Zàynab bint Muhàmmad
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 599  Regió de la Meca | ||
| Mort | c. 629 (29/30 anys) Medina | ||
| Sepultura | al-Baqí | ||
| Religió | Islam | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Abu-l-As ibn ar-Rabí | ||
| Fills | Umama bint Abi-l-As ibn ar-Rabí, Alí ibn Abi-l-As ibn ar-Rabí | ||
| Pares | Mahoma i Khadija bint Khuwàylid | ||
| Germans | Ruqayya bint Muhàmmad Umm-Kulthum bint Muhàmmad Fàtima az-Zahrà Abd-Al·lah ibn Muhàmmad al-Qàssim ibn Muhàmmad Ibrahim ibn Muhàmmad | ||
Zàynab bint Muhàmmad (àrab: زينب بنت محمد, Zaynab bint Muḥammad) (segurament la Meca, c. 600 - Medina, c. 629) fou una filla de Mahoma i de la seva primera esposa Khadija bint Khuwàylid, suposadament la més gran dels fills del Profeta.
Es va casar amb el seu cosí matern Abu-l-As ibn ar-Rabí, un home ric dels quraixites del clan Abd-Xams. Durant l'Hègira va romandre a Taizz. El seu marit no es va fer musulmà i va acabar presoner a Badr, per la qual cosa Zàynab va haver de pagar-ne el rescat. Mahoma, però, només el va alliberar amb la condició que Zàynab anés a Medina. De camí, va patir una caiguda que la va fer avortar.
El seu marit fou fet presoner altre cop el 627, en l'expedició a al-Is, i fou alliberat per intercessió de Zàynab i finalment es va fer musulmà el 628.
Zàynab va morir a Medina el 629 deixant dos fills: Alí ibn Abi-l-As, mort jove, i Umama bint Abi-l-As, que es va casar amb Alí ibn Abi-Tàlib a la mort de Fàtima az-Zahrà.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia e l'Islam, XI, 525