2005

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Any 2005
Anys: 2002 2003 2004 - 2005 - 2006 2007 2008
Dècades: 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030
Segles: segle xx - segle xxi - segle xxii
Calendari d'esdeveniments
Llista d'estats sobirans del 2005
2005 en altres calendaris
Calendari gregorià 2005
MMV
Ab urbe condita 2758
Calendari armeni 1454
Calendari xinès 4701 – 4702
Calendari hebreu 5765 – 5766
Calendaris hindús
- Vikram Samvat
- Shaka Samvat
- Kali Yuga

2060 – 2061
1927 – 1928
5106 – 5107
Calendari persa 1383 – 1384
Calendari islàmic 1426 – 1427
Calendari rúnic 2255
Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2005 (informe del 2007)
  •  0,950 i per sobre
  •  0,900-0,949
  •  0,850-0,899
  •  0,800-0,849
  •  0,750-0,799
  •  0,700-0,749
  •  0,650-0,699
  •  0,600-0,649
  •  0,550-0,599
  •  0,500-0,549
  •  0,450-0,499
  •  0,400-0,449
  •  0,350-0,399
  •  0,300-0,349
  •  per sota de 0,300
  •  n/d
Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Gener[modifica | modifica el codi]

Neu a Palma

Febrer[modifica | modifica el codi]

  • 6 de febrer, 18 morts a La Todolella (Els Ports) per intoxicació per monòxid de carboni.[1]
  • 15 de febrer, mor a Barcelona el President de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte i Salas.
  • 16 de febrer, empreses privades de l'àmbit de la comunicació es fan una foto i presenten un text crític amb l'última llei del sector proposada pel govern. Són empreses de capital italià i espanyol. Prisa i el grup Godó presenten més tard un text crític amb el text presentat per les citades primeres empreses. Antena 3 i Tele 5 no volen que s'augmenti la concessió en analògic de retransmissió en obert, ja que són elles dues les que copen l'oferta televisiva privada i això perjudicaria els seus interessos econòmics. Al·leguen favoritisme cap al grup Prisa i Canal +. Montilla, ministre d'Indústria, afirma que els beneficis d'Antena 3 i Tele 5 superen en molt a la mitjana a la resta d'Europa. Montilla diu que el govern vigila pels interessos dels ciutadans, que poden no coincidir amb als interessos econòmics de determinades empreses o grups privats. El sector de la publicitat anima la mesura del govern perquè considera que obrirà espai per al mercat publicitari a la televisió, que actualment considera que està saturat i falta. És clar que Antena 3 i Tele 5 no volen que el mercat de la publicitat a la TV privada (que se'l reparteixen pràcticament entre elles dues) es dispersi (al augmentar l'oferta televisiva en analògic) perquè disminuiria els elevats beneficis que presenten actualment. És clar que per al ciutadà és millor disposar de major oferta televisiva (més canals privat en obert).
  • 20 de febrer, Avui se celebra el referèndum sobre el Tractat que estableix una Constitució per a Europa. El resultat del mateix ha estat Sí per a prop d'un 76% dels vots emesos. La participació ha arribat a un 42% del cens, és a dir, prop d'un 57% de la gent que podia votar no ho ha fet.[2]
  • 21 de febrer, Guanya el Sí al Tractat que estableix una Constitució per a Europa. Aquest Sí no és vinculant. Ara, al debat polític, el PP critica al govern la xifra d'abstenció al referèndum. El PSOE diu que el PP volia treure partit de qualsevol resultat, és a dir, del Sí, del No i de l'abstenció, encara que més del No i de l'abstenció per poder carregar contra el Govern de Zapatero i fer-lo caure. El PSOE considera que el PP, amb aquest objectiu, va defensar amb molt poc entusiasme la seva postura oficial, el Sí, de tal manera que animava a no votar o a votar que no. Acebes ha felicitat tant als que han votat com als que no. En els districtes de Madrid més conservadors i on el PP té majoria de votants, como el conegut barri de Salamanca, el No va rondar el 30%, més de deu punts per sobre de la mitja nacional del No. Blanco, secretari d'organització del PSOE, va dubtar que això fos a causa de la influència d'IU i Carod en aquests districtes. Blanco va dir que semblava com si el PP ja tingués les conclusions pensades abans de conèixer el resultat del referèndum.

Març[modifica | modifica el codi]

Abril[modifica | modifica el codi]

Juny[modifica | modifica el codi]

Juliol[modifica | modifica el codi]

Agost[modifica | modifica el codi]

  • 17 d'agost, La policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.

Setembre[modifica | modifica el codi]

  • 5 de setembre, Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
  • 5 de setembre, Viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
  • 6 de setembre, el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
  • 6 de setembre, Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
  • 16 de setembre, S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana a internet. Serà operatiu a finals d'any.
  • 16 de setembre, Inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica- és un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí.
  • 30 de setembre, Aprovació al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació".
  • S'edita Més Ciutat revista mensual de barris de Barcelona.

Octubre[modifica | modifica el codi]

Novembre[modifica | modifica el codi]

Desembre[modifica | modifica el codi]

Resta del Món[modifica | modifica el codi]

Gener[modifica | modifica el codi]

Febrer[modifica | modifica el codi]

Març[modifica | modifica el codi]

Abril[modifica | modifica el codi]

  • 1 d'abril, Vaticà, l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
  • 2 d'abril, Vaticà, mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, després de més de 26 anys de pontificat.
  • 6 d'abril, Mònaco, mor del príncep Rainier III de Mònaco a l'edat de 82 anys, després de 56 anys de regnat (1949-2005).
  • 8 d'abril, Vaticà, cerimònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de teleespectadors.
  • 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Veneçuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
  • 9 d'abril, Regne Unit, casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les cerimònies fúnebres del papa Joan Pau II .
  • 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia, un nou sisme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
  • 12 d'abril, Nova Delhi, un acord sino-indi ha estat signat a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos països.L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
  • 15 d'abril, Mònaco, funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
  • 15 d'abril, França, 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
  • 15 d'abril, Xina-Japó, tensió entre els dos gegants asiàtics; es parla de moviment anti-japonès a Xina, així com d'una guerra dels manuals, tret que tot ve del contingut d'un manual escolar japonès.
  • 18 d'abril, Vaticà, inici del conclave per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.
  • 19 d'abril, Ciutat del Vaticà: Joseph Alois Ratzinger és elegit com a 265è Papa de Roma, adoptant el nom de Benet XVI.
  • 24 d'abril, Espanya, S'estrena El Calentito de Chus Gutiérrez.

Maig[modifica | modifica el codi]

  • 7 de maig, tornada de Michel Aoun al Líban després de 15 anys d'exili.
  • 12 de maig, el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
  • 13 de maig, obertura del procés de beatificació de Joan Pau II pel papa Benet XVI.
  • 17 de maig, primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
  • 22 de maig, celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Montreal.
  • 29 de maig, referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.

Juny[modifica | modifica el codi]

Juliol[modifica | modifica el codi]

Agost[modifica | modifica el codi]

  • 12 d'agost, segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl·lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
  • 15 d'agost- el desmantellament de les colònies jueves prop de la franja de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il·legal pels israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà la lluita armada.
  • 16 d'agost- accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avió : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
  • 23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
  • 25 d'agost- Fi del pla de descolonització de la franja de Gaza.
  • 26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIIIè districte de París habitat essencialment per famílies d'orígen africà provoca 17 víctimes dels quals 14 són nens.
  • 29 d'agost- Publicació de la llista negre de companyies aèries prohibides a França.
  • 29 d'agost, l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i Mississipí, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant d'inundació de Nova Orleans.
  • 30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones de les quals quatre són nens durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
  • 31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides, seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad.
  • 31 d'agost- Conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, « sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement milers ».

Setembre[modifica | modifica el codi]

  • 1 de setembre, Publicació de la llista negra suïssa de les companyies aèries dolentes.
  • 2 de setembre, el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
  • 5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, matant les 117 persones a bord així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
  • 11 de setembre, Japó, tot seguit a la dissolució de la Càmara de representants pel primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anuncia molt ajustat pel partit liberal democràtic (PLD), que podria perdre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té des de fa 49 anys al Parlament.
  • 18 de setembre, Alemanya : eleccions legislatives molt ajustades, que comportaran setmanes de confusió i de negociació entre els dos grans partits.
  • 25 de setembre : Polònia : victòria del partit conservador en les eleccions legislatives.

Octubre[modifica | modifica el codi]

Novembre[modifica | modifica el codi]

Desembre[modifica | modifica el codi]

Any internacional[modifica | modifica el codi]

  • L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
  • Any de la física.

Aquest any és el centenari de la publicació de la Teoria de la Relativitat, i el cinquantè de la mort d'Albert Einstein. El 30 de juny de 1905 Albert Einstein publicà l'article "Sobre l'Electrodinàmica dels Cossos en Moviment", en què introdueix la relativitat especial.

Altres esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Febrer[modifica | modifica el codi]

Març[modifica | modifica el codi]

Abril[modifica | modifica el codi]

Maig[modifica | modifica el codi]

  • 31 de maig, Govern espanyol, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona van arribar ahir a un acord sobre l'esborrany del que serà el projecte de Llei de la Carta Municipal de la Ciutat Comtal
  • 31 de maig, Un helicòpter italià s'estavella al sud de la ciutat meridional iraquiana de Nasiriyah amb un resultat de 4 militars morts.
  • 28 de maig, El jove berguedà de 22 anys, Josep Maria Isanta, és assassinat la nit de divendres a dissabte de Patum a Berga. Tot i que la versió oficial assenyala que l'acció es deu a un acte de violència gratuïta d'un grup de 13 delinqüents comuns de la comarca (4 d'ells menors d'edat), altres fonts no descarten el mòbil polític de signe anticatalanista.
  • 29 de maig, Referèndum a França, sobre la Constitució Europea. Amb una participació del 69,37 % de l'electorat, el no ha guanyat amb el 54,67% dels vots, enfront del 45,33% de partidaris del .[5]
  • 23 de maig, Izaskun Bilbao (PNB) és escollida presidenta del Parlament Basc sorgit de les eleccions celebrades el 17 d'abril d'enguany. Han calgut tretze votacions per a trencar l'empat a trenta-tres vots en què es trobaven els candidats Juan Maria Atutxa (PNB) i Miguel Buen (PSE). La situació s'ha desbloquejat en el moment en què Atutxa ha renunciat a la candidatura i, en lloc seu, el PNB ha presentat la jove parlamentària Izaskun Bilbao que ha obtingut el vot decisiu dels parlamentaris del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB).
  • 14 de maig, El Futbol Club Barcelona es proclama vencedor per diferència de punts del torneig de La Lliga 2004-2005.
  • 8 de maig, La Princesa d'Astúries anuncia el seu embaràs.
  • 8 de maig, La Santboiana de rugbi conquereix el seu sisè títol de lliga.
  • 5 de maig – Eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista de l'actual primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.


Juny[modifica | modifica el codi]

Juliol[modifica | modifica el codi]

Agost[modifica | modifica el codi]

  • 7 d'agost, Londres realitza la primera acusació formal per a tres dels sospitosos de l'intent d'atemptat en un autobús i al metro de Warren Street del 21 de juliol a la capital britànica. La policia ha presentat càrrecs contra Yassin Hassan Omar, Ibrahim Muktar Said i Ramzi Mohammad.

Setembre[modifica | modifica el codi]

Octubre[modifica | modifica el codi]

Novembre[modifica | modifica el codi]

Naixements[modifica | modifica el codi]

Necrològiques[modifica | modifica el codi]

Països Catalans
Resta del món

Referències[modifica | modifica el codi]