Fèlix Cucurull i Tey
| Fèlix Cucurull i Tey | |
|---|---|
 Aquest article necessita ser il·lustrat amb una fotografia de la persona en qüestió. Si en coneixeu o en teniu una de llicència lliure la podeu carregar a Commons per tal d'enllaçar-la aquí. Constitució Ajuntament d'Arenys de Mar (1983) |
|
| Naixement | 12 de gener de 1919 Arenys de Mar, El Maresme |
| Defunció | 12 de gener de 1919 (als -78 anys) Arenys de Mar, El Maresme |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Conegut per | Escriptor, periodista i polític |
Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme, 1919 - 1996) fou un escriptor i polític català. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura.
En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins el 1968 i col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat, arrenglerat en els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya (PSC). El 1978, però, va abandonar el PSC, que preparava la fusió amb el PSOE, per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit. Anys més tard, abandonà el PSAN.
A les eleccions municipals de 1983 va encapçalar la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 viatja a París en el Tren de les nacions i forma part de la comissió que lliura a la UNESCO un manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat.
De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors.
Taula de continguts |
[modifica] Obres
[modifica] Poesia
- A mig camí del seny (1946)
- Vida terrena (1948)
- Els altres mons (1952)
- El temps que se'ns escapa (1959)
- Vida terrena (1977)
[modifica] Narracions
- L'últim combat (1954)
- Només el miratge (1956)
- A les 21,13 (1956)
- La pregunta i l'atzar (1959)
- El silenci i la por (1962)
[modifica] Política
- Dos pobles ibèrics (1967)
- Orígens i evolució del federalisme català (1970)
- Panoràmica del nacionalisme català (1975)
- Defensa de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1976)
- Consciència nacional i alliberament (1978)
- El fet nacional català a través de la història (1980)
- Catalunya nació sotmesa (1981)
- Catalunya republicana i autònoma (1931-1936) (1984)
- Llibertat per la democràcia (1986)
- Narcís Roca i Farreras i l'origen del nacionalisme d'esquerres, inacabada
[modifica] Bibliografia
- Albó, Imma. Fèlix Cucurull. Fundació Josep Irla, 2010.
[modifica] Enllaços externs
- Tret en part de [1] (amb llicència GFDL).
- Pàgina d'homenatge a Fèlix Cucurull
- Biografia a càrrec de Robert Surroca i Tallaferro
- Cronologia de Fèlix Cucurull al web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar
- Fèlix Cucurull: Quatre poemes existencials
