Xipaguazin Moctezuma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Moctezuma
Iglesia de Toloriu - placa a Xipaguazin Moctezuma y Juan de Grau.jpg
Placa a Xipaguazin Moctezuma i Joan de Grau a l'església de Toloriu.
Biografia
Naixement Xipaguazin Moctezuma
valor desconegut.
Mort 10 de gener de 1537
Toloriu
Grup ètnic Asteques
Altres
Títol Princesa
Família Moctezuma family Tradueix
Cònjuge Joan de Grau i Ribó
Fills Joan Pere de Grau-Moctezuma
Pare Moctezuma II
Germans Tlaltecatzin Tradueix, Chimalpopoca Tradueix i Isabel Moctezuma Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Xipaguazin Moctezuma coneguda com la Princesa Moctezuma ( - Toloriu 10 de gener de 1537) i rebatejada com Maria Moctezuma, va ser una dona de la reialesa asteca filla de l'emperador Moctezuma II que va unir-se amb matrimoni amb Joan de Grau i Ribó, baró de Toloriu, mudant la seva residència de la cort reial mexicana fins al Castell de Toloriu i a la Casa Bima de Toloriu (Alt Urgell).[1][2]

La llegenda[modifica]

Diuen alguns documents que Maria de Moctezuma, filla del novè emperador asteca, Diego Moctezuma II, va arribar a Espanya acompanyada de dos germans seus, Pere i Isabel al segle XVI i que va contraure núpcies amb Joan Grau, baró de Toloriu. Menys sort van tenir els seus dos germans, que van tornar al que avui coneixem com a Mèxic, on van morir assassinats pels aborígens. Es diu que Joan Grau i la princesa o emperadriu asteca van anar a viure al vilatge de Toloriu i que també feien estades a casa Bima, una casa de camp que és a prop de l'antic camí del Querforadat a Martinet passant per Béixec, i on podria estar enterrat un fabulós tresor. Altres fonts indiquen que la noble asteca va ser enterrada, juntament amb l'esmentat tresor, a l'església de Toloriu, just sota l'altar major, després de morir el dia 10 de gener de 1537. Tant si és cert com no, sí que hi ha constància que moltes persones l'han cercat, tot sembla indicar que infructuosament.

Entra en escena l'ensibornador[modifica]

En tota aquesta història, no mancada de picaresca, va aparèixer en escena fa alguns anys Guillem Grau Rifé el qual, segons va dir, era descendent del noble català Joan Grau Ribó, baró i senyor de Toloriu, lloctinent d'Hernán Cortés i que, segons la llegenda, es va casar amb la princesa Maria Xipaguazin.

Abans d'entrar en els detalls sobre aquest fosc personatge no podem oblidar que a la Biblioteca de Catalunya, en la "Col·lecció de documents relatius al Descobriment, consulta i Organització de les antigues possessions d'ultramar", i més encara, a la pàgina 52 del volum 18, nota que Maria Xipaguazin o Maria Moctezuma, va morir fadrina. El seu suposat marit, Joan Grau, no es troba ni figura entre els passatgers d'Índies, ni tampoc entre els conqueridors o pobladors de Mèxic o Nova Espanya. Es veu difícil, per això, que hagués pogut ser lloctinent d'Hernán Cortés, com assegurava el prevere de la diòcesi d'Urgell, Antoni Soldevila, en uns articles publicats entre 1976 i 1977. Soldevila també deia, de manera apassionada que "Joan Grau va ser conqueridor d'imperis amb l'amor en lloc de les armes. "Mossèn Antoni Soldevila va arribar a publicar fins a dotze articles a la revista "Església d'Urgell", amb la pretensió de divulgar el que va qualificar de gran epopeia històrica de D. Joan Grau. Les reivindicacions de Mossèn Soldevila no es van aturar, i en un escrit va demanar a la Diputació de Lleida que convertís casa Bima en un museu.

La documentació[modifica]

Tota aquesta història ha estat motiu de discussió i els investigadors del tema en desmenteixen la veracitat. Sobre aquest tema existeix un escrit de 1977, de Rodolfo Martín Villa, llavors ministre de Governació, en el qual afirma que "consultats els corresponents arxius, no ha aparegut cap documentació relacionada amb el tema".

D'altra banda, Amada López de Meneses, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid, membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques i col·laboradora de l'Institut d'Història de Buenos Aires, que va aconseguir el doctorat en un exhaustiu estudi sobre els descendents de Moctezuma va afirmar categòricament que "no va existir mai el principat de Moctezuma. Tan sols va existir el comtat, elevat a ducat per Isabel II. Si existís un fill amb el dret de ser príncep de Moctezuma, hauria de ser descendent de la branca masculina, mai de les dues dones". El que és cert és la gran quantitat de tinta vessada al voltant d'aquest afer. La proximitat de la Serra del Cadí i la seva tradició excursionista ha fet que moltes persones s'hagin interessat pel tema. Entre elles Francesc Gurri Serra en parla extensament d'aquesta història al número 10 de la revista "Amics de la ciutat" corresponent al març-abril de l'any 1965. Hi fa esment d'una acta notarial referent a la còpia del testament de Maria Xipaguazin Moctezuma, ratificada pel notari Manuel Pallàs de Torrents, de l'Ajuntament de Benavarri "Baixa Ribagorça d'Aragó", que diu el següent: Certifico, doy fe y testimonio de verdad que se me exive un testamento otorgado por la princesa María Chipaguazín-Moctezuma ante el rector de Toloriu, a siete de noviembre de 1536.

Guillem Grau Rifé[modifica]

Reïx que Guillem Grau Rifé, singularíssim senyor, s'autoproclamà SMI i R. Príncep Guillem III de Grau-Moctezuma, descendent legítim del baró de Toloriu i de Moctezuma II per via de la seva filla Maria.

El jornalista conegut Enrique Rubio, que durant mig segle es va dedicar a investigar els ensibornaments i els seus protagonistes, deixa Guillem Grau a l'altura de la sola de la sabata. Representant el paper de legítim descendent de Moctezuma, l'eixerit personatge va fer ús i abús, en benefici propi, de la corona asteca, es va definir com a príncep de Mèxic a l'exili i va viure a esquena de vanitosos als quals concedia títols, medalles i càrrecs per als quals deixaven el corresponent aport econòmic. La primera notícia de Guillem Grau apareix l'any 1952. Es tractava del fill d'un industrial barceloní, la sola germana del qual treballava a la notaria del batlle de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer.

El seu ego resta prou es palesa en les cartes que es feia imprimir amb el lema suara esmentat. Guillem Grau organitzava sopars als quals convidava tots els títols de la corona asteca que ell mateix havia investit. Quan va ser detingut per ensibornament per la policia barcelonina es van saber els preus d'aquests títols: 200.000 pessetes per un comtat, 300.000 pessetes per un marquesat i gairebé un milió de pessetes per un ducat. Distribuïa vora cent decoracions anuals, entre diplomes, medalles i creus, a comanadors, oficials, grans oficials, etc. Lluís Montal va presentar una denunciació contra Grau Rifé a la policia davant la gran quantitat de despeses que ocasionava el càrrec que tenia l'empresa "Tyles Oil Products", amb seu a Via laietana 38 (Barcelona) de la qual Guillem Grau era director gerent. Els diners anaven a rebotre a comptes corrents oberts a nom de l'emperador. Persones de diners, autoritats i fins i tot el president del Tribunal Suprem el 1960 havien rebut decoracions. Aquest darrer va sortir fotografiat als diaris de l'època rebent la Sobirana i Imperial Ordre de la Corona Asteca, amb el càrrec de "Cavaller del Gran Collar". Va assistir a l'acte, entre d'altres, el secretari degà de la Sala Segona del Suprem, Ruperto Lafuente. Segons va explicar el jornalista Enrique Rubio, entre els títols més divertits cal fer esment del de patge reial atorgat a l'agost de 1972 a un nét del que era llavors el batlle del Vendrell (Baix Penedès, Tarragona) i el de pastisser d'honor de la corona asteca, el gener de 1974 al pastisser Ramon March.

Fonts[modifica]

Fa de mal precisar la veritat o la falsedat dels llaços del regne de Moctezuma amb Toloriu, car els documents de l'època es contradiuen. D'altra banda, la saga de nobles ensibornadors sembla que no s'ha acabat, i entre ells hi ha aquest espavilat personatge anomenat Guillem Grau Rifé, que no té cap entroncament amb l'arbre genealògic dels Moctezuma.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El secreto catalán de Moctezuma» (en castellà). El País, 13-04-2008. [Consulta: 20 febrer 2011].
  2. «: El tresor de Moctezuma, a l’Alt Urgell. 1537». Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2011].