Bibliometria: diferència entre les revisions
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Història == |
== Història == |
||
Després de diferents estudis inicials, la teoria bibliomètrica va anar prenent forma científica a partir de la formulació de les lleis bibliomètriques (1926-1963) i es va anar adreçant a dos grans àmbits d'aplicació: l'estudi de la ciència i l'avaluació de la producció científica per una banda; i la gestió bibliotecària i editorial per l'altra. <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Urbano Salido|nom = Cristóbal|títol = Análisis de citas en publicaciones de usuarios de bibliotecas universitarias, El. Estudio de las tesis doctorales en informática de la Universidad Politécnica de Cataluña, 1996-1998.|url = http://hdl.handle.net/10803/2891|edició = |llengua = |data = 2000|editorial = Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> El 1963 l'Institute for Scientific Science (ISI) de Filadèlfia, fundat per Eugene Garfield, publicà el [[Science Citation Index]], que va suposar l'inici de la consolidació dels estudis bibliomètrics. No fou fins a l'any 1969 que Alan Pritchard encunyà, sembla ser per primer cop, el terme Bibliometria per diferenciar-lo del que llavors s'anomenava bibliografia estadística i ja el definí premonitòriament com l'aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics als llibres i altres mitjans de comunicació.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pritchard|nom = Alan|article = Statistical Bibliography or Bibliometrics?|publicació = Journal of Documentation|url = http://www.researchgate.net/publication/236031787_Statistical_bibliography_or_bibliometrics|pàgines = 348-9|volum = vol. 25|any = Dec 1969|exemplar = núm. 4}}</ref> Pel que fa a l'acceptació del terme mai ha hagut acord unànime, atès que el seu àmbit d'aplicació és font de discussió. Per a molts autors caldria distingir-lo de Cienciometria o fins i tot d'Informetria.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Vanti|nom = Nadia|article = Métodos cuantitativos de evaluación de la ciencia : bibliometría, cienciometría e informetría|publicació = Investigación bibliotecológica|url = http://www.revistas.unam.mx/index.php/ibi/article/view/3943|data = |pàgines = 09-23|volum = vol. 14|any = 2000|exemplar = núm 29}}</ref> A partit de 1970 la National Science Foundation dels Estats Units d'Amèrica començà a explotar les dades del Science Citation Index de l'ISI per avaluar la política i la planificació científica, cosa que va atorgar a l'anàlisi de citacions un gran valor estratègic si estava en mans de les institucions finançadores de la recerca científica<ref name=":0" />. La identificació de la producció científica a partir de la seva plasmació en la publicació científica ha fet de l'anàlisi de citacions l'eina principal per avaluar el que s'anomena a vegades amb poca precisió impacte de les obres i dels actors de l'activitat científica. Més d'una veu considera que se n'ha fet un gra massa i que cal posar les coses al seu lloc.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Camí|nom = Jordi|article = Impactolatría: diagnóstico y tratamiento|publicació = Medicina clínica (Barcelona)|url = http://www.jcami.eu/system/uploads/publication/scientific/file/33/Impactolatria.PDF|data = |pàgines = 515-524|exemplar = núm. 13|volum = vol. 109|any = 1997}}</ref> Amb l'arribada de la publicació digital l'anàlisi d'ús, tant de les visualitzacions com de les descàrregues de documents, ha pres una nova embranzida. Actualment i gràcies a la implantació de la [[Web 2.0]], la possibilitat de rastrejar i recomptar el seguiment de la producció científica (mencions, comentaris, etc.) a través de les [[xarxes socials]] ha originat uns nous indicadors bibliomètrics. Són els denominats [[altmetrics]], atès el seu caràcter alternatiu o complementari als tradicionals creats a partir de les citacions bibliogràfiques. |
Després de diferents estudis inicials, la teoria bibliomètrica va anar prenent forma científica a partir de la formulació de les lleis bibliomètriques (1926-1963) i es va anar adreçant a dos grans àmbits d'aplicació: l'estudi de la ciència i l'avaluació de la producció científica per una banda; i la gestió bibliotecària i editorial per l'altra. <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Urbano Salido|nom = Cristóbal|títol = Análisis de citas en publicaciones de usuarios de bibliotecas universitarias, El. Estudio de las tesis doctorales en informática de la Universidad Politécnica de Cataluña, 1996-1998.|url = http://hdl.handle.net/10803/2891|edició = |llengua = |data = 2000|editorial = Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> El 1963 l'Institute for Scientific Science (ISI) de Filadèlfia, fundat per Eugene Garfield, publicà el [[Science Citation Index]], que va suposar l'inici de la consolidació dels estudis bibliomètrics. No fou fins a l'any 1969 que Alan Pritchard encunyà, sembla ser per primer cop, el terme Bibliometria per diferenciar-lo del que llavors s'anomenava bibliografia estadística i ja el definí premonitòriament com l'aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics als llibres i altres mitjans de comunicació.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pritchard|nom = Alan|article = Statistical Bibliography or Bibliometrics?|publicació = Journal of Documentation|url = http://www.researchgate.net/publication/236031787_Statistical_bibliography_or_bibliometrics|pàgines = 348-9|volum = vol. 25|any = Dec 1969|exemplar = núm. 4}}</ref> Pel que fa a l'acceptació del terme mai ha hagut acord unànime, atès que el seu àmbit d'aplicació és font de discussió. Per a molts autors caldria distingir-lo de Cienciometria o fins i tot d'Informetria.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Vanti|nom = Nadia|article = Métodos cuantitativos de evaluación de la ciencia : bibliometría, cienciometría e informetría|publicació = Investigación bibliotecológica|url = http://www.revistas.unam.mx/index.php/ibi/article/view/3943|data = |pàgines = 09-23|volum = vol. 14|any = 2000|exemplar = núm 29}}</ref> A partit de 1970 la National Science Foundation dels Estats Units d'Amèrica començà a explotar les dades del Science Citation Index de l'ISI per avaluar la política i la planificació científica, cosa que va atorgar a l'anàlisi de citacions un gran valor estratègic si estava en mans de les institucions finançadores de la recerca científica<ref name=":0" />. La identificació de la producció científica a partir de la seva plasmació en la publicació científica ha fet de l'anàlisi de citacions l'eina principal per avaluar el que s'anomena a vegades amb poca precisió impacte de les obres i dels actors de l'activitat científica. Més d'una veu considera que se n'ha fet un gra massa i que cal posar les coses al seu lloc.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Camí|nom = Jordi|article = Impactolatría: diagnóstico y tratamiento|publicació = Medicina clínica (Barcelona)|url = http://www.jcami.eu/system/uploads/publication/scientific/file/33/Impactolatria.PDF|data = |pàgines = 515-524|exemplar = núm. 13|volum = vol. 109|any = 1997}}</ref> Amb l'arribada de la publicació digital l'anàlisi d'ús, tant de les visualitzacions com de les descàrregues de documents, ha pres una nova embranzida. Actualment i gràcies a la implantació de la [[Web 2.0]], la possibilitat de rastrejar i recomptar el seguiment de la producció científica (mencions, comentaris, etc.) a través de les [[xarxes socials]] ha originat uns nous indicadors bibliomètrics. Són els denominats [[altmetrics]], atès el seu caràcter alternatiu o complementari als tradicionals creats a partir de les citacions bibliogràfiques. De totes maneres l'afany per publicar i per ser citat han fet palès la necessitat de posar límits a les avaluacions estrictament quantitatives en pro de tenir present també les qüestions qualitatives.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Hicks|nom = D.|article = Bibliometrics: The Leiden Manifesto for research metrics|publicació = Nature|url = http://www.nature.com/news/bibliometrics-the-leiden-manifesto-for-research-metrics-1.17351|data = |pàgines = |cognom2 = Woulters|nom2 = P.|cognom3 = Waltman|nom3 = L.|any = 2015|volum = 520|exemplar = 7548|autor4 = et al.}}</ref> |
||
== Lleis bibliomètriques == |
== Lleis bibliomètriques == |
||
Revisió del 14:15, 5 maig 2015
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La Bibliometria es podria definir d'entrada com l'estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.[1] Però va més enllà del que es podria considerar com una estadística bibliogràfica. Amb més precisió, la Bibliometria es defineix com l'anàlisi estadístic i sociomètric de la bibliografia científica mitjançant l'ús de models matemàtics, basant-se en l'estudi de la mida, creixement i distribució de la bibliografia científica i en l'estudi de l'estructura i dinàmica social que la produeixen i la utilitzen.[2] El seu camp d'actuació sol ser el de la Informació i Documentació. La Bibliometria se centra essencialment en el càlcul i anàlisi d'allò que és quantificable en la producció i consum de la informació científica.[3] Amb aquesta finalitat es sustenta en les anomenades lleis bibliomètriques, que intenten reflectir el comportament estadístic regular que s'observa en la producció científica. I mitjançant mètodes com l'ànalisi d'ús i sobretot l'anàlisi de citacions, genera els anomenats indicadors bibliomètrics per mesurar el fenomen social de l'activitat científica. Aquests indicadors resulten ser determinants per mesurar la repercussió d'un article o d'una revista científica i alhora per avaluar l'activitat investigadora d'un autor, d'una unitat, d'una institució o d'un país.
Història
Després de diferents estudis inicials, la teoria bibliomètrica va anar prenent forma científica a partir de la formulació de les lleis bibliomètriques (1926-1963) i es va anar adreçant a dos grans àmbits d'aplicació: l'estudi de la ciència i l'avaluació de la producció científica per una banda; i la gestió bibliotecària i editorial per l'altra. [4] El 1963 l'Institute for Scientific Science (ISI) de Filadèlfia, fundat per Eugene Garfield, publicà el Science Citation Index, que va suposar l'inici de la consolidació dels estudis bibliomètrics. No fou fins a l'any 1969 que Alan Pritchard encunyà, sembla ser per primer cop, el terme Bibliometria per diferenciar-lo del que llavors s'anomenava bibliografia estadística i ja el definí premonitòriament com l'aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics als llibres i altres mitjans de comunicació.[5] Pel que fa a l'acceptació del terme mai ha hagut acord unànime, atès que el seu àmbit d'aplicació és font de discussió. Per a molts autors caldria distingir-lo de Cienciometria o fins i tot d'Informetria.[6] A partit de 1970 la National Science Foundation dels Estats Units d'Amèrica començà a explotar les dades del Science Citation Index de l'ISI per avaluar la política i la planificació científica, cosa que va atorgar a l'anàlisi de citacions un gran valor estratègic si estava en mans de les institucions finançadores de la recerca científica[4]. La identificació de la producció científica a partir de la seva plasmació en la publicació científica ha fet de l'anàlisi de citacions l'eina principal per avaluar el que s'anomena a vegades amb poca precisió impacte de les obres i dels actors de l'activitat científica. Més d'una veu considera que se n'ha fet un gra massa i que cal posar les coses al seu lloc.[7] Amb l'arribada de la publicació digital l'anàlisi d'ús, tant de les visualitzacions com de les descàrregues de documents, ha pres una nova embranzida. Actualment i gràcies a la implantació de la Web 2.0, la possibilitat de rastrejar i recomptar el seguiment de la producció científica (mencions, comentaris, etc.) a través de les xarxes socials ha originat uns nous indicadors bibliomètrics. Són els denominats altmetrics, atès el seu caràcter alternatiu o complementari als tradicionals creats a partir de les citacions bibliogràfiques. De totes maneres l'afany per publicar i per ser citat han fet palès la necessitat de posar límits a les avaluacions estrictament quantitatives en pro de tenir present també les qüestions qualitatives.[8]
Lleis bibliomètriques
- Llei de la poductivitat dels autors o LLei de Lotka
- Llei de dispersió de la bibliografia científica o Llei de Bradford
- Llei de creixement exponencial
- Llei d'obsolescència de la bibliografia científica
Indicadors bibliomètrics
Els indicadors bibliomètrics són dades numèriques obtingudes a partir de l'observació de característiques bibliogràfiques d'un conjunt de publicacions i de l'ús que els seus usuaris en fan. S'empren en l'àmbit científico-acadèmic. Permeten l'anàlisi de trets relatius a la producció i al consum de la informació científica al comparar-los amb els indicadors d'altres conjunts de publicacions.[3]
Indicadors personals
Són els que observen les característiques personals del autors: edat, sexe, posició professional, afiliació institucional. nacionalitat etc., per obtenir-ne una distribució percentual.[3] D'ells se'n deriva, per exemple, l'índex de aïllament d'una publicació, que és el percentatge de referències que corresponen al mateix país que la publicació citadora.[9]
Indicadors de producció
Són els que analitzen la quantitat de publicacions científiques produïdes per un autor, un grup, una institució, una revista, una disciplina, un país, etc. L'indicador de productivitat o índex de Lotka és el logaritme decimal del número de publicacions, i agrupa els autors en 3 nivells: índex igual a zero, petits productors amb 1 sol treball publicat; índex entre 0 i 1, mitjans productors entre 2 i 9 treballs publicats; i índex major o igual a 1, grans productors amb 10 o més treballs.[9]
Indicadors de dispersió
Són els que intenten determinar quines publicacions constitueixen el nucli, aquelles que cobreixen el 50% del tema estudiat.[3]
Indicadors de visibilitat o impacte
Són els que medeixen la influència dels autors, dels treballs publicats i de les revistes a partir de les citacions que reben. Els indicadors més simples són el Número de citacions rebudes i el promig de citacions per article. És convenient especificar si s'inclouen o no les autocitacions
Els més importants a l'hora de valorar el prestigi de les revistes són:
I a l'hora de valorar els autors:
Indicadors de col·laboració
Són els que medeixen les relacions entre els autors que publiquen conjuntament. S'hi poden agregar les institucions o els paisos d'aquests autors per estudiar la cocitació, és a dir, la citació conjunta.[3]
Indicadors d'obsolescència
Són els que medeixen l'envelliment de les publicacions. El més utilitzats són el semiperiode de Burton i Kebler, que es defineix com la mediana de les referències ordenades per la seva antiguetat,I també l'índex de Price, que és el percentatge de refrències de menys de 5 anys d'antigüitat.[3]
Indicadors de forma i contingut
Són els que responen als diferents canals per als que es pot realitzar la producció científica i s'expressen en percentatges:
- tipus de document: llibres i capítols, ponències a congressos, tesis, articles (investigació, revisions, assaigos clínics, cartes, etc.)
- tipus de suport: imprès, magnètic, òptic, electrònic,...
- temes tractats
- llengües emprades
Bases de dades subministradores d'indicadors bibliomètrics
Web of Science
Journal Citation Reports
Scopus
Scimago Journal Ranking i Source Normalized Impact per Paper
Google Acadèmic
Microsoft Academic Search
Referències
- ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 1r maig 2015].
- ↑ López Piñero, José Mª, (1933-2010). El análisis estadístico y sociométrico de la literatura científica. València: Universidad de Valencia. Facultad de Medicina. Centro de Documentación e Informática Médica, 1972, p. 11. ISBN 8460055035.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ardanuy, Jordi. Breve introducción a la bibliometría. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 Urbano Salido, Cristóbal. Análisis de citas en publicaciones de usuarios de bibliotecas universitarias, El. Estudio de las tesis doctorales en informática de la Universidad Politécnica de Cataluña, 1996-1998.. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació, 2000.
- ↑ Pritchard, Alan «Statistical Bibliography or Bibliometrics?». Journal of Documentation, vol. 25, núm. 4, Dec 1969, pàg. 348-9.
- ↑ Vanti, Nadia «Métodos cuantitativos de evaluación de la ciencia : bibliometría, cienciometría e informetría». Investigación bibliotecológica, vol. 14, núm 29, 2000, pàg. 09-23.
- ↑ Camí, Jordi «Impactolatría: diagnóstico y tratamiento». Medicina clínica (Barcelona), vol. 109, núm. 13, 1997, pàg. 515-524.
- ↑ Hicks, D.; Woulters, P.; Waltman, L.; et al. «Bibliometrics: The Leiden Manifesto for research metrics». Nature, 520, 7548, 2015.
- ↑ 9,0 9,1 Pulgarín, A.; Carapeto, C.; Cobos, José M. «Análisis bibliométrico de la literatura científica publicada en "Ciencia. Revista hispanoamericana de ciencias puras y aplicadas (1940-1974)». Information research, vol. 9, núm 4, 2004.