Eugeni Xammar i Puigventós

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - L'Ametlla del Vallès, 5 de desembre del 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya.

Tot i néixer a Barcelona, era fill de la casa pairal de can Xammar de Dalt de l'Ametlla del Vallès, a on es va traslladar de ben petit a l'heretar la propietat. La ruïna de la finca i la poca afecció per la pagesia el fan entrar a treballar a Barcelona d'aprenent en una empresa tèxtil. Abandonà l'Ametlla, malvengueren la casa i no tornà fins als anys 30, quan hi comprà una petita casa per passar-hi temporades entre els seus viatges.

Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El Poble Català i Iberia, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat i El Sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.

Durant la Guerra Civil espanyola, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a París. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacions Unides, després de la Segona guerra mundial.

Després d'una llarga i profitosa trajectòria desenvolupada a les principals capitals d'Europa i Amèrica, el 1974 s'edità un llibre de memòries resultat de les seves converses amb Josep Badia i Moret, titulat Seixanta anys d'anar pel món, amb edicions repetidament esgotades.

[edita] Bibliografia

En altres llengües