Zenó, Vidal i Felícola de Roma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Zenó (desambiguació)».
Infotaula de personasants Vidal, Zenó i Felícola de Roma
Santa Prassede-Christ and may be Valentin and Zeno.jpg
Mosaic de Santa Prassede (Roma), amb Crist i els sants Zenó i Valentí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement´Vitalis, Zeno, Felicola
començament del segle II
Roma?
Mortc. 300 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma, a la Via Ardeatina
SepulturaCapella de San Zeno a Santa Prassede (Roma), només Zenó 
màrtirs
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat14 de febrer
IconografiaJunts, amb palma de martiri
Infotaula de personasants Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix
Monestir de Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix, Berguedà, Catalunya).jpg
Monestir de Santa Maria de Serrateix, centre de veneració dels sants a Catalunya
Biografia
Naixementcomençament del segle II
segons una tradició, nascuts a Serrateix (Berguedà)
Mortc. 300 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Serrateix?
SepulturaSanta Maria de Serrateix 
màrtirs
CanonitzacióDes de mitjan segle X
PelegrinatgeSanta Maria de Serrateix
Festivitat14 de febrer
IconografiaJunts, amb palma de martiri i amb Sant Urbici de Serrateix

Zenó, Vidal i Felícola foren tres cristians martiritzats plegats a Roma, en una data indeterminada, probablement durant les persecucions de Dioclecià, al final del segle III o començament del IV a la Via Ardeatina. Són venerats com a sants per tota la cristiandat.

Veneració[modifica]

Són recordats pels itineraris de Roma del segle vii, en parlar d'una capella del cementiri de Pretextat, a la Via Àpia, que fou restaurada per Adrià I. Pasqual I en traslladà les restes de Zenó a la capella que li dedicà a l'església de Santa Pràxedis de Roma. Segons De Locis, Zenó hauria estat el germà de Valentí de Roma, sant màrtir també commemorat el mateix 14 de febrer.

Els Sants Màrtirs de Serrateix[modifica]

Al monestir de Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix) es veneren, des del temps de la fundació a mitjan segle ix, les restes de quatre sants màrtirs que es van identificar amb aquests màrtirs romans: sant Urbici i els màrtirs Víctor, Zenó i Felícola, on el nom de Vidal ha estat substituït pel de Víctor, probablement per error o per assimilació d'aquests tres sants del Martirologi romà. El leccionari de Serrateix els dona com a festes pròpies del monestir, però sense donar-ne dades biogràfiques. Podrien tractar-se de relíquies que es pensava que eren d'aquests sants o de cossos sants d'altres als que es donaren els noms dels màrtirs romans.

Les restes es conserven encara en tres urnes de fusta daurada (una d'Urbici i dues dels altres màrtirs), al retaule de la Capella dels Sants Màrtirs de l'església del monestir. Els quatre sants, anomenats Sants Màrtirs de Serrateix s'invocaven contra la sequera, per demanar la pluja. Se'n fan la processó dels tres màrtirs romans el segon diumenge de febrer.

Segons una tradició tardana, els tres màrtirs eren nascuts a Serrateix i hi varen morir martiritzats. Foren sebollits d'amagat per amics seus i no se'n tingué més notícia fins que un pagès va descobrir miraculosament les restes al camp que llaurava.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]