cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre pel príncep elector Frederic. En el seu camí a casa va caure malalt a Rodes pels efectes d'un bany i va morir.

Bibliografia[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristòfol de Wittelsbach