Manacor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manacor
Bandera de Manacor Escut de Manacor
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Manacor  respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Església de Santa Maria dels Dolors,un dels edificis més emblemàtics de Manacor
Església de Santa Maria dels Dolors,
un dels edificis més emblemàtics de Manacor
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Manacorí, manacorina
Llengua pròpia Català
Superfície 260,22 km²
Altitud 128 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
41.049 hab.
157,75 hab/km²
Coordenades 39° 34′ 00″ N, 3° 12′ 00″ E / 39.56667°N,3.20000°E / 39.56667; 3.20000Coord.: 39° 34′ 00″ N, 3° 12′ 00″ E / 39.56667°N,3.20000°E / 39.56667; 3.20000
Organització
Entitats de població
• Batle:

10
Antoni Pastor Cabrer (CpM; 2003)
Patró/Patrons Sant Jaume
Web

Manacor és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa. Llinda amb Felanitx, Vilafranca, Petra i Sant Llorenç. Forma part de la comarca de Llevant.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Estació del tren(Manacor)

Manacor és a la zona oriental de l'illa de Mallorca a uns 50 quilòmetres de Palma. És el segon terme municipal més gran de l'illa i ocupa una superfície de 260,22 km². A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Llorenç des Cardassar. Al llevant, el litoral compta amb uns 27 km de longitud.

Les principals poblacions del terme municipal són la ciutat de Manacor, Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Cala Anguila, Cala Mendia, Son Macià i Cala Murada. Al municipi també hi pertanyen algunes cales com: Cala Varques, Cala Domingos, Cala Antena, Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner, Cala Sequer i Cala Morlanda.

Plaça de sa Mora

Relleu[modifica | modifica el codi]

El relleu és poc acusat.L'altitud mitjana és d'uns 125 m. Comprèn tres àrees ben diferenciades:

  • La zona d'Es Pla, on s'assenta el principal nucli urbà, la ciutat de Manacor, caracteritzada per la planor, només interrompuda per la vall de la Nou. Predomina un tipus de sòl bru-vermellós calcari i està travessat pel Torrent de sa Vall.
  • El sector de les Serres de Llevant,de formació mesozoica i caracteritzada pel relleu suau. Els sòls són en general poc desenvolupats i es caracteritzen per l'abundància de materials calcaris. És formada per les serres de Calicant (427 m) i des Llodrà (350 m), el puig de so Na Moixa (335 m) i la mola des Fangar (318 m);
  • La Marina, formada per molasses blanques, constitueix una plataforma d'uns 4 km d'amplària inclinada cap a la mar. Els terrenys calcaris han afavorit l'aparició de diverses formes d'erosió càrstica produïda pels agents atmosfèrics, originant nombroses coves, avencs, fondalades i enderrossalls. Són nombroses les cavitats naturals existents en el terme, amb un predomini de coves. Destaquen sobretot les Coves del Drac, les coves Hams i el conjunt de les coves des Pirata.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és típicament mediterrani, temperat i amb estacionament tèrmic. La zona muntanyenca i de l'interior són seques subhumides, mentre que la marina és semiàrida. La temperatura anual mitjana és de 16º - 17º C.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació presenta les comunitats vegetals pròpies de Mallorca. La superfície forestal representa poc més del 20 %. La garriga d'ullastre i garballó s'estén per la marina amb espècies com l'estepa llimonenca, la mata, el fenàs, el romaní i el ciprell. El pinar es desenvolupa a la zona de muntanya i l'alzinar és gairebé inexistent. Al litoral trobam, entre altres, fonoll marí i gatovell mentre que a les platges sols resten redols de card marí. És freqüent el tamarell i el canyet a les zones més humides. La zona conrada representa el 74 % de la superfície. El paisatge agrícola està molt determinat per la presència de l'ametler, el cereal i la figuera i, en menor instància, el garrover i la vinya. El conreu d'hortalisses se centra en el meló, la tomàtiga, el pebre i la lletuga.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Manacor presenta a gener de 2011 una població de 40.873 habitants (20.598 homes i 20.275 dones) en una superfície de 260,2 km², el que suposa el 3,7 % del total de la població de les Illes Balears. La densitat de població és de 155,8 hab/km². Per altra banda, Manacor és el quart municipi de les Illes amb més població per darrere de Palma amb 405.318 habitants, Calvià amb 52.451 habitants i Eivissa amb 49.388 habitants.

Creixement[modifica | modifica el codi]

El creixement demogràfic del municipi, al llarg de la història, es pot considerar prou equilibrat en relació al conjunt de l'illa. Al s. XVI la població es calcula entorn dels 5.000 hab. i augmenta fins als 7.000 en el s. XVIII. L'expansió demogràfica s'inicia al s. XIX, amb una població propera als 13.000 a principis del segle actual. A partir de 1920 es produí un fort increment fins a 1940 (19.000), en què hi hagué un estancament. Als anys 60 tornà a créixer, amb períodes de major alentiment, fins a les dades actuals. En general, l'augment d'aquest últim cicle s'ha caracteritzat per l'onada immigratòria provocada per l'expansió econòmica paral·lela al desenvolupament del sector turístic.

Distribució[modifica | modifica el codi]

La població del municipi es distribueix en diferents nuclis. El 63,8 % es concentra a la ciutat de Manacor, mentre que Porto Cristo n'acull el 16,8 %, amb un increment molt notable els últims anys, seguit de s'Illot- Cala Morlanda amb un 4,3%. La resta es reparteix entre Cales de Mallorca, Son Macià, Cala Murada, Cala Anguila i Cala Mendia entre altres nuclis. Finalment, una part important de la població resta disseminada en l'àmbit rural (7,7%).

Manacor Porto Cristo S'Illot-Cala Morlanda Cales de Mallorca Son Macià Cala Murada Cala Anguila-Cala Mendia S'Estany d'en Mas Son Talent Son Mas Sa Marineta Disseminat
25.884 6.823 1.748 938 873 853 552 230 40 38 5 3.107

Evolució[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica del terme municipal entre 1993 i 2011.

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2005 2007 2008 2009 2011
27.834 28.653 29.159 29.627 30.018 30.873 31.070 32.274 33.863 34.920 35.908 37.963 39.434 40.548 40.873

Història[modifica | modifica el codi]

Primers indicis[modifica | modifica el codi]

Els prinmers indicis d'ocupació humana dels territoris que avui en dia ocupa el terme municipal de Manacor, es remunten a l'època pretalaiòtica (2000-1400 aC), malgrat que l'arribada de l'home a Mallorca és entorn del cinquè mil·lenni. D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta, s'Hospitalet Vell, etc.).

Poblat talaiòtic de s'Hospitalet Vell

Cultura talaiòtica[modifica | modifica el codi]

Devers el 1400 aC, ja sigui per l'evolució interna de la societat pretalaiòtica o per l'arribada de noves poblacions originàries de la Mediterrània Oriental, s'esdevé un canvi estructural en la prehistòria mallorquina i neix la cultura talaiòtica, caracteritzada per la seva arquitectura, els talaiots, grans torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre altres.

L'emprempta grega[modifica | modifica el codi]

La presència grega a la Mediterrània Occidental i la fundació d'Ebusus el 654 aC com a colònia púnica, suposà nous canvis per a la població talaiòtica, immersa a partir d'ara dins l'anomenat "món de les colonitzacions". Els contactes amb les cultures clàssiques introduiran nous modes de vida i de creences.

Bust de Bacus trobat a Manacor que s'exposa al Museu d'Història

Romanització[modifica | modifica el codi]

El 123 aC, Quint Cecili Metel Baleàric conquerirà Mallorca, que a partir d'ara estarà abocada dins un irreversible procés de romanització. A Manacor, les nombroses troballes submarines de materials romans a Porto Cristo, mostren un àmbit ben freqüentat en aquest període. Tanmateix, la major abundància de dades que trobam a Manacor corresponen al Baix Imperi. Les basíliques de sa Carrotja i de Son Peretó evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.

L'Islam[modifica | modifica el codi]

Durant els segles VIII i IX les Illes Balears semblen estar oblidades per les principals potències mediterrànies: Bizanci, l'islam i l'Imperi Carolingi. Tanmateix, durant aquest temps hi ha expedicions islàmiques contra les illes que acabaran el 902 amb la conquesta per l'Emirat de Còrdova.

Les diferents etapes islàmiques es perllonguen fins al 1229, any de la conquesta catalana de Mallorca. El món islàmic a Manacor es plasma per les comunitats pageses del moment que es troben disperses en alqueries i rafals i ens han deixat tan sols com a restes materials fragments de ceràmica. També es conserven topònims que podrien tenir un origen àrab o berber.

L'origen de la ciutat de Manacor es remunta probablement a les èpoques anteriors a la dominació islàmica, com ho demostren les restes trobades als voltants de l'actual església parroquial.

Torre dels Enagistes (s. XIII) seu del Museu d'Història

Reconquesta[modifica | modifica el codi]

Quan el 1229 el Rei Jaume I va desembarcar a Mallorca, Manacor era un dels principals nuclis de població fora de Palma i cap d'un dels dotze districtes en què estava dividida l'illa. Amb el repartiment, va passar a mans de Nunó Sanç, el qual al morir sense descendència la deixà altra volta al rei Jaume I. Ja l'any 1300 Jaume II de Mallorca concedí a Manacor l'estatut de vila. En aquests moments comptava amb un poblament de certa importància i els documents ens parlen de l'existència d'una parròquia l'any 1236. Dels inicis urbanístics s'han conservat la Torre del Palau i la fortificació d'algunes cases rurals (Torre de ses Puntes i Torre dels Enagistes). De l'època medieval cal recordar el paper de Manacor en els conflictes socials amb el protagonisme d'un personatge destacat: Simó Tort.

Modernització[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XIX l'economia de Manacor es basava en l'agricultura (cereals i vinya) i ramaderia (ovelles) encara que també el sector del tèxtil i de l'alimentació tenia certa importància, com també les gerreries. El segle XIX marcarà l'inici de la transformació que convertirà Manacor en el que és. Augmenten les activitats industrials, dedicades a la transformació dels productes agrícoles: apareixen els molins fariners de vent i una fàbrica d'aiguardents. Des de la segona meitat del segle la construcció de mobles i la posterior creació de fàbriques seran una de les bases de l'economia manacorina. També continuen les gerreries i l'elaboració de licors i vins.

El 1879 s'inaugurà la línia de ferrocarril d'Inca a Manacor i el 1902 es fundà la primera fàbrica de perles d'imitació. Així, Manacor es convertí en el centre comercial i industrial de Llevant. Des de 1912 Manacor posseeix el títol de ciutat.

Església de Santa Maria dels Dolors (Manacor)

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Tot aquest desenvolupament d'activitat econòmica, a la qual a partir dels anys 60 s'afegeix el turisme, modificà no tan sols els costums de la societat, sinó que també tingué un fort impacte urbanístic: a finals del segle passat es construí la nova església parroquial Nostra Senyora dels Dolors, que s'ubica al mateix lloc de les esglésies anteriors, la més antiga documentada el 1232 i possiblement construïda sobre una mesquita àrab (troballa d'una inscripció funerària, avui al Museu Diocesà de Palma). El campanar és l'element més emblemàtic. També s'edifiquen alguns dels casals dels carrers Nou, Major, Pius XII, Bosch, etc. Al mateix temps s'expandiren i consolidaren les barriades històriques (Fartàritx i es Barracar) i es crearen noves urbanitzacions als voltants de l'estació del ferrocarril i de na Camel·la. Actualment el creixement urbanístic més destacat són les noves àrees dels centres escolars i l'eixample dels passeigs del Port, Fartàritx i del Ferrocarril.


Personalitats[modifica | modifica el codi]

Personatges històrics[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Esport[modifica | modifica el codi]

Administració pública[modifica | modifica el codi]

És el cap de partit del Partit judicial del mateix nom. Compta amb 6 jutjats de primera instància i instrucció, oficina d'Hisenda, delegació de la Seguretat Social, ITV, Registre de la propietat i diverses notaries. Hi ha un parc de bombers, una caserna de la Guàrdia Civil, una comissaria de la Policia Nacional i té un cos de Policia Local.

Batles:

  • Antoni Amer Llodrà "Garanya" 1931-1936 (FUA)
  • Llorenç Mas Sunyer (CDI)
  • Jaume Llull (PSOE)
  • Gabriel Homar (PP)
  • Gabriel Bosch (PP)
  • Bartomeu Rosselló (PP)
  • Catalina Sureda Fons - (PP)
  • Miquel Riera 1999-2003 (ALM-UM)
  • Antoni Pastor Cabrer 2003-2007 (PP)
  • Antoni Pastor Cabrer 2007-2011 (PP)
  • Antoni Pastor Cabrer 2011-2012 (PP)
  • Antoni Pastor Cabrer 2012-2015 (CpM)

Fires, festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Gegants a Sa Bassa (Manacor)

Al llarg de l'any a Manacor es duen a terme un ample ventall de festes, ja sigui als diferents nuclis, barriades o per festejar alguna data important.

Celebracions més representatives de Manacor[modifica | modifica el codi]

Sant Antoni Abat (Manacor)[modifica | modifica el codi]

La Festa de Sant Antoni ha esdevingut, sobretot durant la darrera dècada, la festa popular per excel·lència de Manacor, gràcies en part, al seu caràcter lúdic i festiu. Se celebra els dies 16 i 17 de gener, tot i que una setmana abans s'encalenteixen els motors amb l'Assaig dels Goigs a la plaça de la Concòrdia, el sopar popular i el primer ball dels dimonis. Dia 16 de gener destaca per la dansa dels dimonis que, acompanyats per la banda de música, van de fogueró en fogueró ballant i arreplegant la gent, que els segueixen fins a la darrera foguera. Dia 17, al matí, se celebren les beneïdes. Les festes acaben el vespre amb el darrer ball dels dimonis.

Fires i Festes de Primavera (Manacor)[modifica | modifica el codi]

Les Fires i Festes de Primavera són un conjunt de celebracions dutes a terme a finals del mes de maig i principis de juny a Manacor. Destaquen per la mescla d'activitats de tota casta com actes tradicionals (ball dels Cossiers, trobada de gegants, actuació castellera i els Moretons, ball de bot...), una fira agrícola, industrial i ramadera, exposicions, concerts, jornades esportives, demostracions, actuacions teatrals etc.

Sant Jaume (Manacor)[modifica | modifica el codi]

Sant Jaume és el patró de Manacor, i des de fa dues dècades es duu a terme una fira artesanal, organitzada per l'associació de comerciants de Manacor. Des del 2012, però, un conjunt d'associacions culturals ( Al·lots de Llevant, Dones de Llevant i Xítxeros amb Empenta ) recuperaren les antigues tradicions de principis de segle XX. Aquestes són L'encamisada, el cercavila i els Jocs del Cós, juntament amb un sopar popular i una cursa nocturna.

Calendari de festes del municipi de Manacor[modifica | modifica el codi]

Festa Data
Reis d'Orient 1 i 5 de gener
Sant Antoni 16 i 17 de gener
Sa Rua Febrer
Processons de Setmana Santa Dimecres Sant, Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Pasqua
Festa de sa Ximbombada - Son Macià Dissabte de carnaval
Fires i Festes de Primavera Darrera setmana de maig i primera setmana de juny
Festes de Porto Cristo Setmana del 16 de juliol
Festes de Sant Jaume 25 de juliol
Festes de Cala Morlanda Primera setmana d'agost
Festes de Cala Murada Primera setmana d'agost
Festes patronals de Son Macià Segona setmana d'agost
Festes de s'Illot Segona i tercera setmana d'agost
Festes de Cala Mendia, Cala Anguila, Cala Magrana i s'Estany d'en Mas Darrera setmana d'agost
Fira de setembre Tercer diumenge de setembre
Festes de Cales de Mallorca Darrera setmana de setembre

Calendari de festes dels barris de Manacor[modifica | modifica el codi]

Festa Data
Fartàritx Primera setmana de maig
S'Agrícola - Sant Isidre Segona i tercera setmana de maig
Es Convent, es Tren, s'Antigor i es Centre Tercera setmana de maig
Ses Tapereres Primera i segona setmana de juny
Es Serralt 24 de juny (Sant Joan)
Sa Torre Darrera setmana de setembre
Son Fangos 12 d'octubre
Llevant Segona i tercera setmana d'octubre (Ses Verges)
Santa Catalina i els Creuers. Segona setmana de novembre
Tramuntana Tercera i quarta setmana de novembre
S'Espinagar Tercera setmana de novembre

Mercats[modifica | modifica el codi]

Manacor

  • Dilluns 9h a 13h a la plaça Ramon Llull (mercat setmanal)
  • Dissabte de 9h a 13h a la plaça de sa Bassa
  • De dilluns a dissabte de 9h a 13h a la plaça Constitució (fruites i verdures)

Porto Cristo

  • Dimarts a partir de les 17.30h a la plaça de l'Aljub (mercat artesanal). Mesos d'estiu (juny - setembre)
  • Diumenge de 9h a 13h al passeig de la Sirena (mercat setmanal)

S'Illot

  • Dissabte de 9h a 13h av. dels Pins (mercat setmanal)
  • Juliol i agost el mercat es fa de 18h a 24h al carrer Tamarell

Cala Murada

  • Dijous de 9h a 13h al carrer Galicia (abril-octubre)
  • Resta de mesos (novembre-març) al carrer Via Europa, 120 (davant Parc Infantil)

Educació[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb multitud d'escoles infantils de 0-3 anys com la de Nins i Nines i de 3-6 anys com Sa Graduada i Sa Torre, així com de primària com les d'Es Canyar, Simó Ballester, Jaume Vidal, La Salle, Sant Vicenç de Paül, Sant Francesc d'Assís, Puresa de Maria, Ses Comes, Mitjà de Mar entre altres. També té tres centres de secundària: l'IES Porto Cristo, l'IES Mossèn Alcover i l'IES Manacor. Altres centres educatius del municipi són el Centre d'Educació de Persones Adultes Llevant (de titularitat compartida entre els governs municipal i autonòmic), l'Escola Municipal de Música i Dansa, l'Escola Municipal de Mallorquí i el Centre Universitari de Manacor.

Sociolingüística[modifica | modifica el codi]

A Manacor predomina una població catalanoparlant amalgamada amb una població castellanoparlant i una de magrebina; darrerament també hi ha un nombre creixent d'origen equatorià. La llengua d'ús habitual entre els manacorins és el català (en un 73,63 % dels joves, un 62,42% de les al·lotes, en un 68,45 % dels pares i un 66,21% de les mares), sobretot de cara als mesos d'hivern, ja que de cara a l'estiu la població autòctona es desplaça cap a la costa i sol quedar la població immigrada. Manacor es troba entre la integració i la no-integració a causa, suposadament, de les seves dimensions però la vitalitat de l'ús del català a tots els àmbits i el prestigi que té la llengua a nivell cultural creen inèrcies positives cap a la normalització de la llengua. La no-integració és motivada sobretot pels hàbits lingüístics d'avui que condueixen cap al canvi automàtic de la llengua catalana per la castellana, sigui quin sigui l'origen de l'interlocutor o del nouvingut. Són pocs els interlocutors que mantenen la llengua d'aquesta terra.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Ball tradicional[modifica | modifica el codi]

El ball tradicional de Manacor, com a la resta de les Gimnèsies, és el Ball de bot. Tot i així, els diferents balls que el componen (jota, mateixes...), presenten una sèrie de particularitats pròpies. Actualment s'imparteixen cursos de ball de bot a l'Escola Municipal de Mallorquí.

Danses rituals[modifica | modifica el codi]

A Manacor existeixen actualment 5 danses rituals, Els Cossiers, els Moretons, els Indis, els Nanets i les Dames. Es creu però que antigament n'haurien pogut existir altres com: Sant Joan Pelós i els Cavallets com a Felanitx i es té constància d'una altra anomenada els Negrets, les dades més antigues de la qual es remunten l'any 1881 i que desaparegué definitivament l'any 1926, després de diversos intents de recuperació.

Cossiers de Manacor[modifica | modifica el codi]

Dansa ritual compost per sis homes i una dona (dama) i un dimonió, es recuperaren l'any 1981. Executen 5 danses diferents: es peuet, la balanguera (versió llarga), la balanguera (versió curta), es broquers (únic ball de bastons a Mallorca) i sa processó (ball d’acompanyada, interpretat també per les xeremies). Després dels balls, els dansaires reparteixen un brotet de romaní com a símbol de festa i de primavera. Estan lligats a l'Escola Municipal de Mallorquí. S'exibeixen a finals de maig i principis de juny durant les Fires i Festes de Primavera. Cossiers

Moretons[modifica | modifica el codi]

Dansa ritual de creació moderna composta l'any 1855 amb motius religiosos. Els seus orígens es perden dins la història. És considerada una dansa morisca. La indumentària recorda als pirates berbers, que en el s. XVI atacaven les costes mallorquines. Duen unes macetes a les mans, rodones, que les van batent contra altres macetes, una a cada genoll i a la panxa. El renou que emeten pot recordar una dansa guerrera. Són sis moretons que van acompanyats dels gegants de Sant Domingo i de s'Alicorn i s'exibeixen per les festes de Sant Domingo i per les Fires i Festes de Primavera.

Indis de Crist Rei[modifica | modifica el codi]

Dansa ritual pròpia de les festes de Sant Roc de l'església de Crist Rei introduïda dins la dècada de 1890 pels germans de la Caritat. Compost per vuit al·lots vestits d'indis que ballen al voltant d'un pal amb cintes que és sostingut per una dama (també un al·lot). Els balladors executen tres danses diferents mentre van trenant i destrenant les cintes de tela de diferents colors al voltant del pal.

Nanets de Fartàritx[modifica | modifica el codi]

El naixement d'aquesta dansa sembla estar lligat a la capella del Sant Crist de la Fe, constituïda el 1882. Sembla que haurien sorgit per aconseguir almoines i solemnitzar les festes de la barriada de Fartàritx. Devers el 1895 deixaren d'actuar per pressions i befes, ja que la població de Manacor mai acabà d'entendre la dansa perquè tenien poca popularitat i tradició. A les darreries dels anys 80 del segle passat es recuperà el ball tot i que, avui en dia, segueixen gaudint de poca popularitat. Són sis els balladors i actualment compta de dos balls.

Dames de Sor Tomasseta[modifica | modifica el codi]

Dansa ritual de nova creació. El 6 de novembre de 1999, amb la presència dels Moretons, s'estrenà aquesta nova dansa sota l'empara de la barriada de Santa Catalina i els Creuers. Es tracta de 9 nines dansaires d'entre deu i dotze anys vestides amb falda blanca i una altra vestida de la beata de Santa Catalina. Executen un ball que consisteix en botets de cavall cap endavant i cap enrere mentre formen figures geomètriques que recorden estrelles i cercles.

Figures tradicionals[modifica | modifica el codi]

A part dels balls tradicionals i les danses rituals, a Manacor hi ha una sèrie de figures que sovint acompanyen aquestes danses o que per altra banda apareixen en certes festivitats de la ciutat.

Gegants[modifica | modifica el codi]

  • Gegants de Sant Domingo. Compten de dos gegants que representen un moro i una pagesa. Els seus noms són Vicenç i Catalina respectivament. Es regeixen per la Colla Gegantera de Sant Domingo, que forma part de l'Associació de Veïnats de les barriades del Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor. Surten per les festes de Sant Domingo juntament amb els Moretons i s'Alicorn i. Des de 2001, participen en la Trobada de Gegants, dins el marc de les Fires i Festes de Manacor, que agrupa una gran quantitat de gegants de l'àmbit dels Països Catalans, sobretot de Mallorca. També participen en desfilades de carrosses i comparses i en altres trobades geganteres.
  • Gegantó Domingo. Personatge divertit que balla juntament amb els gegants de Manacor desde l'any 2005.
  • Gegantó d'Antoni M. Alcover. Gegantó que representa la figura de Mossèn Antoni M. Alcover. També forma part dels gegants de Sant Domingo, però creat i custodiat per la Institució Pública Mossèn Alcover. Tot i així surt amb els altres dos gegants.
  • Filla des Carbonaret (Catalineta). Primera gegantona de la sèrie que es volen construir, representant les rondalles de'n Jordi des Racó, amb la cara s'una persona important dins Manacor. Aquesta rondalla està dins el primer tom de Rondalles Mallorquines de Jordi des Racó (Msn.Alcover).

S'Alicorn[modifica | modifica el codi]

La funció de s'Alicorn és recórrer els carrers amb els Moretons i patir les impertinències dels al·lots. No se sap exactament quan els frares de Manacor adoptaren la figura, però es creu que fou al mateix temps que el de Palma, als voltants del 1829. Quant al seu simbolisme és molt confús, es creu que s'Alicorn representa l'heretgia ridiculitzada i vençuda per Sant Domingo i els seus fills a través de l'oració i l'estudi.

Dracs de Crist Rei[modifica | modifica el codi]

Dues figures en forma de drac que acompanyen els Indis de Crist Rei, durant la dansa ritual. L'any 2010 foren restaurats amb nova vestimenta.

Castells[modifica | modifica el codi]

Des de 1996 existeix a Manacor una colla castellera anomenada Al·lots de Llevant. La seva primera actuació fou un any després a Santa Eugènia i uns mesos després dins el marc de les Fires i Festes de Primavera. D'ençà de la seva creació han anat agafant el seu espai dins el marc cultural de la ciutat.

Teatre[modifica | modifica el codi]

El teatre a Manacor s'ha convertit en una tradició bastant arrelada gràcies a l'Institut Públic del Teatre Muncipal de Manacor.

Hípica[modifica | modifica el codi]

És remarcable el nombre d'aficionats a l'hípica, més concretament a les carreres de trot enganxat, que se celebren cada cap de setmana a l'hipòdrom, situat a la carretera de Palma en direcció a Sant Llorenç des Cardassar.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Manacor
Moretons i gegants (Manacor)
  • Època pretalaiòtica (2000-1400 aC). D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta, s'Hospitalet Vell, etc.).
  • Època talaiòtica. Destaquen alguns talaiots, grans torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre altres.
  • Època romana. Destaquen el port romà construït al torrent de na Llabrona i a l'altura de les coves dels Hams, les basíliques de sa Carrotja i de Son Peretó que evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.
  • Edat Mitjana. S'han conservat la Torre del Palau reial i la fortificació d'algunes cases rurals com la Torre de ses Puntes o Torre de'n Mir i la Torre dels Enagistes.
  • Segle XVI. El convent dominic de Sant Vicent Ferrer, del qual destaquen el claustre, la capella del Roser i un retaule d'estil xorigueresc.
  • Segle XIX. Destaca l'església arxiprestal neogòtica de Santa Maria dels Dolors datada de l'any 1891.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Hi ha una cadena de televisió local privada, així com diverses publicacions:

  • De periodicitat setmanal hi ha per ordre d'antigüitat el Manacor Comarcal, 7Setmanari, De Franc i Cent per Cent.
  • De periodicitat quinzenal el Perlas y Cuevas
  • De periodicitat mensual el Porto Cristo.

Economia[modifica | modifica el codi]

Manacor és un dels municipis econòmicament més diversificats.

Sector primari[modifica | modifica el codi]

Malgrat que a partir de la segona meitat del segle XX ha perdut importància dins el conjunt del PIB, a Manacor hi ha una agricultura activa i molt diversificada, amb hivernacles, on es fa cultiu hidropònic i en terra, horticultura a l'aire lliure, vinyes, fruiters, (ametllers) i cereals. Malgrat que el pes de les antigues possessions ja no és el que era, encara n'hi ha algunes que mantenen l'esplendor d'antany com Santacirga o Es Fangar (la més gran del terme).

Indústria[modifica | modifica el codi]

Manacor és conegut per la seva indústria de perles artificials. La primera fàbrica va ser fundada el 1902, per l'industrial alemany Eduard Frederic Hug Heusch. El 1951 aquesta mateixa fàbrica va introduir un nou tipus de perla anomenada Majorica, d'una qualitat molt superior a la resta. Actualment el procés de fabricació d'aquestes perles, és visitat cada dia per centenars de turistes.

L'altra indústria destacada és la de la fusta, sobretot amb la fabricació de mobles. Fins al punt d'atreure gent de tot Mallorca, a l'hora de comprar els seus mobles. Això ha duit a anomenar-la com La ciutat del moble.

Actualment les polítiques de deslocalització han sumit la indústria manacorina en una forta crisi.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manacor Modifica l'enllaç a Wikidata