Xavier Garcia i Pujades

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Garcia i Pujades
Xavier Garcia Pujades, 2017.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócandidat polític, periodista, assagista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareXavier Garcia i Soler Modifica el valor a Wikidata
Premis

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 3 de setembre de 1950) és un periodista i escriptor català.[1]

Fill de Xavier Garcia Soler i Teresa Pujades Elias,[1] és autor de diversos llibres d'assaig històric, biografies i ecologia, i col·laborador de nombrosos mitjans de comunicació, escrits, radiofònics i televisius. De les seves publicacions destaquen els retrats literaris Homenets catalans (1976) i les tres sèries Homenots del sud (1994, 2004 i 2013), que va rebre, per la primera, el Premi Nacional de Periodisme el 1993; les biografies de personalitats de la cultura catalana com Biografia d'Esteve Fàbregas i Barri (1992), Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotismes (premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994), Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de la cutlura pirinenca (1995) i El meu Artur Bladé (1996); els assaigs Memòria de la Catalunya Nova, 1957-2000 (2001), Història i cultura local a Catalunya al segle XX (premi Rovira i Virgili 2001) i Dietari d'anar passant (2003, premi Sebastià Juan Arbó 2002); i els assaigs i crònica ecològica Devoradors de natura, devoradors per artifici (1988), La Catalunya nuclear (1990) i Greenpeace. Pau verda per al món (2003).[2]

Guanyà el premi Xarxa d'assaig amb S. Vilanova i J. Reixach, el 1978, amb El combat ecologista a Catalunya (1979), que se situa en els inicis de la reivindicació ecologista contemporània.[2] També ha publicat alguns llibres sobre cròniques de fets o semblances de personatges de Vilanova, com ara Vilanovin amb llustre o sense: els meus paisans (1971) i Vilanovins amb llustre o sense: els meus paisans 30 anys després (2001).[1]

Obres [3][modifica]

  • Homenets Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1976
  • El Combat ecologista a Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1979 (autors: Xavier García, Jaume Reixac, Santiago Vilanova)
  • Supervivència 2000 : accions mundials pel medi natural i humà. Barcelona: Pòrtic, 1983
  • Per un apocalipsi controlable. Barcelona : Centre d'Estudis Joan Bardina, 1987
  • Devoradors de natura devorats per l'artifici. Barcelona: El Llamp, 1988
  • La Catalunya nuclear : la Ribera d'Ebre: centre d'una àmplia perifèria espoliada. Barcelona : Columna, 1990
  • Biografia d'Esteve Fàbregas i Barri : l'escriptor, el creador, l'home. Barcelona : Selecta-Catalònia, 1992
  • Homenots del sud. Tarragona : El Mèdol, 1994
  • Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca. Lleida : Pagès, 1995
  • Joan Guinjoan. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Proa, 1999
  • Vilanovins amb llustre o sense : els meus paisans 30 anys després. Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2001
  • Història i cultura local a Catalunya al segle XX. Tarragona : El Mèdol, 2002
  • Dietari d'anar passant : 1987-2002. Barcelona : Columna, 2002
  • Greenpeace : pau verda per al món. Barcelona : Ciutat Vella, 2003
  • Trenta anys de cultura ecològica a Catalunya : 1976-2006. Barcelona : La Busca, 2006
  • Artur Bladé en la política i literatura catalanes del segle XX. Valls : Cossetània, 2009
  • Heterodoxos europeus : 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX. Lleida : Pagès, 2014
  • Exilis. Estudis literaris sobre Artur Bladé. Arxiu Comarcal i Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, 2014 (autors: Sam Abrams, Xavier Garcia, Jordi Julià i Abraham Mohino)[4]
  • El Sud de nou revisitat : 1985-2015. Valls : Cossetània, 2017

Premis[2][modifica]

  • 1978: Premi Xarxa d'assaig amb S. Vilanova i J. Reixach per El combat ecologista a Catalunya
  • 1993: Premi Nacional de Periodisme per Homenots del sud [5]
  • 1994: Premi Ventura Gassol de relat biogràfic per Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme
  • 2001: Premi Rovira i Virgili per Història i cultura local a Catalunya al segle XX[6]
  • 2002: Premi Sebastià Juan Arbó per Dietari d'anar passant

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Puig Rovira, Francesc X.; Barbacil Mestres, Judith Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. 1a edició. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003, p. 404. ISBN 8485960831. «Xavier Garcia Pujades, p. 145» 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Xavier Garcia i Pujades». Enciclopèdia.cat, 01-06-2003. [Consulta: 23 abril 2020].
  3. «Xavier Garcia i Pujades». Catàleg Biblioteques Diputació de Barcelona. [Consulta: 23 abril 2020].
  4. «L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre publiquen l'ebook 'Exilis. Estudis literaris sobre Artur Bladé'». Xarxa d'Arxius Comarcals, 24-01-2014. [Consulta: 23 abril 2020].
  5. «Xavier García. Homenots del sud». Col·legi de Periodistes de Catalunya. [Consulta: 22 abril 2020].
  6. «Casa de les lletres. Premis» (en catala). Ajuntament de Tarragona. [Consulta: 23 abril 2020].