Barcelona

De Viquipèdia

Barcelona, situada a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, és la capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Amb una població de 1.615.908 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i la segona d'Espanya^[2], així com l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg^[3]. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.928.852 habitants^[4], i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i Econòmics de la ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del món.^[5] Per haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Emplaçament 1.2 Límits 1.3 Clima 1.4 Línia de la costa 2 Història 2.1 Des de la fundació fins al segle XVIII 2.2 Del segle XIX al XX 2.3 1936-1939: Guerra Civil 2.4 Postguerra i franquisme 2.5 Democràcia 2.6 Esdeveniments 3 Evolució demogràfica 4 Política 5 Economia 6 Paisatge urbà 6.1 Districtes i barris 6.2 Parcs 6.2.1 Montjuïc 6.2.2 Ciutadella 6.2.3 Parc Güell 6.3 Platges 6.4 Barris i carrers 6.4.1 L'Eixample 6.4.2 Passeig de Gràcia 6.4.3 Port Olímpic 6.5 Gratacels 7 Cultura 7.1 Arquitectura 7.1.1 Patrimoni de la Humanitat 7.2 Educació 7.3 Museus 7.4 Espectacles 8 Societat 8.1 Mitjans de comunicació 8.2 Esport 8.2.1 Clubs esportius 8.3 Medi ambient 8.4 Protestes 9 Transport 9.1 Ports i aeroport 9.2 Transport públic 9.2.1 Autobús 9.2.2 Metro 9.2.3 Tramvies 9.2.4 Trens 9.2.4.1 Llista d'estacions de Rodalies Barcelona 9.2.5 Bicing 9.3 Carreteres i autopistes 10 Ciutats agermanades i convenis de col·laboració 11 Barcelonins il·lustres 12 Referències 13 Galeria fotogràfica 14 Pàgines relacionades 15 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Emplaçament

Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en un perímetre molt definit.

La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), la Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (184,8 metres).^[6], i el mont Tàber de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el nucli històric de la ciutat.

[edita] Límits

El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis del Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos primers i els dos últims són els municipis amb els quals manté un contacte més proper, amb una densa malla urbana contínua, mentre que Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt més separats, pel fet que la serralada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la connexió entre aquests municipis i Barcelona.

Barcelona té una petita part del seu terme municipal al vessant del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, a més de l'enclavament de Santa Creu d'Olorda, a cavall enre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

[edita] Clima

Barcelona té un clima Mediterrani però amb les caràcterístiques d'un microclima urbà (vegeu: Illa de calor de Barcelona) i amb les particularitats d'estar situat al nord del mediterrani. Els hiverns són curts, frescos i relativament humits, la majoria dels anys no arriba a glaçar. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes superen els 13 graus. Els estius són relativament secs, llargs i càlids (però al juliol i a l'agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C ja que hi bufa el vent de mar cap a terra marinada. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 °C^[7], 39,8 °C^[8] a l'Observatori Fabra, situat a uns 450 m d'altitud al Tibidabo, i per tant no gaire representatiu del clima del pla de Barcelona ja que és més fred i més plujós, la temperatura mínima va ser de -10 ºC, registrada al mateix observatori.

Respecte la pluviometria el total anual està prop dels 600 litres. S'aprecien dos màxims de precipitació: la tardor (el més acusat) i la primavera (màxim secundari). El mes més plujós és octubre amb uns 96 litres seguit de setembre amb 76 litres. Els mesos més secs són juliol (27 mm) i juny (38 mm). Hi ha una mitjana 90 dies de pluja (comptant només els dies amb precipitació més gran de 0,2 litres) essent el mínim 1,9 dies de pluja al mes de juliol i el màxim 5,7 al maig. ^[9]

Taula de temperatures i precipitacions de Barcelona a un observatori 175 metres d'altitud

Mesos[10]	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	des	Anual
Temperatures mitjanes (ºС)	9,1	10,3	11,8	14,1	17,4	21,2	24,2	24,1	21,6	17,5	13,1	9,9	16,2
Precipitacions mitjanes (mm)	38,0	37,5	47,0	47,2	43,8	37,7	27,5	43,8	76,3	96,2	51,2	43,7	590,1

[edita] Línia de la costa

La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins el punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la Plaça de Catalunya. Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L'existencia de l'illa de Maians (on actualment hi ha l'estació de França constribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la Barceloneta.^[11]

[edita] Història

[edita] Des de la fundació fins al segle XVIII

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (5000 a 4500 a.C.). D'aquest període en podem destacar la necròpolis situada a Sant Pau del Camp, així com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.

Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madinat Barshaluna, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos. Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció el 985 i donà pas al període comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle.

[edita] Del segle XIX al XX

El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual urbanitzà una gran extensió de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organització de grans esdeveniments internacionals no només li facilitava la urbanització de la ciutat, sinó que li reportava multitud de visitants i projecció internacional.

Al llarg de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el projecte del 1854 d'enderrocament de les muralles que envoltaven la ciutat, es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va veure néixer una gran quantitat de clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran importància, en el segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat el 1889), el RCD Espanyol (fundat el 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Natació Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle XX. El 1904, el barri d'Horta es va annexionar a Barcelona, i el 1921 Sarrià.

El 1929 es va tornar a organitzar una Esposició Universal, gràcies a la qual es va urbanitzar tota la zona de Plaça d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.

[edita] 1936-1939: Guerra Civil

L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular, per la qual s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i es van fer remodelacions a la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol provocà que no es pogués celebrar.

A la ciutat es va viure un procés revolucionari pel qual la CNT i la UGT van fer col·lectivitzacions d'empreses i serveis. L'autoritat del Govern de la República i la Generalitat de Catalunya era teòrica, controlant de forma efectiva els carrers els anarquistes. A partir dels Successos de Maig, la influència dels anarquistes baixà.

George Orwell, comentà sobre la Barcelona d'aquells dies a Homenatge a Catalunya:

Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada diverses vegades per les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó durant els trenta-sis anys següents de règim franquista, que a finals de gener de 1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

[edita] Postguerra i franquisme

Després d'una postguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya.

[edita] Democràcia

Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

[edita] Esdeveniments

• 1258 Tribunal de la Carta Consular de Barcelona.
• 1265 Creació del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
• 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
• 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat.
• 1412 Compromís de Casp. Nova dinastia reial: els Trastàmara, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura del Virrei o Lloctinent.
• 1462 Comença la Guerra Civil entre els partidaris de la Busca i la Biga.
• 1493 Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de l'explotació econòmica directa de les Amèriques.
• 1519 Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
• 1640-1652 Guerra dels Segadors; acaba amb el setge i presa de Barcelona. Des de 1650, epidèmia de pesta: entre la guerra i la malaltia, mor entre el 15 i el 20 % de la població.
• 1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'annexió completa de Catalunya per part de Castella.
• 1716 Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
• 1753 S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta
• 1835 Proclamació de la Llei de Desamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants per donar lloc a places i mercats.
• 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
• 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
• 1868 En motiu de la revolució la Gloriosa, la Ciutadella de Barcelona es enderrocada, conservant-ne només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de la repressió espanyola construït després de la derrota de 1714.
• 1888 Exposició Universal de 1888
• 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
• 1905 Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
• 1909 La Setmana Tràgica - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
• 1929 Exposició Internacional de Barcelona de 1929
• 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que...
• 1931 El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya.
• 1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català.
• 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
• 1938 Bombardejos de l'aviació feixista espanyola, els dies 16, 17, 18 de març es van produir els més intensos, provocant la mort de centenars de persones (875 segons Hilari Salvador) i milers de ferits. Al llarg de la guerra els morts en bombardejos en foren milers.^[12]
• 1940 El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Castell de Montjuïc.
• 1952 Congrés Eucarístic
• 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
• 1987 el 19 de juny, ETA provoca l'atemptat de l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
• 1992 Jocs Olímpics del 92
• 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
• 2004 Fòrum Universal de les Cultures
• 5 de novembre de 2008, Barcelona és nomenada seu de la Secretaria General de la Unió per a la Mediterrània.

• 12 de febrer Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona
• 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la diòcesi de Barcelona i, avui, patrona més popular de la ciutat.

[edita] Evolució demogràfica

El cens del 1787 incorpora Vallbona; el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants i Vallvidrera; el 1904, Horta; i el 1930, Sarrià que prèviament (el 1920) ja havia incorporat part de Santa Creu d'Olorda. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 1.615.908

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Política

A Barcelona hi ha presents quatre administracions polítiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competències:

• L'Administració General de l'Estat s'ocupa de diferents qüestions com la seguretat (Cos Nacional de Policia i Exèrcit), la Justícia, la gestió del port i aeroport, els trens de Renfe, i les costes, entre les competències més destacades. Al llarg de l'any 2005 el Cos Nacional de Policia va ser rellevat pels Mossos d'Esquadra, policia autonòmica de la Generalitat, que va substituir totalment el Cos Nacional de Policia durant el 2006, excepte per a algunes competències reservades a aquest com l'expedició del DNI o la lluita contra el terrorisme. L'Administració de l'Estat a Barcelona està coordinada des de la seu de la Delegació del Govern, situada en la Plaça del Portal de la Pau, al costat de l'estàtua de Colom. El Delegat(a) del Govern a Catalunya i el subdelegat del govern de Barcelona són designat directament pel govern d'Espanya per decret.
• La Generalitat de Catalunya, govern autonòmic de Catalunya, té àmplies competències sobre la gestió de la ciutat, en diferents àmbits, des d'educació, assumptes socials, trànsit, determinació de polítiques econòmiques i de comerç, etcètera. La Generalitat és també la responsable de la construcció d'equipaments públics com hospitals, escoles de primària i secundària, universitats, residències per a la tercera edat etc. Barcelona és la capital de Catalunya, i seu de totes les seves institucions i organismes. Al Parc de la Ciutadella hi ha el Parlament de Catalunya, i a la Plaça de Sant Jaume hi ha el Palau de la Generalitat, seu oficial de la Presidència. El govern de la Generalitat s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys en tots els municipis de Catalunya.
• La Diputació de Barcelona és l'organisme públic amb menys competències a la ciutat. Actualment presideix el patronat que s'ocupa del manteniment del parc de la Serra de Collserola, i d'alguns altres parcs i edificis públics de la ciutat. També gestiona alguns museus i és titular d'una àmplia xarxa de biblioteques públiques gestionada conjuntament amb els ajuntaments.
• L'Ajuntament de Barcelona és l'organisme amb més competències i funcionaris públics en la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com la planificació urbanística, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat vial mitjançant la Guàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltat, neteja...) i dels jardins. També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com llars d'infants, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat, habitatges de protecció pública, entre d'altres. El govern de l'Ajuntament de Barcelona s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys. El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat. Per altra banda existeix un altre nivell de competències, delegades als Districtes. Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, en cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeïx que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.

Des de les primeres eleccions democràtiques, l'any 1979, després de la caiguda del franquisme, l'Ajuntament de Barcelona ha estat dirigit per alcaldes del PSC Partit Socialista de Catalunya, en diferents coalicions amb d'altres partits quan no ha obtingut una majoria suficientment àmplia. Els seus alcaldes en aquest darrer període democràtic han estat Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos, i l'actual, Jordi Hereu.

Resultats electorals de Barcelona, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Jordi Hereu	182.104	14
	Convergència i Unió	Xavier Trias	154.620	12
	Partit Popular	Alberto Fernández	95.114	7
	ICV-EUiA-EPM	Imma Mayol	56.855	4
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Portabella	53.463	4
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		23.606	-
	Altres		17.953	-
	Vot en blanc		24.754	-
Total		611.941		41

Actualment el govern municipal està composat per una coalició entre el PSC i ICV, amb suports puntuals d'altres partits, especialment d'ERC, que en la legislatura passada formava part de l'equip de govern, però que va decidir no repetir aquesta fórmula en la vigent legislatura.

Vegeu també: Llista d'alcaldes de Barcelona

[edita] Economia

Barcelona va ser durant molt temps una ciutat industrial, actualment les fàbriques s'han desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els antics barris industrials en zones residencials i de servei. El sectors industrials més representatius de Barcelona són la indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats logístiques, editorials i informàtiques.

La Fira de Barcelona organitza nombroses exposicions i salons, alguns dels quals es troben entre els primers d'Europa, fet que la converteix en una de les fires més importants del món i primera d'Espanya, amb més de tres milions i mig de visitants anuals. D'altra banda, la ciutat disposa de diverses instaŀlacions per a congressos, gràcies al qual se celebren nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals al llarg de tot l'any. L'estiu del 2006 s'hi va començar a celebrar anualment la fira de moda Bread & Butter, però el 2009 la seva organització va anunciar que tornava a Berlín.^[13][14]

Tot i l'ininterromput creixement econòmic barceloní, la ciutat ha perdut el liderat econòmic d'Espanya durant el darrer quart del segle XX a favor de Madrid. Això es deu a la debilitació del moviment emprenedor català, la saturació de les infraestructures, la major inversió estrangera a Madrid respecte Barcelona i al trasllat dels centres de decisió, seus fiscals i socials de Barcelona (i altres parts d'Espanya) a Madrid. El creixement econòmic de Barcelona també s'ha vist afectat per les transferències en concepte de solidaritat que les comunitats autònomes més riques de l'Estat fan a les més pobres. El Centre Nacional de Computació espanyol està ubicat a Barcelona, amb el super ordinador MareNostrum.

Pel que fa al camp industrial, Barcelona ha patit greus problemes de deslocalització bàsicament de trasllat d'indústria a països amb una mà d'obra més barata; problema que és veu incrementat per l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, el segon més car d'Europa només per darrere del de Londres.^{[cal citació]} Tot i això, Barcelona segueix generant el 25% de les exportacions totals espanyoles.^{[cal citació]} L'economia barcelonina va créixer un 3,5% el 2006, el percentatge més alt dels darrers cinc anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyol del 3,8%.

Segons un estudi de la consultora Mercer, tant el 2007 com el 2008, Barcelona va ser la 31a ciutat més cara del món^[15].

[edita] Paisatge urbà

[edita] Districtes i barris

Article principal: Districtes i barris de Barcelona

Barcelona ha anat creixent annexionant el municipis veïns que són avui dia districtes de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Barcelona està dividida en deu districtes:

• Ciutat Vella
• L'Eixample
• Sants-Montjuïc
• Les Corts
• Sarrià - Sant Gervasi
• Gràcia
• Horta-Guinardó
• Nou Barris
• Sant Andreu
• Sant Martí

La divisió dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barceloní a començaments del 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits dels mateixos.

[edita] Parcs

[edita] Montjuïc

Article principal: Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992¨de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).

[edita] Ciutadella

Article principal: Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

[edita] Parc Güell

Article principal: Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

[edita] Platges

Actualment a Barcelona hi ha 7 platges, les més conegudes són la platja de Sant Sebastià i la de la Barceloneta. La gran recuperació del front marítim barceloní no començà fins que es van organitzar els Jocs Olímpics de 1992, anterirorment a la dècada de 1980 es va obrir el moll de la fusta, pels Jocs Olímpics es va recuperar la zona del Port Olímpic fins a la platja del Bogatell, zona on hi havia hagut el barri de barraques del Somorrostro. A finals de la dècada de 1990 es va recuperar la platja de la Mar Bella i de la Nova Mar Bella i amb l'arribada del Fòrum Universal de les Cultures es va recuperar l'últim tram, on en un futur hi haurà el Zoo marí.^[16]

[edita] Barris i carrers

[edita] L'Eixample

Article principal: Eixample de Barcelona

Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del Pla Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al pla de Barcelona.

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.

La vida nocturna a l'Eixample inclou molts bars musicals i restaurants, actualment s'hi ha instal·lat un bon nombre de locals d'ambient homosexual i ha passat a ser, per a molts, el barri gai de Barcelona; amb el sobrenom de «gaixample».

[edita] Passeig de Gràcia

Article principal: Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

• La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
• La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
• La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
• La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera".

Vegeu també: Gran Teatre del Liceu de Barcelona

[edita] Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.

• Hotel Arts
• Torre Mapfre
• Casino de Barcelona

[edita] Gratacels

Article principal: Llista de gratacels a Barcelona

Tot i que Barcelona no és una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, és cert que en els darrers anys, sobretot després dels Jocs Olímpics del 1992, se n'han construït alguns. A més a més, actualment n'hi ha d'altres en construcció (a la taula, en cursiva).

Posició	Edifici	Alçada	Nombre de pisos	Any d'inauguració
1	Torre de Collserola	288 m	13	1992
2	Sagrada Familia	170 m	-	2026
3	Hotel Arts	154 m	44	1992
4	Torre Mapfre	154 m	43	1992
5	Torre La Sagrera	148 m	34	2010
6	Torre Agbar	144 m	34	2004
7	Torre Calatrava	136 m	-	1992
8	Habitat Sky	120 m	31	2008
9	Edifici Administratiu	115 m	30	2009
10	Edifici Diagonal 00	110 m	24	2009

[edita] Cultura

[edita] Arquitectura

La ciutat té una llarga i rica història arquitectònica, començant per les més antigues restes de l'assentament romà que fundà Barcelona, del qual només en queden restes arqueològiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús.

Del període medieval si que s'han conservat nombrosos edificis, alguns d'ells molt destacats, especialment les obres gòtiques que proliferen en el seu centre històric denominat Barri Gòtic precisament per aquest motiu, com la Catedral de Santa Eulalia, l'Església de Santa María del Mar, caracteritzada per la seva austeritat i harmonia en les mesures, motiu pel que molts la consideren l'obra més destacada del gòtic català, o les drassanes, un dels pocs exemples de naus gòtiques d'ús civil existent a Europa. També del període medieval destaquen edifics con el Palau Reial Major (amb el saló del Tinell i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya. També destaquen els palaus construïts per famílies adinerades de la ciutat, estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen el museu Picasso o el museu Marés.

Després d'un període poc rellevant arquitectònicament en la ciutat, degut a que les muralles impedien nous creixements, la falta de sòl intramuralles, i les penúries econòmiques causades per la guerra de successió, es van fer algunes actuacions important gràcies als terrenys obtinguts de l'església mitjançant la desamortització. Aquests terrenys van permetre, per exemple, la construcció de la plaça Reial, o notables construccions en ferro, com el mercat de la Boqueria. Anys més tard un nou moviment arquitectònic va prendre força a Barcelona, acompanyat per un moment de gran bonança econòmica, i per l'expansió de la ciutat més enllà de les muralles, el Modernisme.

Barcelona és coneguda com capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que atesora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, però sens dubte l'arquitecte modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí, les seves obres més rellevants, que atreuen cada any a milions de visitants de tot el món, són el Temple Expiatori de la Sagrada Família, que Gaudí va deixar inacabat i que se segueix construint amb donatius i aportacions particulars i visitant, i que està previst acabar-la cap a l'any 2020. Unes altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell, la Casa Milà, també denominada La Pedrera, i la Casa Batlló.

També posseïx diferents mostres d'arquitectura contemporània. Destaca el Pavelló alemany de Ludwig Mies van der Rohe, que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929, igual que la Fundació Joan Miró de l'arquitecte català Josep Lluís Sert. Després de la guerra civil, la ciutat va quedar sota el control del règim i la seva visió desenvolupista, a més d'impedir tot moviment popular, que son els que històricament han produït les més notables obres de Barcelona.

No va ser fins anys després de la recuperació de la democràcia, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, que la ciutat va viure una etapa de grans transformacions que van donar lloc a obres com el Palau d'esports Sant Jordi de Arata Isozaki, la Torre de Collserola de Norman Foster i la Torre de Montjuïc de Santiago Calatrava. Abans dels Jocs també es va portar a terme la remodelació i ampliació de l'Aeroport de Barcelona, que va dirigir Ricardo Bofill. En l'etapa post-olímpica la ciutat ha seguit mantenint un desenvolupament arquitectònic, construint edificis com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, la Torre Agbar de Jean Nouvel, i els projectes d'una estació nova a la Sagrera amb un gratacel, o la Torre del Triangle Ferroviari de Frank Gehry. Altres actuacions s'han portat a terme amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures, com l'Edifici Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

L'any 1999 la ciutat de Barcelona va ser premiada pel RIBA ("Royal Institute of British Architects") amb el "Royal Gold Medal", un guardó que s'otorga a arquitectes pel conjunt de la seva obra, i que per primera i de moment única vegada, ha estat otorgat a una ciutat i no a un arquitecte individual.^[17]

[edita] Patrimoni de la Humanitat

Els següents edificis de Barcelona han estat designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO:

Codi	Nom	Any	Coordenades
320-001	Parc Güell	1984	41° 24′ 59.6″ N 2° 09′ 07.7″ E
320-002	Palau Güell	1984	41° 22′ 50.5″ N 2° 10′ 30.6″ E
320-003	Casa Milà	1984	41° 23′ 51.3″ N 2° 09′ 46.9″ E
320-004	Casa Vicens	2005	41° 22′ 50.5″ N 2° 10′ 30.6″ E
320-005	Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Familia	2005	41° 24′ 19.8″ N 2° 10′ 30.2″ E
320-006	Casa Batlló	2005	41° 22′ 00.3″ N 2° 09′ 59.0″ E
804-001	Palau de la Música Catalana	1997	41° 23′ 16″ N 2° 10′ 30″ E
804-002	Hospital de Sant Pau	1997	41° 24′ 50″ N 2° 10′ 30″ E

[edita] Educació

Barcelona acull nombroses universitats de renom, i escoles superiors, tant públiques com privades, com són:

• Universitat Politècnica de Catalunya
• Universitat de Barcelona
• Universitat Autònoma
• Universitat Pompeu Fabra
• Universitat Ramon Llull
• Universitat Internacional de Catalunya
• Universitat Abat Oliba
• Universitat Oberta de Catalunya
• Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
• Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya

Totes aquestes institucions ofereixen multitud de titulacions, a més de postgraus, màsters i doctorats, i moltes d'elles també gestionen centres de recerca i desenvolupament.

[edita] Museus

Barcelona té un gran nombre de museus, que abasten diferents àrees i èpoques. El Museu Nacional d'Art de Catalunya posseïx una coneguda col·lecció d'art romànic, mentre que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona se centra en l'art català i espanyol posterior al 1945. La Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i Fundació Antoni Tàpies tenen importants col·leccions d'aquests artistes de renom mundial. Diversos museus cobreixen els camps de la història i l'arqueologia, com el Museu etnològic, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu Egipci, aquest últim de propietat privada. El Museu Eròtic de Barcelona, o el Museu de la xocolata en són uns dels més peculiars, mentre que el Cosmocaixa, que és un museu de la ciència de la Fundació la Caixa, va rebre el premi al Museu Europeu de l'Any en 2006.

[edita] Espectacles

La ciutat té una llarga tradició com a seu d'institucions dedicades a les arts escèniques, com son el Gran Teatre del Liceu, o el Palau de la Música, dues institucions de caràcter associatiu que van sorgir de la iniciativa ciutadana. Més recentment les institucions també han promogut grans centres de creació artística com son el El mercat de les flors, així com el Teatre Nacional de Catalunya o l'Auditori. També cal destacar d'altres moviments relacionats amb les arts que han arrelat amb força a la ciutat, i que s'han convertit en referents internacionals com per exemple el festival Sónar. En el camp del cinema, la ciutat acull la Filmoteca de Catalunya, on es fan cicles de projeccions de clàssics, de films experimentals, o novetats que no troben lloc a les cartelleres comercials.

[edita] Societat

[edita] Mitjans de comunicació

El Periódico de Catalunya (que s'edita tant en català com en castellà) i La Vanguardia (que s'edita només en castellà) són els dos principals diaris de Barcelona, i editen també l'Sport i "El Mundo Deportivo" (en castellà), que són els dos principals diaris esportius. També hi ha un gran nombre de publicacions de menys tirada que tenen forta implantació a la ciutat, com l'Avui i El Punt (en català). D'altres diaris de tirada nacional com El País i El Mundo (en castellà) fan edicions especials a Barcelonal. També s'editen a la ciutat nombroses publicacions gratuïtes com "20 minutos", Qué! i ADN (bilingües), o la ja desapareguda "Metro". Les principals emissores de FM són Catalunya Ràdio, RAC 1, RAC 105 i CADENA SER. Barcelona també conta amb diverses emisores de televisió locals, entre ells BTV (propietat de l'ajuntament) i 8TV (propietat del Grup Godó, que també és propietari de La Vanguardia), i la seu de Televisió de Catalunya, televisió autonòmica pública de Catalunya, es troba a Sant Joan Despí, a l'àrea metropolitana de Barcelona.

[edita] Esport

Article principal: Esport a Barcelona

Barcelona va ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu del 1992. Actualment compta amb un nombre elevat d'instal·lacions esportives tant privades com públiques, els darrers anys l'ús de la bicicleta ha patit un fort augment gràcies al servei de lloguer de bicicletes públic Bicing i a la política de l'Ajuntament d'augmentar el nombre de carrils per aquests vehicles. També ha freqüentat l'ús de patins sobre rodes, especialment a les zones de Vila Olímpica i Ciutat Vella, on s'han creat "skateparks".

[edita] Clubs esportius

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs esportius més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants.^{[cal citació]} El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones. També era la casa del Reial Club Deportiu Espanyol, que disputava els seus partits de futbol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, que té cabuda per 56.000 espectadors i on es van celebrar els Jocs Olímpics l'any 1992. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, com l'històric Sant Andreu, l'Europa o el Júpiter.

El Cercle Eqüestre, d'hípica; el Centre Excursionista de Catalunya; el Reial Club Nàutic de Barcelona; el Reial Club de Tennis Barcelona i el Club Tennis La Salut. són alguns dels clubs esportius no futbolístics més antics de la ciutat.

[edita] Medi ambient

Barcelona va ser considerada la tercera ciutat més contaminada d'Europa a partir d'un estudi del 2005 de l'Organització Mundial de la Salut sobre les partícules sòlides en suspensió. Barcelona tenia 55 micrograms per metre cúbic d'aquestes partícules (l'àrea metropolitana de mitjana 50), mentre algunes capitals europees se situen amb 40 micrograms i la xifra recomanada per la OMS és de 20.^[18][19]

Barcelona va viscut en els darrers anys un fort augment en l'ús d'energies renovables gràcies, sobretot, a l'obertura de l'Ecoparc de Barcelona i de l'abocador del Garraf que produeixen energia a partir de biogàs^[20]; la superfície solar tèrmica també ha augmentat i ha passat dels 6.936 m² l'any 2000 als 40.095 el 2006^[21]. Malgrat això només un 1,07% de l'energia consumida a Barcelona el 2004 provenia d'energies renovables^[20] i l'energia més produïda segueix sent el gas natural.^[22]

[edita] Protestes

Barcelona ha estat seu d'un bon nombre de protestes i manifestacions molt multitudinàries, amb ressò internacional. Algunes de les més importants van ser:

Data	Lema	Manifestants segons els convocants	Manifestants segons la Guàrdia Urbana	Manifestants segons la Delegació del Govern
1 de febrer del 1976	Amnistia dels presos polítics	???	???	???
11 de setembre del 1977	Pel retorn dels drets nacionals de Catalunya	1.000.000[23]	???	???
15 de març del 2003	Contra la Guerra d'Iraq	500.000[24]	300.000[24]	20.000[24]
22 de març del 2003	Contra la Guerra d'Iraq	1.000.000[25]	500.000[25]	150.000[25]
18 de febrer del 2008	Som una nació i tenim el dret de decidir	700.000	125.000	???
1 de desembre del 2008	Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures	700.000[26]	200.000[26]

Barcelona també ha estat un punt important per la comunitat homosexual d'arreu d'Europa i de tot el món. Els locals d'ambient gai situats sobretot al barri de l'Eixample han permès que una llista del 2008 elaborada pel diari The Independent situés Barcelona com una de les deu ciutats més gay-friendly del món, sent l'única de l'estat espanyol.^[27]

[edita] Transport

[edita] Ports i aeroport

Article principal: Port de Barcelona i Aeroport del Prat

El Port de Barcelona és un dels ports marítims més importants del Mediterrani. És el port líder en creuers a Europa,^[28] la proximitat al centre de la ciutat l'han convertit en un important destí de creuers. Ocupa 828,9 i té 20 km de molls. El port està format per 12 sectors però a grans trets està format per tres àrees diferenciades: el Port Vell, el port comercial i el port logístic.

A més del port històric, a la ciutat també hi ha el Port Olímpic de caire esportiu construït per a les olimpiades del 1992, i el més recent es troba al limit dels termes municipals de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, anomenat Port Fòrum Sant Adrià es troba al parc del Fòrum, recinte construït per al Fòrum Universal de les Cultures 2004.

Barcelona té com aeroport principal l'aeroport del Prat (oficialment Aeroport Internacional de Barcelona), situat al municipi del Prat de Llobregat en ple delta del Llobregat, i conegut amb les sigles IATA BCN. Es troba a 10 km al sud-oest de la ciutat, amb prop de trenta tres milions de passatgers el 2007 i més de tres-centes cinquanta mil operacions, és el segon aeroport d'Espanya. Té connexions amb les principals ciutats europees i alguns enllaços intercontinentals, i té una zona dedicada al "pont aeri" que enllaça amb vols cap a Madrid cada hora. El 16 de juny de 2009 es va inaugurar oficialment la nova terminal 1.

Actualment, tot i la distància, gràcies a les companyies de low cost l'aeroport de Reus i l'aeroport de Girona - Costa Brava no només són utilitzats per la gent que resideix a aquestes poblacions, habitualment turistes que es dirigeixen a Barcelona i habitants d'aquesta fan servir les instal·lacions d'aquests dos aeroports citats. Algunes linies d'autobús enllacen amb la majoria dels vols de Reus i Girona.

[edita] Transport públic

La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos, el metro de Barcelona, un bus turístic, el funicular de Montjuïc, el telefèric de Montjuïc i el tramvia blau. Més recentment hi ha varies línies de tramvies moderns com el Trambaix i el Trambesòs. Barcelona també compta amb una xarxa de trens que comuniquen la ciutat amb les de l'Àrea metropolitana i la resta de Catalunya i Espanya. Des de l'any 2007 hi ha un servei públic de compartició de bicicletes amb el nom de Bicing.

Barcelona també compta amb una important flota de taxis, caracteritzats pels colors negre i groc. A Barcelona hi ha 207 parades de taxi^[29] i la xarxa de l'àrea metropolitana està constituïda per més de 10.000 vehicles.

[edita] Autobús

El servei d'autobusos de Barcelona és gestionat per l'empresa TMB. El servei s'estén per gran part de l'àrea metropolitana i inclou 109 línies que cobreixen més de 920 quilòmetres, amb més de 1.000 vehicles, tots adaptats per a persones amb deficiències en la mobilitat^[30]. La velocitat mitjana dels autobusos és d'11,55 km/h.^[31] Els autobusos urbans de barcelona van portar, el 2007, 210,5 milions de viatgers, que van significar uns guanys de més de 122 milions d'euros.^[32] El servei d'autobusos en horari nocturn s'anomena Nit Bus i té una menor freqüència de pas i menys línies que durant el dia.

El Barcelona Bus Turístic és un autobús que facilita itineraris destinats als turistes de Barcelona. El 2006 gairebé va moure 1,9 milions de persones i el 2005 va generar 21 milions d'euros que es destinen a sufragar el deute del transport públic i a la promoció turística de la ciutat.^[33]

[edita] Metro

Article principal: Metro de Barcelona

La primera línia del metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1924 i actualment té nou línies operatives entre els dos operadors (TMB i FGC) i una més en construcció, que sumen més de 150 km i més de 200 estacions, a més de varies perllongacions de línies existents com la L1, L2, L3, L4, L5 i L6.

Línia	Color	Obertura	Recorregut
Línia 1	Vermell	1926	Hospital de Bellvitge - Fondo
Línia 2	Lila	1995	Paral·lel - Pep Ventura
Línia 3	Verd	1924	Zona Universitària - Trinitat Nova
Línia 4	Groc	1973	Trinitat Nova - La Pau
Línia 5	Blau	1969	Cornellà Centre - Horta
Línia 6	Malva	1863	Plaça Catalunya - Reina Elisenda
Línia 7	Marró	1954	Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo
Línia 8	Rosa	1912	Plaça Espanya - Molí Nou-Ciutat Cooperativa
Línia 9	Taronja	2012
Línia 11	Verd clar	2003	Trinitat Nova - Can Cuiàs

[edita] Tramvies

Article principal: Tram i Tramvia Blau

El tramvia de l'empresa Tramvia Metropolità (TRAM) consta de sis línies, les tres primers amb el nom de Trambaix i les altres tres amb el de Trambesòs, depenent de la zona d'actuació. El Trambaix es va posar en marxa el 3 d'abril del 2004, les tres línies que el conformen tenen la majoria de parades en comú i altres per les quals només hi circulen els trens d'una línia. El Trambesòs es va posar en marxa el 8 de maig del 2004. Actualment està en procés de redacció el projecte de la interconnexió de les dues xarxes de TRAM a través de l'avinguda Diagonal.

Línia	Recorregut
	Francesc Macià - Bon Viatge
	Francesc Macià - Sant Martí de l'Erm
	Francesc Macià - Sant Feliu | Consell Comarcal
	Ciutadella-Vila Olímpica - Estació de Sant Adrià
	Glòries - Gorg
	Estació de Sant Adrià - Gorg

El Tramvia blau gestionat per TMB recorre l'avinguda del Tibidabo unint l'Estació d'Avinguda Tibidabo de la L7 dels FGC amb l'estació inferior del Funicular del Tibidabo.

[edita] Trens

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Barcelona: El TGV arriba a Barcelona

Mapa ferroviari de Barcelona any 1933

Llegenda Línia a Vilafranca Línia Llobregat-Anoia Línia a Vilanova A2 A4 A2 A4 Magoria (Catalanes) Barna-Sants (M.Z.A.) Plaza España (Catalanes) Estación Puerto (Catalanes) Barna-Morrot (M.Z.A.) Barna-Puerto (M.Z.A.) Plaza Cataluña (F.C. Cataluña)) L B-V Plaza Cataluña (Norte) Barna-Pº Gràcia (M.Z.A.) Barcelona-término (M.Z.A.)) Barcelona-Norte Barna-Bogatell (M.Z.A.) connexió projectada Barna-Clot (M.Z.A.) Barna-Pueblonuevo (M.Z.A.) Barna-Sagrera (M.Z.A.) connexió projectada San Andrés (Norte) Barna-San Andrés (M.Z.A.) Línia a Manresa Línia a Girona Línia a Mataró Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona

Mapa ferroviari de Barcelona

Llegenda direcció Sant Vicenç de Calders per Vilanova ramal a l'Aeroport a Aeroport - Terminal 1 direcció Camp de Tarragona Aeroport ( ) nou ramal direcció Castelldefels direcció Sant Vicenç de Calders per Martorell Cornellà El Prat ( ) L'Hospitalet de Llobregat Fi FGC Bellvitge Torrassa Barcelona Sants túnel Provença-Mallorca FGC direcció Provença Plaça Catalunya Passeig de Gràcia Arc de Triomf Estació de França Ramal Marina (destruït) | Ramal Glòries Estació de Bogatell (destruïda) El Clot - Aragó Sagrera-TAV Sagrera-Meridiana St Andreu Arenal Estació de Poblenou (destruïda) St Andreu Comtal Antic ramal Marina direcció estació de França Rodalies Ramal destruït pels Jocs Olímpics Ramal de les aigües direcció Montcada direcció Granollers direcció Girona direcció Mataró Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona a l'any 1993

Barcelona és un important nus de línies fèrries, des d'aquí parteixen les línies de Renfe Operadora (la xarxa ferroviària estatal espanyola) que van a Mataró i Maçanet, Girona i França, Manresa i Lleida, Vilanova i Valls, Martorell, Vilafranca i Tarragona. A més de les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecten amb el Vallès i el Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages. L'estació de Sants és l'estació principal de la ciutat i és la primera estació ferroviària estatal en trajectes internacionals.

El ferrocarril arribà per primer cop a Barcelona el 28 d'octubre de 1848 amb la línia Barcelona-Mataró. La ciutat en aquella època preindustrial estava aïllada per les muralles i aquestes impedien que el tren pugués entrar-hi. Com que no podien penetrar cap a l'interior de la xarxa urbana de la ciutat vella, les línies de tren situaren les estacions terminals a la vora de les muralles:^[11]

• Línia Barcelona-Mataró: estació terminal entre la Porta de Mar i la Barceloneta (on desprès s'ubicà l'estació de les Rodalies, a la vora de l'estació de França).
• Línia de Granollers: estació terminal entre la Duana i el Jardí del General, actual Estació de França. Aquesta terminal fou la única que perforà la muralla amb un punt i un túnel.
• Línia de Saragossa (via Manresa i Lleida): estació terminal per damunt la Ciutadella (on desprès hi hauria l'estació de Vilanova).
• Línia de Vilanova: estació terminal a les Hortes de Sant Beltran, vora les Drassanes, que desaparegué quan s'unificaren les línies per passar per Sants.
• Línia de Martorell: estació terminal enfront de Canaletes i el Portal de Isabel II.

La construcció del ferrocarril a Barcelona ha marcat força la fisonomia d'alguns carrers ja que Ildefons Cerdà va tenir molt en compte el problema de la xarxa ferroviària perquè creia que era capdal per al desenvolupament de la ciutat. El pla Cerdà avançaren ja propostes d'unificació i enllaços de línies i la xarxa fou integrada en l'entramat urbà. En són un gran exemple l'avinguda Meridiana per on baixava la Línia de Manresa i Lleida fins a l'estació de Vilanova o l'estació del Nord. El carrer de la Marina i el Passeig de Circumval·lació per on passava la línia que arribava fins a l'Estació de França. Per l'avinguda Roma hi passava la Línia de Martorell i Vilafranca. El carrer de Balmes i el carrer de Pelai hi passava el tren de Sarrià i per l'avinguda del Paral·lel hi havia de passar una línia de ferrocarril.^[11]

Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des del febrer de 2008 Madrid i Barcelona a través de la LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa.

[edita] Llista d'estacions de Rodalies Barcelona

Nom de l'estació	Línies de rodalies	Vies	Estructura	Administrador	Enllaç
Arc de Triomf		2	Soterrada	Renfe Operadora
Bifurcació Vilanova	tancada	2	Soterrada	Renfe Operadora
El Clot-Aragó		4	Soterrada	Renfe Operadora
Estació de França		14	Exterior coberta	Adif
Glòries (en projecte)	-	De 2 a 6	Soterrada	-
Passeig de Gràcia		2	Soterrada	Adif
Plaça de Catalunya		2	Soterrada	Renfe Operadora
Sagrera-Meridiana			Soterrada	Adif
Sagrera-TAV		18	Soterrada	Adif
Sant Andreu Arenal		2	Soterrada	Renfe Operadora
Sant Andreu Comtal		7	Descoberta	Renfe Operadora
Sants		14	Soterrada	Adif
Torre de Baró		2	Exterior semicoberta	Renfe Operadora

[edita] Bicing

Article principal: Bicing

El Bicing és un servei de compartició de bicicletes només obert als empadronats a Catalunya (per afavorir que les botigues de lloguer de bicicletes no perdin els turistes com a clients). Gestionat per l'empresa B:SM (Barcelona Serveis Municipals) i adjudicat el 2007 a l'empresa ClearChannel, es va inaugurar 22 de març del 2007. Està previst que s'estengui a tota l'àrea metropolitana, tot i que finalment es podria tractar de dos serveis diferents i incompatibles entre si a curt termini però amb la idea que sigui compatible a llarg termini^[34]

[edita] Carreteres i autopistes

Barcelona permet el trànsit ràpid per la ciutat gràcies a dues rondes: la Ronda de Dalt (al costat de les muntanyes) i la Ronda del Litoral (al costat de la costa); que estan parcialment cobertes i tenen múltiples sortides a diferents punts de la ciutat. Pel que fa a les artèries de la ciutat hi ha l'Avinguda Diagonal (que com indica el seu nom, travessa diagonalment la ciutat), l'Avinguda Meridiana que comença a Glòries i enllaça amb la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes que creua la ciutat de nord a sud pel centre.

Pel que fa a les autopistes i autovies l'AP-7 comença a Almeria, passa per València i Barcelona fins a Perpinyà; l'A-2 comença a Madrid, passa per Saragossa i Barcelona fins a la frontera francesa; i l'AP-2 que va paral·lela a l'A2 entre Saragossa i Barcelona. L'AP7 i l'AP2 són de pagament.

[edita] Ciutats agermanades i convenis de col·laboració

Barcelona manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:^[35]

D'altra banda, des de mitjans anys noranta, Barcelona ha optat per minimitzar els nous acords d'agermanament i posar l'èmfasi en la signatura de convenis d'amistat i cooperació, amb objectius concrets i mesurables. Les següents ciutats compten amb convenis de col·laboració:^[36]

[edita] Barcelonins il·lustres

• Vicenç Ferrer, cooperant (Barcelona 1920 - Anantapur 2009)
• Pompeu Fabra, filòleg (1868 - 1948)
• Quim Monzó, escriptor (1952)
• Francisco Ibáñez, dibuixant de comics (1936)
• Eduardo Mendoza, escriptor (1943)
• Jaime Gil de Biedma, poeta (1929 - 1990)
• Ramon Casas i Carbó, pintor i dibuixant (1866 - 1932)
• Jaume Mateu i Bullich (Tortell Poltrona), pallasso (1955)
• Susanna Griso, periodista (1969)
• Joan Maragall i Gorina, poeta del modernisme català (1860 - 1911)
• Pasqual Maragall i Mira, polític (1941)
• Bernat Metge, escriptor de l'humanisme (entre 1340 i 1346 - 1413)
• Joan Salvat-Papasseit, poeta de l'avantguardisme (1894 - 1924)
• Lluís Maria Xirinacs i Damians, polític pacifista (1932 - 2007)
• Carles Riba, poeta i escriptor (1893 - 1959)
• Jordi Pujol, polític (1930)

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, pressupost per al 2008 aprovat per Barcelona, núm. 313, annex VIII pàgina 17 ↑ Dades de l'INE, corresponents a l'1 de gener de 2008. Xifres completes. ↑ en:Largest cities of the European Union by population within city limits Llista ciutats més poblades d'Europa ↑ Nombre d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT ↑ Font: Nacions Unides, Departament d'Afers Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations. Consulta ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 ↑ Grup dels Sis: 2003: Un Estiu Infernal ↑ Grup dels Sis: Climatologia de Catalunya ↑ Dades de Weather.gov ↑ «Climate Data for 41°N 2°E». Worldclimate.com. [Consulta: 9 març 2009]. ↑ 11,0 11,1 11,2 FERNÀNDEZ, Magda i col., 1985, "Passat i peresent de Barcelona (II): Materials per l'estudi del medi urbà", Edicions i Publicacions Universitat de Barcelona. ISBN 84-7528-162-1 ↑ Víctimes dels bombardejos sobre Barcelona ↑ «Bread & Butter Barcelona. Dates, Times, Location». Bread & Butter. ↑ EFE (2009-01-23). "El presidente del Bread&Butter confirma oficialmente que la feria abandona Barcelona", El Periódico. "[Karl Heinz Muller, the entrepreneur behind B&B in announcing the move in a press conference held on the 23rd of January 2009 said] No llores Barcelona, levántate y haz algo [don't cry Barcelona, get up and do something about it] Barcelona in Europe is a metropolis of fashion."  ↑ Estudi sobre els preus a les ciutats del món ↑ El Periódico, BCN remata la recuperació del litoral urbà després de 30 anys d'obres. ↑ del guardons otorgats l'any 1999 (anglès) ↑ «Barcelona, la més contaminada». AVUI.cat, 19 de setembre del 2007. [Consulta: 27 de novembre del 2008]. ↑ «Barcelona es una de las ciudades más contaminadas de Europa». La Vanguardia, 19 de setembre del 2007. [Consulta: 27 de novembre del 2008]. ↑ 20,0 20,1 «Evolució de les energies renovables a Barcelona». Agència d'Energia de Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2008]. ↑ «Evolució de la superfície solar tèrmica a Barcelona». Agència d'Energia de Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2008]. ↑ «Electricitat generada a Barcelona». Agència d'Energia de Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2008]. ↑ «La diada històrica de 1977: un milió reclamant els drets nacionals». kaosenlared.net, 11 de setembre del 2008. [Consulta: 30 novembre 2008]. ↑ 24,0 24,1 24,2 «Centenares de miles de barceloneses salen a la calle para reiterar su no a la guerra». El Mundo, 16 de març del 2003. [Consulta: 30 novembre 2008]. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Las protestas reúnen a 3 millones de personas, según los organizadores». El Mundo, 23 de març del 2003. [Consulta: 30 novembre 2008]. ↑ 26,0 26,1 «1-D: Catalunya rebenta». VilaWeb, 1 de desembre del 2008. ↑ «The Ten Best Places In The World To Be Gay In». The Independent, 17 de setembre de 2008. [Consulta: 29 desembre 2008]. ↑ Autoritat Portuària de Barcelona, creuers. ↑ Nombre de parades de taxi ↑ «Els autobusos de TMB, 100% accessibles». TMB, 19 de febrer del 2007. [Consulta: 1 gener 2009]. ↑ Dades bàsiques de TMB ↑ «Transports urbans. Autobusos: Evolució anual de viatgers, recaptació i quilòmetres recorreguts». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1 gener 2009]. ↑ «El Bus Turístic de BCN atrau més d'1,8 milions de passatgers a l'any». El Periódico, 9 de setembre del 2007. [Consulta: 1 gener 2009]. ↑ L'Àrea Metropolitana implantarà el Bicing a 17 ciutats amb 440 parades i 3.520 bicicletes - El Punt ↑ Ciutats agermanades, al web de l'Ajuntament. ↑ Convenis de col·laboració, al web de l'Ajuntament.

[edita] Galeria fotogràfica

Plaça Reial.	Concert a la Plaça del Rei.	Pavelló d'entrada al Parc Güell.	Parc Güell.
Vista exterior del mirador del Parc Güell.	Vista panoràmica des Parc Güell.	La Sagrada Família.	Façana del Naixement de la Sagrada Família
Façana de la Passió de la Sagrada Família.	La Sagrada Família.	La Rambla.	Estàtua humana a la Rambla.
Platja de la Barceloneta	Festes de la Mercè.	Ball de la Sardana.	Arc de Triomf.
Foto aèria des del mar.	Casa Milà.

[edita] Pàgines relacionades

• Àmbit Metropolità de Barcelona
• Àrea Metropolitana de Barcelona
• Comtat de Barcelona
• Llista d'alcaldes de Barcelona
• Llista d'arbres de Barcelona
• Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona
• Gegants de Barcelona Ciutat
• Hotels de la ciutat de Barcelona
• Antics municipis del pla de Barcelona

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	Commons
	Viccionari
	Viquidites
	Viquiespècies.
	Viquillibres
	Viquinotícies
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	Viquitexts
	Viquiversitat

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Tots els mapes de Barcelona, en http://www.bcnmaps.com
• guiabcn.cat - Directori de la ciutat
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Història de Barcelona
• Versió digital del Libro Verde de Barcelona (1848)
• Vídeo Barcelona modernista
• Vídeo Barcelona: 2 mil anys d'història
• Vídeo Barcelona amb tramvia 1908

v • d • e Districtes i Barris de Barcelona Ciutat Vella  •  Eixample  •  Sants-Montjuïc  •  Les Corts  •  Sarrià - Sant Gervasi  •  Gràcia  •  Horta-Guinardó  •  Nou Barris  •  Sant Andreu  •  Sant Martí   Ciutat Vella La Barceloneta  •  El Gòtic  •  El Raval  •  Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera   Eixample L'Antiga Esquerra de l'Eixample  •  La Nova Esquerra de l'Eixample  •  Dreta de l'Eixample  •  Fort Pienc  •  Sagrada Família  •  Sant Antoni   Sants-Montjuïc La Bordeta  •  La Font de la Guatlla  •  Hostafrancs  •  La Marina del Prat Vermell  •  La Marina de Port  •  El Poble-sec  •  Sants  •  Sants-Badal  •  Montjuïc*  •  Zona Franca - Port*   Les Corts Les Corts  •  La Maternitat i Sant Ramon  •  Pedralbes   Sarrià - Sant Gervasi El Putget i Farró  •  Sant Gervasi - la Bonanova  •  Sant Gervasi - Galvany  •  Sarrià  •  Les Tres Torres  •  Vallvidrera, Tibidabo i les Planes   Gràcia Camp d'en Grassot i Gràcia Nova  •  El Coll  •  Vila de Gràcia  •  La Salut  •  Vallcarca i els Penitents   Horta-Guinardó El Baix Guinardó  •  Can Baró  •  El Carmel  •  La Font d'en Fargues  •  El Guinardó  •  Horta  •  La Clota  •  Montbau  •  Sant Genís dels Agudells  •  La Teixonera  •  La Vall d'Hebron   Nou Barris Can Peguera  •  Canyelles  •  Ciutat Meridiana  •  La Guineueta  •  Porta  •  La Prosperitat  •  Roquetes  •  Torre Baró  •  Trinitat Nova  •  Turó de la Peira  •  Vallbona  •  Verdum  •  Vilapicina i Torre Llobeta   Sant Andreu Baró de Viver  •  Bon Pastor  •  El Congrés i els Indians  •  Navas  •  La Sagrera  •  Sant Andreu  •  Trinitat Vella   Sant Martí El Besòs i el Maresme  •  El Camp de l'Arpa del Clot  •  El Clot  •  Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou  •  El Parc i Llacuna del Poblenou  •  El Poblenou  •  Provençals del Poblenou  •  Sant Martí de Provençals  •  La Verneda i la Pau  •  La Vila Olímpica del Poblenou (*) No són barris Vegeu també: Antics municipis del pla de Barcelona

v • d • e Llocs d'interès turístic de Barcelona   Edificis i llocs singulars Arc de Triomf · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · La Boqueria · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó Morera · Casa Milà · Casa de les Punxes · Casa Vicens · Cases dels Canonges · Castell dels Tres Dragons · Catedral · Casa de l'Ardiaca · Casa de la Ciutat . ‎Monument a Colom · Drassanes Reials . Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Fòrum · Fundació Joan Miró · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu · Hotel Arts · Monestir de Jonqueres · Monestir de Pedralbes · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · Anella Olímpica · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal · Palau Güell · Palau de la Generalitat · Palau de la Virreina · Palau Reial Major · Parlament de Catalunya · Pavelló de Barcelona · Poble Espanyol · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell   Places i carrers Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Diagonal · Fossar de les Moreres · El Call · La Rambla · Gran Via de les Corts Catalanes · Passeig de Gràcia · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Molina · Pla de Palau · Plaça de Sant Jaume · Plaça Reial · Rambla de Catalunya · Plaça de la Vila   Museus Museu Arqueològic · Casa Museu Gaudí .CCCB · CosmoCaixa · Fundació Antoni Tàpies · Fundació Joan Miró · Institut Botànic · Jardí Botànic · MACBA · Museu de les Arts Decoratives · Museu Castell de Montjuïc i Museu Militar · Museu de Cera · Museu de Ceràmica · Museu Egipci · Museu de l'Eròtica · Museu Etnològic · Museu Frederic Marès · Museu del FC Barcelona · Museu d'Història de Catalunya · Museu d'Història de la Ciutat · Museu Marítim · Museu de la Música · Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu del Perfum · Museu Picasso · Museu Tèxtil i d'Indumentària · Museu de la Xocolata   Estadis Camp Municipal Narcís Sala · Camp Nou · Estadi Olímpic Lluís Companys · Mini Estadi · Palau Blaugrana · Palau Sant Jordi   Arts Escèniques Gran Teatre del Liceu · L'Auditori · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea · Teatre Tívoli   Parcs les Aigües · la Ciutadella · el Clot · Collserola · l'Espanya Industrial · el Fòrum · Parc Güell · Laberint d'Horta · Montjuïc · Jardins Mossèn Costa i Llobera · el Poblenou · els Tres Turons   Zoos Aquàrium de Barcelona · Parc Zoològic de Barcelona   Platges Platja de Sant Sebastià · Platja de la Barceloneta · Platja de la Nova Icària · Platja del Bogatell · Platja de la Mar Bella · Platja de la Nova Mar Bella · Platja de Llevant

v • d • e Municipis del Barcelonès Badalona  •  Barcelona  •  l'Hospitalet de Llobregat  •  Sant Adrià de Besòs  •  Santa Coloma de Gramenet

v • d • e Els 40 municipis més poblats de les terres de parla catalana   Municipis de la Catalunya Nord 14. Perpinyà 117.500   Municipis de Catalunya 1. Barcelona 1.615.908 · 5. L'Hospitalet de Llobregat 253.782 · 7. Badalona 215.329 · 8. Terrassa 206.245 · 9. Sabadell 203.969 · 11. Tarragona 137.536 · 12. Lleida 131.731 · 13. Mataró 119.780 · 15. Santa Coloma de Gramenet 117.336 · 16. Reus 107.770 · 18. Girona 92.186 · 19. Cornellà de Llobregat 85.180 · 21. Sant Boi de Llobregat 81.335 · 24. Sant Cugat del Vallès 76.274 · 25. Manresa 75.053 · 26. Rubí 71.927 · 29. Vilanova i la Geltrú 64.905 · 30. El Prat de Llobregat 62.899 · 31. Viladecans 62.573 · 34. Castelldefels 60.572 · 35. Granollers 60.122 · 36. Cerdanyola del Vallès 58.493 · 38. Mollet del Vallès 51.912   Municipis del País Valencià 2. València 807.200 · 4. Alacant 331.750 · 6. Elx 228.348 · 10. Castelló de la Plana 177.924 · 17. Torrevella 101.381 · 20. Oriola 84.626 · 22. Gandia 79.958 · 23. Torrent 76.927 · 27. Benidorm 70.280 · 28. Sagunt 65.821 · 32. Paterna 61.941 · 33. Alcoi 61.698 · 37. Elda 55.174 · 39. Sant Vicent del Raspeig 51.507   Municipis de les Illes Balears 3. Ciutat de Mallorca 396.570 · 40. Calvià 50.777   Referències Dades extretes del Padró Municipal recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el 2008 i a França per l'Institut national de la statistique et des études économiques el 2006.

v • d • e Ciutats organitzadores dels Jocs Olímpics d'estiu 1896: Atenes • 1900: París • 1904: Saint Louis • 1908: Londres • 1912: Estocolm • 1920: Anvers • 1924: París • 1928: Amsterdam • 1932: Los Angeles • 1936: Berlín • 1948: Londres • 1952: Hèlsinki • 1956: Melbourne • 1960: Roma • 1964: Tòquio • 1968: Ciutat de Mèxic • 1972: Munic • 1976: Montreal • 1980: Moscou • 1984: Los Angeles • 1988: Seül • 1992: Barcelona • 1996: Atlanta • 2000: Sidney • 2004: Atenes • 2008: Pequín • 2012: Londres • 2016: Per anunciar • 2020: Per anunciar

---