Xarxa Fenològica de Catalunya
| Governança corporativa | |
|---|---|
| Part de | Servei Meteorològic de Catalunya  |
La Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) va ser creada pel Servei Meteorològic de Catalunya el 23 de març de 2013, Dia Meteorològic Mundial,[1][2] com a resposta a la necessitat de disposar d'observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori, amb sèries llargues en el temps i ben repartides,[3] estudiant la relació entre els factors climàtics i els cicles dels sers vius,[4] un clar indicador del canvi climàtic de les darreres dècades.[5]
Durant la primera etapa del Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) Eduard Fontserè ja va crear una xarxa fenològica catalana, publicant els primers resultats de la mateixa a la Nota d'Estudi número 63.[6] Des de finals del 2014, les observacions recollides s'incorporen a la base de dades europea Pan European Phenology DB.[7]
S'observen 25 espècies de plantes, 14 ocells i 6 papallones proposades per la Institució Catalana d'Història Natural,[8] que va assessorar el Meteocat en la selecció d'espècies a observar. El sistema d'observació adoptat és l'usat a la xarxa americana (USA National Phenology Network), on, a més de la data d'inici d'una fenofase, s'enregistra també la seva durada. Les pautes d'observació es poden consultar a la Guia bàsica d'observacions fenològiques[9] que va elaborar el Servei Meteorològic de Catalunya.
Els primers observadors de la nova Xarxa Fenològica de Catalunya eren voluntaris de l'existent XOM (Xarxa d'Observadors Meteorològics) del Servei Meteorològic de Catalunya, i s'hi han incorporat altres entitats com la Diputació de Barcelona,[4] la Fundació Plegadis,[10] el CREAF [11] i l'Estació Biològica del Seguiment del Canvi Global a la Serralada de Marina.
Referències
[modifica]- ↑ Alcàntara, Alberto «El Servei Meteorològic de Catalunya crea una xarxa per estudiar els impactes del canvi climàtic sobre la fauna i la flora». 3/24, 24-03-2013 [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Presentació de la Xarxa Fenològica de Catalunya». Radiotelevisió Cardedeu, 26-03-2013 [Consulta: 15 abril 2014]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Observem el canvi climàtic seguint el ritme de la natura». Bio Bñitz BCN, 04-05-2019. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Diputación de Barcelona y Servei Meteorològic colaboran para reforzar la red fenológica catalana» (en castellà). La Vanguardia, 28-05-2019. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Els fruiters floreixen 15 dies abans que fa 50 anys, segons un estudi». Diari Més, 05-03-2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Fontserè i Campany, Servei Meteorològic de Catalunya «Primers resultats de conjunt de les observacions fenològiques a Catalunya». Nota d'Estudi, 1936, pàg. 39 [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ Cascante, Manel. «La floració de l'avellaner s'ha avançat una setmana per dècada des del 1981 a Europa». Ara, 23-05-2015. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Còpia arxivada». Circular de la Institució Catalana d'Història Natural, Maig-juny 2013. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2013 [Consulta: 15 abril 2014]. Arxivat 21 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Equip de Canvi Climàtic, Àrea de Climatologia. «Guia bàsica d'observacions fenològiques». Servei Meteorològic de Catalunya.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Fundació Plegadis s’incorpora a la Xarxa Fenològica de Catalunya». Mes Ebre, 28-02-2019. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «El Servei Meteorològic de Catalunya i el CREAF uneixen esforços per estudiar la fenologia i el canvi climàtic a través de la ciència ciutadana». Creaf, 04-03-2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina web de Fenocat Arxivat 2015-07-11 a Wayback Machine.