Yuriko Miyamoto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYuriko Miyamoto
宮本 百合子

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 宮本百合子 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ja) 中條ユリ Modifica el valor a Wikidata
13 de febrer de 1899[1]
Tòquio, Japó
Mort21 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Tòquio, Japó
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaKodaira Cemetery (en) Tradueix, 2-11-6 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de les Dones del Japó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, crítica literària, crítica, escriptora, assagista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista del Japó Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentLiteratura proletària Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeShigeru Araki (en) Tradueix
Kenji Miyamoto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaYuasa Yoshiko Modifica el valor a Wikidata
PareChūjō Seiichirō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsNishimura Shigeki (en) Tradueix (avi matern) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7738199 Modifica el valor a Wikidata


Yuriko Miyamoto (13 de febrer del 1899 – 21 de gener del 1951) fou una escriptora japonesa feminista, pertanyent als períodes Taishō i Shōwa. El seu nom de naixement era Chūjō Yuriko.(1)

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Miyamoto Yuriko nasqué a Tòquio, en una família de classe mitjana alta. Son pare era professor d'arquitectura de la Universitat de Tòquio. Des de molt jove, Yuriko s'interessà pel feminisme i l'activisme progressista.[2]

Carrera literària[modifica]

En la seua joventut, es vinculà a la Universitat de Dones del Japó, on començà a escriure, com ara el relat curt Mazushiki hitobito no mure (Una multitud de gent pobra), que publicà la prestigiosa revista Chūō Kōron al setembre del 1916, i que acabaria guanyat un premi del cercle literari Shirakaba. Va deixar la universitat sense llicenciar-se, i viatjà als Estats Units amb el seu pare. Va estudiar en la Universitat de Colúmbia, i allí va conéixer el seu primer marit, Araki Shigeru. La parella es divorciaria el 1924. El seu llibre autobiogràfic Nobuko (1924–1926) relata els daltabaixos del seu primer matrimoni, els seus viatges, i com pogué aconseguir la independència com a dona soltera.

Rússia[modifica]

El 1927 viatjà a la Unió Soviètica al costat de l'escriptora Yuasa Yoshiko. A Moscou, ambdues van estudiar la literatura russa, i arribaren a ser molt amigues del cineasta Serguei Eisenstein. De tornada al Japó, Miyamoto edità la revista Hataraku Fujin (Dones Treballadores) i fou una figura clau en el moviment proletari literari. Entrà en el Partit Comunista, i en una de les seues reunions conegué a Miyamoto Kenji, que seria el seu segon marit.[3]

Presó[modifica]

Després del 1932, després de les lleis de supressió dels moviments d'esquerra, els treballs de Miyamoto van ser severament censurats, i la seua revista fou prohibida. Va ser arrestada en repetides ocasions, i passà més de dos anys a la presó entre el 1932 i el 1942. El seu espòs Miyamoto Kenji estigué de desembre del 1933 a l'agost del 1945 també empresonat. Durant el període de guerra, encara que no se li permetia publicar, Yuriko escrigué molts assaigs.[4]

Postguerra[modifica]

En l'època de la postguerra, es reuní de nou amb el seu marit i continuà amb les seues activitats comunistes. Aquest període fou el més prolífic de la seua carrera literària. Va publicar dues novel·les, Banshū heiya i Fūchisō, narrant les seues experiències després de la rendició del Japó. Totes dues en reberen el Premi "Mancini" del 1947.

Miyamoto publicà un recull d'assaigs i crítica literària: Fujin to Bungaku (Dones i literatura, 1947), una recopilació d'unes 900 cartes entre ella i el seu espòs empresonat titulada Juninen no tegami (Cartes de vint anys, 1950–1952) i les novel·les Futatsu no niwa (Dos jardins, 1948) i Dōhyō (Fites, 1950).[5]

Va morir per complicacions de la meningitis que patia, el 1951.

Referències[modifica]

  1. Japanese women novelists in the 20th century: 104 biographies, 1900-1993. Museum Tusculanum Press, 1994, p. 41–43. 
  2. Buckley, Sandra. Broken Silence: Voices of Japanese Feminism. University of California Press (1997).
  3. Iwabuchi, Hiroko. Miyamoto Yuriko: Kazoku, seiji, soshite feminizumu. Kanrin Shobo (1996).
  4. Wilson, Michiko Niikuni. ″Misreading and Un-Reading the Male Text, Finding the Female Text: Miyamoto Yuriko's Autobiographical Fiction″. U.S.–Japan Women′s Journal, English Supplement, Number 13, 1997, pàgs. 26–55.
  5. Tanaka, Yukiko. To Live and To Write: Selections by Japanese women writers 1913-1938. The Seal Press (1987).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yuriko Miyamoto