7 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1977 - Mallorca: El grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acció evitar la seva urbanització per part de l'empresa constructora valenciana PAMESA (Patrimonial Mediterránea Sociedad Anónima), que depenia de la Banca Mas Sardà, que l'havia comprat en 1974 amb aquesta finalitat.
- Món
- 1937 - Xina: Comença la segona Segona Guerra Sinojaponesa.
- 1978 - Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
- 1985 - Wimbledon (Anglaterra): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als 17 anys i n'esdevé el campió més jove.
- 1998 - Lagos (Nigèria): hi moren una vintena de persones en els disturbis provocats per la mort a la presó de Moshood Abiola, que l'oposició considera un assassinat.
- 2004 - Colombo (Sri Lanka): la guerrilla dels Tigres de l'Alliberament de la Pàtria Tàmil hi fan un atemptat suïcida que causa cinc morts i onze ferits.
- 2005 - Londres (Anglaterra): tres explosions al metro i una altra en un autobús atribuïdes a Al-Qaida fan 56 morts i uns 700 ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012 i mentre a Perthshire (Escòcia) s'estaven celebrant les reunions del G8 (atemptats de Londres 2005).
- 2006 - Madrid (Espanya): el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria (Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.
- 2006 - Londres (Anglaterra): el govern britànic anuncia que lliurarà el hacker Gary McKinnon als EUA, que l'acusen del pitjor atac informàtic contra l'exèrcit nord-americà, al qual va causar danys estimats en 700.000 $ en haver inutilitzat durant una setmana el sistema informàtic de la força naval i aèria, just després dels atacs de l'11 de setembre, entre altres bretolades.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1872, Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
- 1874, Montuïri (Mallorca): Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).
- 1953, Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.
- Resta del món
- 1887, Vítsiebsk, Bielorússia: Marc Chagall, pintor.
- 1940, Liverpool, West Derby, Anglaterra: Richard Starkey, conegut com Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1955 - Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
- 2003 - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 2005 - València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).
- Món
- 1998 - Abuja (Nigèria): Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com Moshood Abiola, cap de l'oposició i expresident del país (1971-1988), mort en arrest domiciliari (n. 1937).[1]
- 1976 – Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
- 2005 - l'Iraq: Ihab al-Xerif, ambaixador egipci en aquest país, assassinat per Al-Qaida després de segrestar-lo tres dies abans a Bagdad (n. 1954).
Festes i commemoracions [modifica]
- Festa de Sant Ot (o Dot) a València d'Àneu (el Pallars Sobirà)
- Fins a mitjan segle XX, festa major de la Seu d'Urgell; es traslladà al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost
- Mare de Déu de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port
- Sanfermines o Festes de Sant Fermí a Pamplona.
Santoral[2] [modifica]
Església Catòlica[3] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122); només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra; Pantè d'Alexandria, catequista (211); Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695); Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706); Willibald d'Eichstätt, bisbe (787); Mæl Ruain de Tallaght, bisbe (789/792); Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
- Beats: Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400); Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591); Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794); Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
- Sants: Apol·loni de Brèscia; Màrtirs de Dyrrhachium (120); Eufrosina i Florència, verges; Il·lidi de Clarmont, bisbe (385); Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI); Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir; Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582); Ercongota de Faremoutiers, monja (660); Setrida de Faremoutiers, abadessa (660); Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672); Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700); Angelelm d'Auxerre, bisbe (828); a Anglaterra i França: trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.
- Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
- Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
- A l'Orde del Cister: Teobald de Marly, abat.
Església Copta [modifica]
- 30 Baoni: sant Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 20 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Joan el Baptista, profeta; Orenci, Farnaci, Heros, Ferm, Firmí, Ciríac i Longí de Geòrgia, màrtirs (s. III-IV); Niceti de Remesiana, bisbe (414); Ivan de Karlstein, eremita (900); Antoni de Dimsk (1224); Miquel de Tver, príncep (1319); Joan el Jove, màrtir (1332); Joan de Jarensk, monjo (1561); Joan i Jaume de Menjugi (1566-1569); Panagiotis de Cesarea, màrtir (1765); Atanasi de Paros (1813); Geràssim Dobroserdov, bisbe d'Astrakan (1880).
Església Ortodoxa Grega [modifica]
Església Evangèlica d'Alemanya [modifica]
- Tilman Riemenschneider, escultor (1531).
Esglésies anglicanes [modifica]
- Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury i màrtir.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 de juliol |
- ↑ Mwakikagile, Godfrey. Ethnic politics in Kenya and Nigeria. Nova Publishers, 2001, p.99. ISBN 1560729678.
- ↑ http://www.heiligenlexikon.de/KalenderJuli/7.htm. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.