Yago Lamela Tobío
_Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar_recibe_a_deportistas_del_equipo_espa%C3%B1ol_de_atletismo._Pool_Moncloa._1_de_septiembre_de_1999_(cropped).jpeg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Santiago Lamela Tobío 24 juliol 1977 Avilés (província d'Astúries) |
| Mort | 8 maig 2014 (36 anys) Avilés (província d'Astúries) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementerio Municipal de La Carriona (en)  |
| Dades personals | |
| Alçada | 177 cm |
| Activitat | |
| Camp de treball | Salt de llargada |
| Ocupació | atleta |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | salt de llargada |
| Participà en | |
| 2004 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 |
| 2000 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 |
  | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Espanya
| |||
| Atletisme masculí | |||
| Campionat del Món d'atletisme | |||
| Plata | Sevilla 1999 | Salt de llargada | |
| Bronze | París 2003 | Salt de llargada | |
| Campionat del Món en pista coberta | |||
| Plata | Maebashi 1999 | Salt de llargada | |
| Plata | Birmingham 2003 | Salt de llargada | |
| Campionat d'Europa d'atletisme | |||
| Bronze | Munic 2002 | Salt de llargada | |
| Campionat d'Europa en pista coberta | |||
| Plata | Viena 2002 | Salt de llargada | |
Yago Lamela Tobío (Avilés, Astúries, 24 de juliol de 1977 - Avilés, Astúries, 8 de maig de 2014)[1] va ser un atleta asturià especialitzat primer en triple salt i posteriorment en salt de longitud. L'any 1999 va ser doble subcampió del món de salt de longitud, en pista coberta a Maebashi, Japó, i a l'aire lliure a Sevilla[2] realitzant dos salts de 8,56 m i de 8,40 m, respectivament. Va ser plusmarquista europeu durant 10 anys.
Havia tingut nombrosos períodes de depressió i havia estat hospitalitzat per problemes psiquiàtrics. El 2009 es va retirar de l'atletisme castigat per les lesions.
Inicis[modifica]
El seu primer contacte amb l'atletisme va ser als 7 anys quan va córrer una cursa de camp a través a la seva ciutat natal.[3] Després d'aquesta carrera va entrar a l'Asociación Atlética Avilesina, on van descobrir unes habilitats innates per al salt. A vuit anys va saltar ja més de quatre metres, a tretze va saltar sis metres, a quinze va sobrepassar els set metres i a divuit va sobrepassar dues vegades els vuit metres.[4] El seu primer entrenador en els seus primers anys a la Avilesina va ser Carlos Alonso. Més tard estudiaria informàtica a la Universitat d'Iowa,[5] on va entrenar a les ordres de Juan José Azpeitia, qui seria també l'últim entrenador de la seva carrera esportiva.[6]
Desenvolupament professional[modifica]
Es va donar a conèixer com a competidor de l'elit mundial als Mundials de Maebashi de 1999, en pista coberta, on va saltar 8,56 i va forçar Ivan Pedroso a saltar 8,62 per poder endur-se l'or.[7] La seva medalla d'argent va significar el rècord europeu en pista coberta que romandria imbatut durant gairebé 10 anys.[5] Es va mantenir en l'elit de l'alta competició fins al 2004, saltant habitualment més enllà dels vuit metres, i protagonitzant diversos duels amb Pedroso, malgrat que les lesions van llastar la seva participació en els Jocs Olímpics. El seu palmarès és sens dubte un dels millors de l'atletisme espanyol.
Durant la seva carrera va tenir com a entrenadors Azpeitia, Juan Carlos Álvarez al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat[8] i Rafael Blanquer.[9] Els tres foren saltadors i posteriorment entrenadors d'anomenada.
Lesions[modifica]
Al començament de 2004 va començar a sentir dolors al tendó d'Aquil·les, que anirien degenerant fins a haver de competir anestesiat als Jocs d'Atenes 2004, on malgrat tot va aconseguir arribar a la final olímpica. Poc després es va fer operar a Finlàndia per Sakari Orava, pensant a recuperar-se en uns mesos. No obstant això, la recuperació va trigar més del que s'esperava, i també va tenir un accident de trànsit. Finalment, el 2006 es va trencar els dos tendons, dues setmanes abans de la planejada reaparició en competició.[5]
L'abril de 2007 es va operar una altra vegada a Finlàndia d'una tendinitis, amb l'esperança de tornar a la competició i fins i tot disputar els Jocs de Londres. Malgrat les bones sensacions al principi, sense sentir dolor per primera vegada en molt temps,[10] després del trencament d'un bessó en un entrenament, va abandonar la competició definitivament.[5]
Pèrdua del rècord i retirada[modifica]
Va tenir durant deu anys el rècord europeu de salt de longitud en pista coberta, amb un salt de 8,56 metres,[2] fins al 9 de març de 2009, quan l'alemany Sebastian Bayer, durant els campionats d'Europa celebrats a Torí, l'hi va arrabassar amb una marca de 8,71 metres.[11]
Yago Lamela va anunciar oficialment la seva retirada l'11 de març de 2009, 10 anys després de la seva aparició en l'elit de l'atletisme.[5]
El dia 8 maig 2014, quan tenia 36 anys va ser trobat mort al seu domicili d'Avilés, al voltant de les 18:00 h.[1] En els darrers anys, havia tingut problemes psiquiàtrics i períodes de depressió pels quals va arribar a estar hospitalitzat.[2]
Marques personals[modifica]
- Salt de longitud - 8,56 m (1999)
- Triple salt - 16,72 m (1998)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Hallan muerto al atleta avilesino Yago Lamela». La Nueva España, 08-05-2014 [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mor l'exatleta asturià Yago Lamela, que va ser plusmarquista europeu de salt de longitud, als 36 anys». 324.cat, 08-05-2014. [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ «Yago Lamela i els seus èxits com a atleta». El Periódico, 08-05-2014. [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ «Els inicis» (en castellà). Web oficial de Yago Lamela. Arxivat de l'original el 2009-03-11. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Galán, J.F. «El salto más difícil de Yago Lamela» (en castellà). elcomerciodigital.com, 15-03-2009. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ «Me faltaban ganas para arrastrarme por las pistas, lo mejor era dejarlo» (en castellà). Entrevista de J.F. Galán a Lamela. elcomerciodigital.com, 15-03-2009. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ «La explosión» (en castellà). Web oficial de Lamela. Arxivat de l'original el 2009-03-11. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ «Cara y Cruz» (en castellà). Web oficial de Lamela. Arxivat de l'original el 2008-04-22. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ «En Valencia» (en castellà). Web oficial de Lamela. Arxivat de l'original el 2009-03-11. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ Freitas, Begoña. «Yago Lamela: "No me da tiempo a llegar a los Juegos de Pekín"» (en castellà). marca.com, 29-01-2008. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑ «Lamela pierde el récord de Europa de longitud» (en castellà). Diario vasco, 09-03-2009. [Consulta: 21 agost 2009].
Enllaços externs[modifica]
- IAAF, perfil de Yago Lamela