Vés al contingut

Xerallo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:38, 14 jul 2009 amb l'última edició de Claudefà (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaXerallo
Imatge
Extrem nord del poblat de Xerallo

Localització
Map
 42° 24′ N, 0° 54′ E / 42.4°N,0.9°E / 42.4; 0.9
CCAACatalunya
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSarroca de Bellera
Població humana
Població10 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud979,8
Identificador descriptiu
Codi postal25555
Codi INE25201001600 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2520170016700 Modifica el valor a Wikidata

Xerallo és un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera.

El fantasma del Pirineu

Està situat a 1,4 km. en línia recta al nord-oest del seu cap de municipi. Per poder-hi accedit, des de Sarroca de Bellera cap seguir cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'1 quilòmetre, quan és a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo en uns 600 metres. Aquesta pista rural és la que mena a les Esglésies i a l'antic terme de Benés.

Hom anomena Xerallo el fantasma del Pirineu, per la gran fàbrica de ciment del lloc, que fa anys roman del tot abandonada.

Xerallo té una moderna església dedicada a la Mare de Déu del Carme, i una ermita, també moderna, dedicada a l'Ascensió. La primera fou edificada en el lloc on hi havia l'antiga església de Sant Joan.

Etimologia

Història

La història del poble va molt lligada a la de la seva fàbrica de ciment, que motivà la creació i desenvolupament del poble, i després el seu despoblament i abandonament. Efectivament, el 1950 s'obria, al costat de l'antic hostal de camí de Xerallo, una fàbrica de ciment, que havia d'abastir d'aquell material constructiu totes les obres hidràuliques de la Ribagorça. Acabà tancant, però, per manca de rendiment econòmic.

L'antic poblat de Xerallo, ara mig buit

El 1970 el cens atribuïa a Xerallo encara 388 persones. Després del tancament de la fàbrica de ciment, el 1973, el poblat s'anà buidant, i els seus habitants han quedat reduïts a 13 el 2005. El poblat, tot i que buit, ha quedat dempreus i en aparent bon estat, ja que les cases han estat reaprofitades com a habitatges de segons residència.

La colònia de Xerallo formava dos nuclis principals: un a la dreta del riu de les Esglésies, al costat de ponent de la fàbrica, enlairat damunt de fàbrica i riu, i un altre a l'esquerra, al llarg de la carretera que mena a les Esglésies i Benés.

L'ermita de l'Ascensió de Xerallo

Tot plegat era una alternança de cases unifamiliars, d'una sola planta, i blocs d'habitatges, i en el moment de màxima vitalitat, tenia tots els serveis d'un poble gran, amb casino i tot. Dues esglésies estaven al servei del poble, una de més gran, dedicada a la Mare de Déu del Carme, que feia funció d'església parroquial, en un lloc accessible per a tothom, i una en forma d'ermita, dedicada a l'Ascensió, d'arquitectura molt moderna, enlairada damunt del poble.

Festes i tradicions

Xerallo és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segles XIX. Deia, en el tros dedicat a Xerallo:

«

Lo poblet de Xerallo
és un poble molt petit,
s'han posat a fer l'església
i tothom se n'ha desdit.
De missa, mai no n'hi haurà
la digo, digo, digo,
de missa, mai no n'hi haurà
per falta de capellà.

»
— Payrot, Cobles

Bibliografia

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Xerallo". Dins Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Sarroca de Bellera", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.

Enllaços externs