Évol
Sambucus ebulus  | |
|---|---|
 Évol (Sambucus ebulus) en flor | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Viburnaceae |
| Gènere | Sambucus |
| Espècie | Sambucus ebulus L., 1753 |
L'évol o matacà[1] (Sambucus ebulus) és una planta de la família de les adoxàcies.
Particularitats[modifica]
Aquesta planta és originària de l'Europa meridional i central i l'Àsia del Sud-oest. Normalment viu als herbassars higronitròfils, en sòls humits a la vora de camins, séquies i marges de camps de conreu.
L'évol és una planta herbàcia i perenne que creix fins a una altura de 150 cm amb una tija erecta i robusta. Les fulles són oposades i pinnades. Desprenen una pudor característica. A l'extrem superior de les tiges hi ha un corimbe d'uns 10 cm de diàmetre amb flors generalment blanques, rarament roses. El fruit madur, en drupa, globular i negre, produeix un suc de color porpra.[2]
L'évol era considerat com a planta medicinal en la medicina tradicional casolana, però actualment aquesta planta es qualifica com a tòxica, car els fruits, la tija i les fulles són molt purgants i poden ser perillosos si s'administren als infants.
En anglès l'évol rep el nom de Danewort ('herba dels danesos'), a causa de la llegenda que a les Illes Britàniques només creix als llocs on varen tindre lloc batalles contra aquesta tribu germànica.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Cerqueu les denominacions populars en català de Sambucus ebulus al Termcat Arxivat 2009-04-16 a Wayback Machine. consulta el 2/5/2001
- ↑ 2,0 2,1 Westwood, Jennifer (1985). Albion. A Guide to Legendary Britain. London : Grafton Books. ISBN 0-246-11789-3. p. 103.
