Cugat màrtir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Cugat

Degollació de Sant Cugat d'Aine Bru (1504–1507), procedent del retaule major del monestir de Sant Cugat, avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
màrtir
Nom secular en llatí, Cucuphas
Naixement s. III
Scil·li (Nord d'Àfrica, prop de Cartago)
Defunció 304
Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Enterrament Monestir de Sant Cugat del Vallès (conserva una relíquia, avui); des del 1835 a Sant Cugat del Rec (Barcelona); actualment, les restes són a Santa Maria del Mar (Barcelona)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Monestir de Sant Cugat del Vallès, Basílica de Saint-Denis (París)
Festivitat 25 de juliol
Iconografia mentre és degollat o decapitat
Patronatge antigament, dels geperuts i dels petits robatoris

Sant Cugat o Sant Cucufat (Scil·li, actual Tunísia, segona meitat del s. III - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir que va morir al Castrum Octavianum que es correspon amb l'actual Monestir de Sant Cugat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, entre fiable i pietosa, havia nascut al nord de l'Àfrica, a la ciutat de Scil·li prop de Cartago, on és històricament cert que hi havia abans del segle IV una gran vitalitat cristiana. A finals del segle III va venir en companyia de Sant Feliu, amic, germà o familiar seu, el qual es va adreçar a Girona on també sofrí martiri.

Fou perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià per causa de la seva fe, patint tota mena de turments i tots els suportà. Fou fet presoner a un lloc proper a Barcelona a 8 milles romanes del camí de Barcino a Egara (Terrassa). Finalment fou degollat a l'any 304.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El Martirologi jeronimià, del segle V, ja cita el màrtir Sant Cugat.

Una llegenda posterior, sense fonament històric, explica que dues cristianes provinents d'Iluro (Mataró), Juliana i Semproniana, varen enterrar el seu cos al lloc on havia estat mort; a conseqüència d'aquesta acció, elles també varen morir màrtirs.

Sobre la tomba, al mig de l'actual claustre del monestir, hi hagué una església paleocristiana amb un monument funerari adossat que hom data al segle IV. Quan aquí s'aplegà la primera comunitat benedictina (segle IX) el monestir es dedicà a Sant Cugat seguint el culte preexistent.

Al segle VIII sant Fulrad s'emportà una relíquia de Sant Cugat pel seu Monestir de París dedicat a Saint Denis i quan es construí la immensa basílica gòtica, les relíquies de Sant Cugat ocuparen un lloc d'honor a l'absis a la dreta del titular que encara avui resplendeix.

La despulla del màrtir que el monestir guardava en una arqueta amb relleus explicant la vida de sant Cugat es van traslladar a la parròquia de Sant Cugat del Rec (o del Forn) de Barcelona per garantir-ne la seguretat per la desamortització del 1835. L'any 1950, Sant Cugat del Vallès va fer la recepció solemne d'una petita relíquia procedent de l'arqueta. Avui les restes són dipositades a la cripta de la basílica de Santa Maria del Mar i l'arqueta al Museu Diocesà de Barcelona.

Parròquies i capelles a l'àrea catalana[modifica | modifica el codi]

  • Sant Cugat del Vallès. Vallès Occidental.
  • Sant Cugat del Rec, del Forn o del Camí (1023). Barcelonès.
  • Sant Cugat de Rifà (1098). Vallès Oriental.
  • Sant Cugat de Sesgarrigues (1075). Penedès.
  • Sant Cugat de Moja (1098). Penedès.
  • Sant Cugat d'Almussarra (1143). Penedès.
  • Sant Cugat de Traià (974). Maresme.
  • Sant Cugat de Gavadons (1279). Osona.
  • Sant Cugat de Boquers (1356). Osona.
  • Sant Cugat del Racó (927). Bages.
  • Sant Cugat d'Ivorra (1055). Segarra.
  • Sant Cugat Desfar o de Vall Venera (1489). Baix Empordà.
  • Sant Cugat d'Albons (1274). Baix Empordà.
  • Sant Cugat de Ravós de Terri (1317). Gironès.
  • Sant Cugat de Fornells de la Selva (1032). Gironès.
  • Sant Cugat de Salt (1078). Gironès.
  • Sant Cugat de Queixans (1271). Cerdanya.
  • Sant Cugat de Servo Baboso (1010). Urgell.
  • Sant Cugat d'Escaró (981). Conflent.
  • Sant Cugat de Queixàs (1021). Rosselló.
  • Saint Couat du Razès (s. XIII). Rasès.
  • Saint Couat d'Alet (s. XI). Rasès.
  • Saint Couat d'Aude (1118). Aude.
  • Saint Cucufat de Lauza (1118). Aude.
  • Saint Cucufat de Flexus (814). Aude.
  • Saint Cucuphat de Prats (1334). Fenolleda.
  • Saint Cophan. Gascunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cugat màrtir