Vés al contingut

Tango

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalTango
OrigenRiu de la Plata, Uruguai i Argentina Modifica el valor a Wikidata
Històriahistòria del tango Modifica el valor a Wikidata
Creació1905 Modifica el valor a Wikidata
Part dedansa per parelles i dansa social Modifica el valor a Wikidata
Tango.
Benito Bianquet, malnomenat El Cachafaz, un conegut ballarí de tango (ballant amb Carmen Calderón).

El tango és la música i el ball més popular i internacional de l'Argentina[1][2] i l'Uruguai, mundialment associat a la passió i a l'amor.

Història

[modifica]

El tango sorgeix dels suburbis de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo a finals del segle xix, en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en una gran metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic. La barreja dels immigrants, negres i gautxos que arribaven a la ciutat han fet del tango un producte cultural únic al món i capaç de fer-hi notar totes les característiques dels habitants de Buenos Aires.

Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades amb guitarra, violí, clarinet, "organito" (típic en la música d'eixa època a l'Argentina) i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades. A més, n'hi ha indicis que els afroargentins tocaven els candombes-tangos amb tambors, com "el merenguengué", cançó que va ser un èxit en els carnavals afroargentins de l'any 1876. Més tard, s'hi van incorporar el piano i el bandoneó, el qual donaria al tango el seu so característic, pel qual és reconegut a tot el món. L'últim instrument en sumar-s'hi va ser el contrabaix, el 1917.

En els primers anys, es tocava i ballava en prostíbuls i, per aquesta raó, moltes de les primeres lletres, quan n'hi ha, eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta música, amb lletres que evoquen l'amor que no va poder ser i el raval que ja no és el mateix entrarien en escena a partir de la segona dècada del segle xx, quan Pascual Contursi escriu Mi noche triste, narrant els sentiments d'un home abandonat per la seva dona. Carlos Gardel, cantant per excel·lència del tango, va gravar aquesta peça el 1917 i va néixer d'aquesta manera el que es va conèixer més endavant com el "tango cançó".

D'entre el gran nombre d'autors d'aquesta disciplina, cal destacar, a més de Carlos Gardel, Roberto Firpo, Roberto Polaco Goyeneche, Domingo Rey, Luis Teisseire, Juan D'Arienzo, Edmundo Rivero, Lucio Demare, Agustín Irusta, Arturo de Bassi i Juan de Dios Filiberto.

Referències

[modifica]
  1. Norese, María Rosalía: Contextualització i anàlisi del tango. Els seus orígens fins l'aparició de la avantguarda. Universitat de Salamanca, 2002 (restricted online copy, p. 5, a Google Books)
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-02-04. [Consulta: 26 juliol 2011].

Enllaços externs

[modifica]