25 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 25 de juliol és el dos-cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1835 - Barcelona - Crema de convents.
- 1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
- 1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olímpics d'estiu.
- 2008 - El Club Bàsquet Girona abandona la Lliga ACB de bàsquet per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi.
- Món
- 2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de Roissy-Charles de Gaulle.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1947, Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
- 1959, Tavernes de la Valldigna (la Safor): César Ferrando Jiménez, ex-futbolista i entrenador de futbol valencià.
- Món
- 1016 - Casimir I de Polònia ('El Restaurador'), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
- 1894 - Swampscott, Massachusetts, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
- 1923 - Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca.
- 1978 - Oldham, Anglaterra: Louise Brown, primer “nen proveta”.
- 1512 - Toledo: Diego Covarrubias y Leiva, bisbe i polític castellà.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- Món
- 2003 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units : John Schlesinger , director, actor, guionista i productor de cinema britànic.
[modifica] Festes i commemoracions
- A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en desús.
- Festa major de Riudoms (el Baix Camp).
- Festa major de Salt (Gironès).
- Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme)
- Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp)
- Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp).
- Festa major de Begues (el Baix Llobregat).
- Al País Valencià:
- Segon dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
- A Galícia:
- Dia de la Pàtria Gallega.
- Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là.
- Festa major de Sant Jaume de Galícia.
[modifica] Santoral[1]
[modifica] Església Catòlica[2]
- Sants al Martirologi romà (2011): Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia; Cugat màrtir i Juliana i Semproniana, màrtirs (a Catalunya, el 27 de juliol); Cristòfor màrtir (a Espanya se celebra el 10 de juliol); Tea de Gaza, màrtir (s. III); Valentina de Cesarea, màrtir (317); Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Beat de Trèveris i Bant de Trèveris, eremites (s. VI); Magneric de Trèveris, bisbe (587); Glodesinda de Metz, abadessa (610); Teodemir de Còrdova, màrtir (851).
- Beats: Jean Soreth, carmelita, fundador de les Monges carmelites; Pietro Corradini de Molliano, monjo (1490); Rodolfo Acquaviva i Màrtirs de Cumcolim, màrtirs; Antonio Lucci, bisbe (1725); Michel Louis Brulard, prevere màrtir (1794); Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament; Darío Acosta Zurita, màrtir (1931); Deogracias Palacios, León Inchausti, José Rada, Julián Moreno, José Ricardo Díez, màrtirs (1936); Dionisio Pamplona, màrtir (1936); Federico Carlos Rubio Álvarez, Primi Martínez Castillo, Jerónimo Ochoa Urdangarín, Juan de la Cruz Delgado Pastor, màrtirs (1936) Pedro Redondo, Félix Ugalde Irurzun, Benito Solano Ruiz, màrtirs (1936); Miquel Peiró i Victori, laic màrtir (1936); Maria Teresza Kowalska, màrtir (1941).
- Sants: Bonifaci de Roma, màrtir; Justí, Florenci, Fèlix i Justa de Furci, màrtirs (310); Ebrulf de Beauvais, abat; Ursus de Troyes, bisbe; Mordeyren de Nantglyn, eremita.
- Venerables: Thomas Hemerken, prevere.
- Servents de Déu: Joseph Cardijn; Enric Morante i Chic, mercedari màrtir (1936).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antonio de Olmedo; Pedro de Avedaño, màrtir (1606).
[modifica] Església Copta
- 18 Abib: Jaume de Jerusalem, bisbe.
[modifica] Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 7 d'agost del calendari gregorià.
[modifica] Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 12 de juliol del calendari julià.
- Sants: Verònica, seguidora de Jesús; Procle i Hilari d'Ancira, màrtirs (106); Mamas de Sigmata, màrtir; Golindukha de Pèrsia (591); Joan d'Ivíron, príncep i abat; Gabriel d'Athos, monjo; Miquel de Maleinus (962); Teodor i Joan de Kíev, màrtirs (962); Serapió de Volomsk, abat (1275); Arseni de Novgorod (1570); Simó de Volomsk (1641); Antoni de Leokhnov, abat (1611); Momcilo Grgurevic, màrtir (ca. 1940).
[modifica] Església Ortodoxa Grega
- Andreu el Comandant, màrtir, i els seus companys: Heracli, Taust i Menrtyrer, und Menna, màrtirs.
[modifica] Església Evangèlica d'Alemanya
- Jaume el Major, apòstol; Thomas Hemerken, prevere.
[modifica] Esglésies anglicanes
- Jaume el Major, apòstol i màrtir.
[modifica] Notes
- ↑ «Kalender - 25. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesi corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
