Viquipèdia:Articles de qualitat
De Viquipèdia
Articles de qualitat a la Viquipèdia En aquesta pàgina es destaquen aquells articles complets i d'una gran qualitat. Actualment, a la viquipèdia tenim 288 articles de qualitat, dels quals el 46.88% han estat traduïts d'altres llengües. Vegeu-ne la llista. Per a incloure un article en aquesta llista, han de ser analitzats i valorats en els apartats de llengua (ortografia, redacció), completesa del contingut, referències de la informació, estructura i neutralitat. Per tant, ha de superar primer una avaluació i després una possible distinció de qualitat, procés que es concreta en una votació final. La comunitat d'usuaris considera aquests articles el seu millor material i treballa de manera contínua en la seva millora. Evidentment, cal tenir present que la distinció de qualitat no és permanent i si es considera que un dels articles d'aquesta llista no té la qualitat necessària, pot iniciar-se la una proposta per retirar-la. Si traduïu articles de qualitat d'altres Viquipèdies, també podeu apuntar-vos al Viquiprojecte de traducció d'articles de qualitat. |
Com fer un article de qualitat |
Vegeu també |
Últims articles de qualitat |
|
 L'estiracosaure (Styracosaurus, "llangardaix espinós", del grec styrax/στύραξ, "espina a la culata d'un pal de llança", i sauros/σαῦρος, "llangardaix") és un gènere de dinosaure ceratop herbívor que va viure al període Cretaci (Campanià), entre fa 76,5 i fa 75 milions d'anys. Tenia quatre o sis llargues banyes (epoccipitals modificats) que s'estenien des del collar, una petita banya a cada galta i una única banya que li sortia de sobre el nas. Aquesta banya nasal podria haver assolit una mida de 60 centímetres de longitud i 15 de diàmetre. La funció o funcions de les banyes i collars han estat debatudes durant molts anys. L'estiracosaure era un dinosaure relativament gran que podia superar els 5,5 metres de longitud i arribava a pesar prop de tres tones, amb un cos voluminós. Mesurava 1,8 metres d'alçada. Les quatre potes de l'estiracosaure eren curtes i la cua també era força curta. El crani presentava un bec i molars de tall alineades en bateries dentals contínues, cosa que suggereix que aquest animal tallava les plantes a rodanxes. Com altres ceratops, l'estiracosaure podria haver estat un animal gregari, viatjant en grans grups, com ho suggereixen els llits d'ossos d'aquest animal. |
.png) La depressió tropical Ten fou el desè cicló tropical que es desenvolupà durant la temporada d'huracans a l'Atlàntic del 2005, la qual va batre el rècord d'activitat fins aquell moment. Es formà el 13 d'agost en desenvolupar-se una ona tropical que, el 8 d'agost, emergí de la costa oest d'Àfrica. Com a conseqüència de la forta cisalla del vent, la depressió es mantingué dèbil i no aconseguí reforçar-se més enllà de l'estatus de depressió tropical. El cicló es dissipà el 14 d'agost, encara que les seves restes contribuïren parcialment a la formació de la depressió tropical Twelve, que finalment s'intensificà convertint-se en el devastador huracà Katrina que assolí la categoria 5. El cicló no ocasionà directament cap efecte, cap víctima mortal ni dany. |
 El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla hipodàmic consistia en què les mansanes tenien xamfrans de 45º per a permetre una millor visibilitat. |
 Els borgs són una pseudo-espècie de l'univers fictici de Star Trek. A part de ser els enemics de la pel·lícula Primer contacte també tenen un paper important com antagonistes a La nova generació i a Voyager. Els borgs són ciborgs humanoides millorats en molts sentits, organitzats a través d'una ment col·lectiva les decisions les quals es prenen des del cub (nau estel·lar dels borgs) que està lligat pel subespai als altres cubs. Habiten en una vasta regió de més de 9000 anys llum del quadrant Delta del qual són originaris. Operen exclusivament amb l'objectiu d'aconseguir nova tecnologia i drons (cadascun dels individus borgs) per així aconseguir la perfecció. Aquest objectiu el realitzen a través de la força, motiu pel qual pràcticament sempre actuen amb la sistemàtica d'entrar dient: Som els borgs, la vida tal i com la coneixeu s'ha acabat, afegirem les vostres característiques biològiques i tecnològiques a les nostres, resistir-se és inútil, i seguidament atacar. |
