Vés al contingut

Bocal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un ganivet tipus Bowie amb bocal ben definit.

El bocal és una part de la fulla o ferrussa en les espases i ganivets. També és una part o peça que forma la beina d'aquestes armes. El bocal d'una espasa embeinada coincideix en posició amb el bocal de la beina.

Descripció

[modifica]

El bocal és la part de l'espasa on s'uneix amb el mantí, just abans de la creuera. Es tracta d'una zona que no té tall i que sovint és plana, sense seguir els xamfrans de la fulla.[1][2]

Història

[modifica]

Algunes espases de l'Edat del bronze tenien bocal. Aquesta regió sense tall (en certs casos) permetia que l'usuari desplacés la posició per on agafava l'espasa, adaptant-la a les seves preferències i millorant l'equilibri en les brandades. Moltes espases posteriors també mostraven bocal. El terme "recazo" en castellà es documenta ja en 1360.[3]

El bocal en els ganivets

[modifica]

Els ganivets sense bocal, amb tall que arriba fins al puny són difícils d'esmolar. El bocal permet separar del puny el final del tall i facilita l'esmolat.

Beines

[modifica]

En les beines de cuir flexible un bocal rígid de metall facilitava les operacions d'embeinar i desembeinar.

Referències

[modifica]
  1. Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos). L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Edicions Ariel, 1968 [Consulta: 29 octubre 2010]. 
  2. «L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals - Google Llibres».(català) Pàg. 151, 232
  3. Enrique de Leguina. Glosario de voces de armería. F. Rodríguez, 1812, p. 743– [Consulta: 30 octubre 2010]. 

Vegeu també

[modifica]