Francesc de Paula Barceló i Fortuny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xesc Barceló)
Infotaula de personaFrancesc de Paula Barceló i Fortuny
Biografia
Naixement28 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 2022 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, guionista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Francesc de Paula Barceló i Fortuny (noms de ploma: Xesc Barceló i Francesc de Paula Barceló, així com el pseudònim Max Bon), (Palma, 28 de febrer de 1943 - Barcelona,[1] 6 de juny de 2022),[2] va ser un guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya. Va ser guionista de ràdio, televisió i cinema, va treballar en programes com Terra d'escudella i Plats bruts i en pel·lícules com Mecanoscrit del segon origen i Les veus del Pamano, a més de sèries com Sitges i Arnau.[2] Va publicar poesia, narrativa i teatre.[3][4]

Obres[modifica]

Llibres publicats
Narrativa
  • La sabata de l'emperador Orfran. Palma: Moll, 1974
  • Bang! o La bona estrella. Barcelona: La Magrana, 1982
Novel·la
  • El paratge de l'aranya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • L'illa de Saturn (amb Eduard Cortés Lletget). Barcelona: Pòrtic, 1991 [juvenil]
  • Casa de troncs a la muntanya. Barcelona: Proa, 1993
  • Arnau, els dies secrets. Barcelona: Proa, 1994
  • El mirador dels secrets. Muro de Mallorca: Ensiola, 2007
Poesia
  • Horitzons de pedra. Palma: Daedalus, 1969
Teatre
  • El duc Meu-Meu. Mataró: Robrenyo, 1978
  • Entraré de nit. Barcelona: Ed. 62, 1980
Obres dramàtiques representades
  • No te n'espantis, no, Bac. Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants, Sant Miquel de Cuixà (Codalet): Monestir de Cuixà, 1976
  • La commedia dell'arte. Companyia La Roda, Barcelona, 1976
  • El duc Meu-Meu. Mataró: Teatre del Casal, 1977
  • Mixu, un gat que duia botes. Companyia La Trepa, Barcelona, 1982
  • El llibre de les bèsties (adaptació de l'obra de R. Llull) (amb Comediants (pseudònim col·lectiu)). Companyia Comediants, Barcelona: Teatre Romea, 1995
Guions de ficció difosos
  • Terra d'escudella. Televisió: TVE Catalunya, 1976-1977
  • Quitxalla. Televisió: TVE Catalunya, 1978-1979
  • A can 80. Televisió: TVE Catalunya, 1980-1981
  • La terra i la cendra. Televisió: TVE Catalunya, 1983 (8 capítols)
  • A la fresca. Ràdio: Catalunya Ràdio, 1984 (25 programes)
  • Les coses d'en Xesc. Ràdio: Catalunya Ràdio, 1984
  • Aquest és el tema (amb Tomeu Terrades Sabater). Ràdio: Catalunya Ràdio, 1984 (una trentena de guions)
  • Fes flash. Televisió: TV3, 1984-1985
  • Ikonoscopi. Televisió: TV3, 1985 (13 programes)
  • Mecanoscrit del segon origen. Televisió: TV3, 1985
  • Perifèric. Televisió: TV3, 1985-1986 (22 programes)
  • Botó fluix (amb Tomeu Terrades Sabater). Televisió: TV3, 1986-1987 (61 programes) [juvenil]
  • Oh, Bongònia. Televisió: TV3, 1987-1989 (78 programes)
  • Photomaton (amb Piti Español). Televisió: TV3, 1990 (musical setmanal)
  • Oh, no! (amb Lluís Arcarazo Martínez, Piti Español). Televisió: TV3, 1990 (musical setmanal)
  • Aquest programa. Televisió: TV3, 1990 (musical setmanal)
  • Matraca no! (amb Enric Gomà Ribes, Tomeu Terrades Sabater). Televisió: TV3, 1990 [juvenil]
  • Arnau (amb Doc Comparato). Televisió: TV3, 1994 (quatre capítols)
  • El poder de la conversa. Televisió: TV3, 1996 (capítol de "Cròniques de la veritat oculta")
  • Sitges (amb altres autors). Televisió: TV3, 1996-1997 (sèrie setmanal de 24 capítols)
  • El joc de viure (amb altres autors). Televisió: TV3, 1996-1997 (telesèrie diària (114 capítols)) [juvenil]
  • Laura (amb altres autors). Televisió: TV3, 1998 (sèrie setmanal)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]