Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ELEN |
| Tipus | organització no governamental |
| Forma jurídica | associació internacional sense ànim de lucre |
| Història | |
| Reemplaça | Oficina Europea de Llengües Minoritàries |
| Creació | 2011 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 32.878 € (2020) |
| Lloc web | elen.ngo |
 | |
La Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN, per les seues sigles en anglès) és una organització internacional no governamental activa a nivell europeu que treballa per a protegir i promoure les llengües minoritàries, llengües en perill d'extinció, llengües cooficials i llengües de les nacions sense estat.
ELEN es va formar després del tancament el 2010 de l'Oficina Europea de Llengües Menys Minoritàries, una organització no governamental amb objectius similars fundada el 1982.
Labor[modifica]
Els objectius i el treball d'ELEN s'engloben en diferents tipus d'intervenció:[1]
- Treball com a lobby dirigit a les principals organitzacions internacionals implicades en la defensa dels drets humans i col·lectius: Nacions Unides, Consell d'Europa i Unió Europea.[2] ELEN es presenta com la veu de les minories menys audibles, en particular fent demandes concretes a òrgans electes com el Parlament Europeu. També duu a terme accions a nivell local, per exemple, implicant-se en la campanya nacional a favor de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l'Estat francès,[3] denunciant l'actitud del govern espanyol envers les minories no hispanoparlants,[4][5] o associant-se a les inquietuds dels defensors de les llengües minoritàries arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.[6][7][8][9]
- Empresa i participació en projectes de seguiment i acció sobre les llengües minoritàries.
ELEN ha contribuït notablement a la posada en marxa del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics de Sant Sebastià,[10] que enumera mesures concretes per a garantir el respecte dels drets lingüístics a Europa, així com al Projecte Digital de Diversitat Lingüística, un pla de creació i intercanvi de continguts digitals utilitzant llengües minoritàries.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Argouarch, Philippe. «Paul Molac : Il nous faut agir pour changer la Constitution avant l'élection présidentielle» (en francès). Agence Bretagne Presse. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Morgan, Sam. «Language discrimination rife across EU» (en anglès britànic). www.euractiv.com, 09-06-2016. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Row brews over French regional languages as country's upcoming EU council presidency ponders future of linguistic diversity» (en anglès). The Parliament Magazine, 30-07-2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Spain's "linguistic discrimination" debated in the European Committee on Civil Liberties for the first time». , 17-03-2016.
- ↑ «International Manifesto in Support of Catalonia's Right to Freedom as a People - The Bullet» (en anglès americà). Socialist Project, 31-05-2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Ó Caollaí, Éanna «Brexit a 'potential disaster' for minority languages» (en anglès). , 22-06-2016.
- ↑ Sonnad, Nikhil. «Brexit may threaten the many minority languages of Britain» (en anglès). Quartz. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Brexit "disastrous" for Gaelic and Scots languages, warns European-wide campaigners» (en anglès). HeraldScotland. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Brexit Could Devastate Celtic Languages» (en anglès americà). Language Magazine, 06-12-2019. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Le Protocole de Donostia est déjà une réalité : les mesures permettant de concrétiser les droits linguistiques seront prêtes pour le 17 décembre» (en francès). Protocol to Ensure Language Rights. Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Who | The Digital Language Diversity Project». Digital Language Diversity Project. Arxivat de l'original el 2021-11-08. [Consulta: 8 novembre 2021].