Maresme
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Comarca de Catalunya | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità |
||
| Capital | Mataró | ||
| Gentilici | Maresmenc, maresmenca | ||
| Superfície | 398,91 km² | ||
| Població (2009) • Densitat |
426.565 hab. 1.069,33 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 35′ 56″ N, 2° 30′ 29″ E / 41.59889,2.50806Coord.: 41° 35′ 56″ N, 2° 30′ 29″ E / 41.59889,2.50806 | ||
| Organització Municipis Forma de govern • President: |
30 Consell comarcal Miquel Àngel Martínez (CiU) |
||
| Codi Idescat | 21 |
||
| PIB per capita | 19,5 milers €/hab | ||
| Web | |||
El Maresme és una comarca situada entre el riu Tordera,Costa Brava que limita amb les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, La Selva, la Vallès Occidental i la Mar Mediterrània. Comprèn part de les comarques naturals de les Serralada de Marina, Montnegre i del Corredor. El Maresme és una comarca litorenca amb forts contrastos a causa de la seva gran diversitat de paisatges. S'estén de Barcelona fins a la Costa Brava amb Blanes, fins les muntanyes de la Vallalta, que van descendint fins a la costa fins al nivell del mar on es formen les maresmes.
| Vallès Occidental | La Selva | |
| Vallès Oriental |  |
|
| Barcelona | mar |
Taula de continguts |
Història [modifica]
Existeixen diverses restes arqueològiques: El Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrils), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la Vil·la romana de Can Llauder a Mataró, l'aqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.
La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) formà part des de l'edat mitjana de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho féu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates féu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del segle XVIII en nuclis importants. L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).
Comunicacions [modifica]
Platja de Santa Susanna.
L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb la AP-7.
Existeix una línia de ferrocarril, la R1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), a més de diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans.
La primera línia de ferrocarril de tota la Península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana al 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.
El Maresme compta amb el desplegament informatiu de la seva televisió pública, m1tv (Canal 24 TDT). Creada el 2010 fruit de la fusió entre Televisió de Mataró i MaresmeDigital TV.
Economia [modifica]
El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en la seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. però amb els pas dels anys la nostre economia s'ha anat transformant a passar al sector turístic.
Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc).
Gastronomia [modifica]
En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses d'Arenys de Mar, a més de l'àmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és la Denominació d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.
Jornades Gastronòmiques [modifica]
- Jornades Gastronòmiques Calamarenys al Maresme
- Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de la Vallalta al Maresme
- Jornades Gastronòmiques de Tardor, Bolet del Maresme
- Jornades Gastronòmiques del Fesol del Ganxet del Maresme
- Jornades Gastronòmiques del Peix i el Marisc al Maresme
- Jornades Gastronòmiques del Tomàquet del Maresme
- Jornades Gastronòmiques del Vi de la DO Alella
- Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró. Pèsols amb sèpia i patates
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Alella | 8.998 |
| Arenys de Mar | 14.164 |
| Arenys de Munt | 7.807 |
| Argentona | 11.402 |
| Cabrera de Mar | 4.269 |
| Cabrils | 6.698 |
| Caldes d'Estrac | 2.672 |
| Calella | 18.034 |
| Canet de Mar | 13.181 |
| Dosrius | 4.658 |
| Malgrat de Mar | 17.822 |
| Masnou, el | 21.935 |
| Mataró | 119.035 |
| Montgat | 9.778 |
| Òrrius | 487 |
| Palafolls | 8.061 |
| Pineda de Mar | 25.568 |
| Premià de Dalt | 9.788 |
| Premià de Mar | 27.590 |
| Sant Andreu de Llavaneres | 9.745 |
| Sant Cebrià de Vallalta | 3.075 |
| Sant Iscle de Vallalta | 1.193 |
| Sant Pol de Mar | 4.904 |
| Sant Vicenç de Montalt | 5.267 |
| Santa Susanna | 3.019 |
| Teià | 5.969 |
| Tiana | 7.417 |
| Tordera | 14.017 |
| Vilassar de Dalt | 8.476 |
| Vilassar de Mar | 19.052 |
| Font: Municat | |
Geografia [modifica]
- Vegeu l'article principal Geografia del Maresme.
La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat:Vilassar de Dalt, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, entre d'altres. El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral és conegut turísticament com la Costa del Maresme.
Fauna [modifica]
La fauna d'un territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació d'aquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. En general, els animals més grans són els primers en veure's afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, són destacables arreu.
La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:
- La fauna marina està formada per tot d'éssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l'equilibri ecològic; al mar també hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que només hi passen quan emigren.
- Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, així com també a les migratòries.
- A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població d'ocells que se n'alimenten.
- Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més d'estar protegits en no tenir depredadors.
- A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.
Festes i actes culturals [modifica]
Fires [modifica]
- Fira de la Cirera d’en Roca i Jornades Gastronòmiques a Arenys de Munt
- Fira Mercat Modernista a Canet de Mar
- Fira de Calella i l’Alt Maresme
- Fira d’alimentació, de la tardor i del bolet de Sant Andreu de Llavaneres
- Fira del Càntir, la fira internacional de la ceràmica d’Argentona
- Fira d’Hivern a Malgrat de Mar
- Fira de l’Arbre i la Natura de Mataró
- Fira de Tordera (desembre),
- Fira del Bolet a Vilassar de Dalt (octubre).
Actes culturals i Festes [modifica]
- Festa de la verema a Alella (setembre),
- Aplec de Pasqua al santuari del Corredor (Dosrius).
- Missa de les Santes a Mataró (fi de juliol),
- Festival de Música Clàssica al Castell de Santa Florentina, Canet de Mar.
- La Nit Màgica, Canet de Mar. (estiu)
- Aplec de la sardana a Calella (juny).
- Retaule dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt (juliol),
- Festa dels Pirates a Premià de Mar, (juliol)
- Festa Major de la Minerva a Calella
- Catifes de flors per Corpus a Argentona,
- Ball de la plaça a Arenys de Mar (agost),
- Mercat del Mar de Premià de Mar
- Festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia patrona del Maresme, a Canet de Mar
- Oktoberfest de Calella
- Els Pastorets de Mataró
Museus [modifica]
- Casa Museu Lluís Domènech i Montaner
- Museu d’Enric Monjoa Vilassar de Mar
- Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar
- Museu Etnològic a can Ventura del Vi de Cabrils
- Can Banús Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt
- Museu Municipal can Manent de Premià de Mar
- Museu de l’Estampació Tèxtil a l’antiga fàbrica del gas de Premià de Mar
- Museu del Càntir d’Argentona
- Museu de la Marinade Vilassar de Mar
- Museu Municipal de Nàutica del Masnou
- Masia Museu Municipal Can Magarola
- Museu d'Arenys de Mar
- Museu de Premià de Dalt
Personatges cèlebres [modifica]
- Actors/ius i Directors/es
- Daniel Brühl (actor de cinema) (Arenys de Munt)
- Joan Pera (actor de teatre i T.V. i doblatges) (Mataró)
- Xavier Sardà (Presentador) (Canet de Mar)
- Mercè Pons (actriu de teatre, cinema i TV) (Arenys de Mar)
- Tinet Rubira (director i actor de programes com O.T. i molts més) (Canet de Mar)
- Juli Fàbregas (actor de teatre i TV) (Calella)
- Silvia Abril (actriu, presentadora de TV i cómica. 1971)). (Mataró)
- Rosa Gàmiz (actriu de teatre i TV) (Sant Iscle de Vallalta)
- Comediants (Escola d'actors i actrius) (Canet de Mar)
- Pol Ponsarnau (és un realitzador, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, FAMU, Escola Superior de Cinema de Praga) (Canet de Mar)
- Arquitectura
- Cuiners
- Germanes Reixac(Restaurant Hispània)(Arenys de Mar)
- Carme Ruscalleda (Restaurant Sant Pau) (Sant Pol)
- Comunicació
- Antoni Cruanyes i Plana (director en funcions del diari Avui) (Canet de Mar)
- Doctors/es
- Joan Guiteres (descobrí la vacuna contra la febre groga) (Canet de Mar)
- Cristòfol Ferrer i Ferrà (pedagog que va exercir a Teià, Premià de Mar i Premià de Dalt).
- Esports
- Sergio Sánchez Ortega (Mataró) és un futbolista del (Málaga CF)
- Gervasio Deferr Ángel (Premià de Mar), (Barcelona) és un (gimnasta)
- Jordi Bonareu Bussot (bàsquet) (Mataró)
- Francesc Buscató i Durlan, jugador històric de bàsquet (Pineda de Mar).
- Cesc Fàbregas (Futbol) (Arenys de Mar)
- Daniel Sánchez Llibre (President del RCD Espanyol) (Vilassar de Mar)
- Jordi Amat Jugador de fútbol del R.C.D Espanyol, cedit al Rayo.
- Josep Maria Margall, Enric Margall i Narcís Margall (bàsquet) (jugadors històrics del Club Joventut de Badalona) (Malgrat de Mar/Calella)
- Ricky Rubio (bàsquet) (jugador del Club Joventut de Badalona) (El Masnou)
- Marc Fernández (bàsquet) (jugador del Winterthur FC Barcelona) (El Masnou)
- Albert Moncasi (bàsquet) (jugador del Winterthur FC Barcelona) (Premià de Mar)
- Albert Homs (bàsquet) (jugador del Club Joventut de Badalona) (Mataró)
- Literatura i Escriptura
- Jordi Bilbeny (poeta, filòleg i historiador) (Arenys de Mar)
- Fèlix Cucurull i Tey (escriptor) (Arenys de Mar)
- Joan Badaró (Sacerdot franciscà, botànic i músic. 1815 - 1892)). (Canet de Mar)
- Salvador Espriu i Castelló (poeta) (Arenys de Mar)
- Lluís Ferran de Pol (escriptor) (Arenys de Mar)
- Josep Maria Miquel i Vergés (escriptor) (Arenys de Mar)
- Prudenci Bertrana (escriptor) (Tordera)
- Ramon Clausell i Llauger(Fou prevere, mestre de capella i organista de Canet. 1807 - 1869)(Canet de Mar)
- Josep Xifré i Casas (indiano) (Arenys de Mar)
- Pere Gual i Pujadas (franciscà, escriví obres de caràcter integrista, teològiques i apologètiques). (Canet de Mar)
- Música
- Carles Gumersind Vidiella i Esteba (pianista) (Arenys de Mar)
- Jaume Dulsat i Arañó (Va ser instrumentista de tenora i compositor sardanista. 1928 – 1983).(Canet de Mar)
- Peret (cantant de rumba catalana) (Mataró)
- La Trinca (Grup musical i productors de programes de televisió, Directors de Endemol)(Canet de Mar)
- Dídac Rocher (cantautor) (Arenys de Mar)
- Àlex Casadamunt (O.T.) (Mataró)
- Roser (Pop Star) (Canet de Mar)
- Ismael García Sarmiento (O.T) (Mataró)
- Naim Thomas Mansilla (O.T.)(Premià de Mar)
- Kaj Tiel Plu (Mataró)
- Filippo Landini (Grup musical). (Canet de Mar)
- Orquestra Girasol (Cantants). (Canet de Mar)
- Política
- Ernest Lluch i Martín (polític) (Vilassar de Mar)
- Antoni Gutiérrez i Diaz (polític) (Premià de Mar)
- Jaume Arús i Font, (1840-1899): notari i delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892) (Canet de Mar)
- Josep Maria Pons i Guri (Jurista, arxiver i historiador) (Arenys de Mar)
- Pintura i escultura
- Joan Colom i Agustí (pintor paisatgista) (Arenys de Mar)
- Elvira Elias (il·lustradora) (Arenys de Mar)
- Perejaume (pintor i poeta) (Sant Pol de Mar)
- Carles Flotats i Galtés (1880-1949) fou un escultor i imatger català.(Canet de Mar)
- Altres
- Miquel Biada Bunyol (Emprenedor de la primera línia de ferrocarril de la península: Mataró-Barcelona, 1848) (Mataró)
- Jaume Illa i Buch (Emprenedor) (Caldes d'Estrac)
Vegeu també [modifica]
- Llista de banderes municipals del Maresme
- Llista de monuments del Maresme
- Consell Comarcal del Maresme
- Costa del Maresme
Enllaços externs [modifica]
 |
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maresme |
- Lloc web oficial del Consell Comarcal del Maresme
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- El Maresme, per Josep Pla (un Homenot)
- Patrimoni arquitectònic dels municipis del Maresme
- Les torres de guaita del Maresme
- La televisió local de Mataró i el Maresme
- Tota l´informació turística, comercial i serveis del Maresme
|
|||||||
