Élisabeth Lévy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1964 (60 anys) Marsella (França) |
| Directora Causeur | |
| 2007 – | |
| Secretària general Fondation du 2 Mars | |
| 2001 – | |
| Presidenta Fondation du 2 Mars | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París |
| Activitat | |
| Ocupació | locutora de ràdio, cronista, presentadora de televisió, periodista, comentarista |
| Ocupador | Arrêt sur images (2007–) France Culture (–2006) Marianne (1997–1998) RTL L'Événement du jeudi Le Figaro Magazine Globe Le Figaro Agence France-Presse Europe 1 |
| |
Élisabeth Lévy (Marsella, 16 de febrer de 1964 és una periodista, assagista i polemista francesa. Va ser redactora en cap i després directora de la revista Causeur,[1] al qual la polemista ataca sense mercès la correcció política i no tem riure amb els extrems.[2]
Eix d'una nissaga jueva del Marroc.[1] Sa mare és farmacèutica i son pare, metge a Épinay-sur-Seine on passa la seva joventut. Va debutar als anys 1980 com a periodista a l'Agence France-Presse.[3] Simpatitzant de l'esquerra a la manera de François Mitterand a poc a poc se'n distancia, «perquè la pretensió de l'esquerra de tenir el monopoli de la moral li sembla tant més insuportable que cada dia els fets el contradiuen.»[4] Passa pel diari suís Le Nouveau Quotidien i de la revista Globe, i entra al setmanari L'Événement du jeudi. Escriu columnes a Le Figaro et Le Figaro Magazine.[5] Defensa idees polèmiques sobre el gran reemplaçament i els límits de la immigració.[6] S'oposa al multiculturalisme.[7] El 2018, amb Catherine Deneuve, Catherine Millet i Sophie de Menton i un centenar de dones signa un manifest contra el que considera el neopuritanisme i les exageracions del moviment me too.[8]
Obres destacades
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Daumas, Cécile «Élisabeth Lévy, sniper de rien» (en francès). Libération [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Chemin, Ariane «Elisabeth Lévy, causeuse de troubles» (en francès). Le Monde, 12-12-2013.
- ↑ «Lévy Élisabeth |» (en francès). artefilosofia. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Lévy, 2012, p. 86.
- ↑ Euler, Michel. «La biographie de Elisabeth Lévy» (en francès). Gala. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Guadalupe, Florian. «La ministre Elisabeth Moreno dénonce la Une "abjecte" de "Causeur" sur le "Grand remplacement"» (en francès), 17-09-2021. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Aveline, Paul. «Causeur déborde Valeurs actuelles sur sa droite - Par Paul Aveline | Arrêt sur images» (en francès). Arrêt sur images. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ «‘Nous défendons une liberté d’importuner, indispensable à la liberté sexuelle’» (en francès). Le Monde, 09-01-2018.
- ↑ Lévy, Elisabeth. Les maîtres censeurs : pour en finir avec la pensée unique [Mestres censors: posem fi al pensament únic] (en francès). París: Le Livre de Poche, 2003, p. 408. ISBN 2-253-15282-X.
- ↑ Lévy, Elisabeth. La Gauche contre le réel. París: Fayard, 2012, p. 324. ISBN 978-2-213-62771-7.