Vés al contingut

Zooteràpia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els gossos són comuns en la teràpia assistida amb animals

La zooteràpia o teràpia assistida amb animals (TAA), en anglès Animal-assisted therapy (AAT), és una activitat on la missió és seleccionar, entrenar i certificar animals, amb la finalitat que actuïn com a suport en tractaments i teràpies per a pacients de totes les edats, amb malalties que els debiliten i els afecten en el pla social, emocional i cognitiu.[1] No hi ha base científica per al tractament de l'autisme o malalties mentals.[2][3]

L'ús de mascotes com a ajudants de teràpies convencionals es remunta a 1792 a Anglaterra, on es va tractar malalts mentals. Posteriorment, el 1867, els animals de companyia intervenen en el tractament d'epilèptics a Alemanya. El 1944, la Creu Roja Americana organitza, al Centre per Convalescents de la Força Aèria de Nova York, el primer programa terapèutic de rehabilitació dels aviadors. Actualment, les espècies més utilitzades són gossos, gats, cavalls, aus, conills i dofins.

Referències

[modifica]
  1. Andrés Sendra, Judith. Suport psicosocial, atenció relacional i comunicativa en institucions. Promoció del benestar personal i social de les persones dependents . 1a edició. Idees Pròpies Editorial, any 2009. Pàgines 190-191.
  2. Llistat de tractaments sense base científica per al tractament de l'autisme. autisme ABA, 2005. [Enllaç no actiu]
  3. Avaluació de l'eficàcia de les intervencions psicoeducatives en els trastorns de l'espectre autista. Institut d' investigació de malalties rares (IIER). Institut de Salut Carlos III. Ministeri de Ciència i Innovació, 2009. 

Bibliografia

[modifica]
  • Andrés Sendra, Judith. 'Apoyo psicosocial, atención relacional y comunicativa en instituciones. Promoción del bienestar personal y social de las personas dependientes'. 1a edició. Ideas Propias Editorial, any 2009. Pàgines 190-191.
  • Chavez Aguiar, Hiran David. ''De la percepción a la razón, nociones de psiquiatría animal (Etología)''. Sociedad Venezolana de Médicos Veterinarios. Pàgines 191- 193.