Maresme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la comarca de Catalunya. Vegeu altres significats a «Maresme (desambiguació)».
Maresme
Escut del Maresme
(En detall)
Localització
Localització del Maresme
Comarca de Catalunya
Port de Mataró
Port de Mataró
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Capital Mataró
Gentilici Maresmenc, maresmenca
Superfície 398,91 km²
Població (2009)
  • Densitat
426.565 hab.
1.069,33 hab/km²
Coordenades 41° 35′ 56″ N, 2° 30′ 29″ E / 41.59889°N,2.50806°E / 41.59889; 2.50806Coord.: 41° 35′ 56″ N, 2° 30′ 29″ E / 41.59889°N,2.50806°E / 41.59889; 2.50806
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

30
Consell comarcal
Miquel Àngel Martínez (CiU)
Codi Idescat 21
PIB per capita 19,5 milers €/hab
Web

El Maresme és una comarca situada entre el riu Tordera, Costa Brava que limita amb les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, La Selva, la Vallès Occidental i la Mar Mediterrània. Comprèn part de les comarques naturals de les Serralada de Marina, Montnegre i del Corredor. El Maresme és una comarca litorenca amb forts contrastos a causa de la seva gran diversitat de paisatges. S'estén de Barcelona fins a la Costa Brava amb Blanes, fins a les muntanyes de la Vallalta, que van descendint fins a la costa fins al nivell del mar on es formen les maresmes.

Vallès Occidental La Selva
Vallès Oriental Brosen windrose-fr.svg
Barcelonès Mar Mediterrani

Geografia[modifica | modifica el codi]

Municipis del Maresme
Vegeu l'article principal Geografia del Maresme.

La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat:Vilassar de Dalt, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar Tordera, entre altres. El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral és conegut turísticament com la Costa del Maresme.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima del Maresme és Mediterrani de tipus Litoral Central. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm i 800 mm, assolint-se els valors més alts al nord i a l'àrea del Montnegre i els més baixos al pobles costaners del sud de la comarca. L'estació plujosa és la tardor i la seca l'estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són moderats, amb mitjanes de 8 °C a 10 ºC, i els estius calorosos, entre 22 °C i 23 ºC de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. Només hi pot glaçar del novembre al març.[1]

Fauna[modifica | modifica el codi]

La fauna d'un territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació d'aquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. En general, els animals més grans són els primers a veure's afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, són destacables arreu.

La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:

  • La fauna marina està formada per tot d'éssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l'equilibri ecològic; al mar també hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que només hi passen quan emigren.
  • Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, i també a les migratòries.
  • A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població d'ocells que se n'alimenten.
  • Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més d'estar protegits en no tenir depredadors.
  • A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.

Història[modifica | modifica el codi]

Canet de Mar

Existeixen diverses restes arqueològiques: El dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de mar), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la Vil·la romana de Can Llauder a Mataró, l'aqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.

La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) formà part des de l'edat mitjana de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho féu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates féu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del segle XVIII en nuclis importants. L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).

Passeig de Canet
Restaurant del Parc, Canet

Economia[modifica | modifica el codi]

El Montcabrer, a Cabrera de Mar

El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en la seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. però amb els pas dels anys la nostre economia s'ha anat transformant a passar al sector turístic.

Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc.).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.129 - 1.612 20.108 40.920 71.855 70.117 69.845 71.671 76.385
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
84.301 97.056 99.649 104.163 125.660 190.949 252.952 291.969 297.017 312.163
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
318.891 329.488 345.423 366.782 386.573 409.125 420.521 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Municipi Habitants
Alella 8.998
Arenys de Mar 14.164
Arenys de Munt 7.807
Argentona 11.402
Cabrera de Mar 4.269
Cabrils 6.698
Caldes d'Estrac 2.672
Calella 18.034
Canet de Mar 13.181
Dosrius 4.658
Malgrat de Mar 17.822
Masnou, el 21.935
Mataró 119.035
Montgat 9.778
Òrrius 487
Palafolls 8.061
Pineda de Mar 25.568
Premià de Dalt 9.788
Premià de Mar 27.590
Sant Andreu de Llavaneres 9.745
Sant Cebrià de Vallalta 3.075
Sant Iscle de Vallalta 1.193
Sant Pol de Mar 4.904
Sant Vicenç de Montalt 5.267
Santa Susanna 3.019
Teià 5.969
Tiana 7.417
Tordera 14.017
Vilassar de Dalt 8.476
Vilassar de Mar 19.052
Font: Municat


Cultura[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

Fires[modifica | modifica el codi]

  • Fira de la Cirera d'en Roca i Jornades Gastronòmiques a Arenys de Munt
  • Fira Mercat Modernista a Canet de Mar
  • Fira de Calella i l'Alt Maresme
  • Fira d'alimentació, de la tardor i del bolet de Sant Andreu de Llavaneres
  • Fira del Càntir, la fira internacional de la ceràmica d'Argentona
  • Fira d'Hivern a Malgrat de Mar
  • Fira de l'Arbre i la Natura de Mataró
  • Fira de Tordera (desembre)
  • Fira del Bolet a Vilassar de Dalt (octubre)

Actes culturals i festes[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses d'Arenys de Mar, a més de l'àmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és la Denominació d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.

Jornades gastronòmiques
  • Calamarenys al Maresme
  • de la Maduixa de la Vallalta al Maresme
  • de Tardor, Bolet del Maresme
  • del Fesol del Ganxet del Maresme
  • del Peix i el Marisc al Maresme
  • del Tomàquet del Maresme
  • del Vi de la DO Alella
  • del Plat de Mataró. Pèsols amb sèpia i patates

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

El tren s'estén paral·lel a la costa al llarg de tot el Maresme. Platja de Santa Susanna.

L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb la AP-7.

Existeix una línia de ferrocarril, la R1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), a més de diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans.

La primera línia de ferrocarril de tota la península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana el 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.

El Maresme compta amb el desplegament informatiu de la seva televisió pública, m1tv (Canal 24 TDT). Creada el 2010 fruit de la fusió entre Televisió de Mataró i MaresmeDigital TV.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Sergio Sánchez Ortega
Pedro Pubill Calaf "Peret"
Silvia Abril.
Josep Puig i Cadafalch.
Francesc Fàbregas.
Carme Ruscalleda.
Roser

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. [Consulta: 23 d'octubre del 2014]. CC-BY-SA-3.0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Maresme
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maresme