Manuel Reventós i Bordoy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Reventós i Bordoy
Nom original(es) Manuel Reventós Bordoy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1942 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, advocat, traductor, polític, professor d'universitat, crític literari, assagista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Reventós i Carner Modifica el valor a Wikidata
PareIsidre Reventós i Amiguet Modifica el valor a Wikidata
GermansRamon Reventós i Bordoy Modifica el valor a Wikidata

Manuel Reventós i Bordoy (Barcelona 19 de desembre de 1888[1] - 1942) fou un economista català.

Biografia[modifica]

Fill d'Isidre Reventós i Amiguet i de Concepció Bordoy i Tuyet naturals de Barcelona. Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es deixà influir per Antonio Flores de Lemus i Miquel Vidal i Guardiola. Del 1911 al 1914 continuà els estudis a Berlín i Düsseldorf i quan tornà fou nomenat professor de l'escola d'Alts Estudis Mercantils i de l'Escola d'Administració Pública, a Barcelona. Participà en la creació d'Acció Catalana als anys vint.[cal citació]

L'any 1925 publicà el primer estudi científic sobre el moviment obrer català (Els moviments socials a Barcelona durant el segle xix). Entrà a treballar a la Banca Arnús i, als anys trenta, a Crèdit & Docks.[2]

Durant la Segona República Espanyola fou Director General de Comerç sota el ministeri de Lluís Nicolau d'Olwer, cosa que li va permetre assistir el 1933 a la Conferència Monetària de Londres, on descobrí les teories de John Maynard Keynes. El 1935 obté el premi Patxot per l'assaig inèdit "La classe mitjana".[cal citació]

Simultàniament fou professor d'història dels moviments socials a l'Escola d'Estudis Socials de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb Vidal i Guardiola, se'l considera un dels introductors del pensament econòmic alemany, i amb Josep Maria Tallada i Paulí fou professor d'economia política de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va col·laborar a les revistes Catalunya, La Revista, Economia i Finances i Revista de Catalunya.

Va ser germà de Ramon Reventós i Bordoy i pare del dirigent socialista Joan Reventós i Carner. S'havia casat amb Maria Carner, filla de l'industrial i polític català Josep Carner i Ribalta.[cal citació]

Obres[modifica]

  • La política econòmica contemporània (1848-1900) (1920?)
  • Els moviments socials a Barcelona durant el segle xix (1925)
  • Història política i econòmica de la postguerra (1934)
  • Diari de la guerra i Barcelona viscuda (2021). Ed. L'Avenç.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Naixements.1888.Registre núm. 6671.Jutjat "Universidad"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 19-12-1888. [Consulta: 27 desembre 2019].
  2. ↑ Balcells i González, Albert «Manuel Reventós Bordoy: iniciador de la història dels moviments socials». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2011, Vol. 22, pàg. 185-199.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Reventós_i_Bordoy&oldid=33195087»