Serra d'Or
  Serra d'Or |
||
| Idioma | Català | |
| Periodicitat | Mensual | |
| Àmbit de distribució | Països Catalans | |
| Fundació | Octubre de 1959 | |
| Director | Josep Massot i Muntaner[1] | |
|---|---|---|
| Adreça | C/ Ausiàs Marc, 92-98[1] 08013 Barcelona |
|
| Empresa editora | Publicacions de l'Abadia de Montserrat | |
| ISSN | 0037-2501 | |
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Els orígens de la revista es remunten, de fet, a l'any 1946, en ocasió de les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Malgrat les difícils condicions del moment, es va produir una trobada entre intel·lectuals catalans i l'abadia de Montserrat. En aquell moment coexistien dues publicacions patrocinades per Montserrat i que havien sortit per separat: Germinàbit, dels antics escolans, i Serra d'Or, que era la dels treballadors del monestir. A finals del 1959, les dues revistes es van fusionar, integrant-se l'equip de Germinàbit (Enric Bastardes i Max Cahner, que hi havien entrat a través de Josep Benet) a Serra d'Or; per això a la revista hi deia "2a època".
De seguida es va convertir en una plataforma per als intel·lectuals catalans de la segona meitat del segle XX, en un principi dins de les possibilitats d'activisme cultural que oferia el franquisme amb la censura. Fruit de la Crida als escriptors joves (que encara es fa anualment i han de ser de menys de trenta anys) van sortir noms com la Montserrat Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, Baltasar Porcel, o Terenci Moix. Tots aquests i molts altres noms importants de la literatura catalana van publicar els primers articles a Serra d'Or.
Des del 1964 fins el 1995 ha estat dirigida pel pare Maur Maria Boix, al qual ha substituït Josep Massot i Muntaner. D'ençà de 1963 Jordi Sarsanedas n'ha estat redactor en cap, càrrec que ocupa avui dia Marta Nadal.
Després de la dictadura, es va mantenir l'aspecte cultural i s'hi van excloure, en general, els temes polítics per no prendre posició per cap grup. Hi ha col·laboradors de tota mena de tendències.
Entre els membres del seu Consell, hi trobem un gran ventall de noms i personalitats: Antoni Maria Badia i Margarit, Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep M. Bricall, Max Cahner, Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, Alexandre Cirici, Joan Colomines, Xavier Fàbregas (que substituí Joan Triadú), Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura i Subirats, entre d'altres.
A les seves pàgines s'hi ofereix un gran nombre de col·laboradors, de procedències ideològiques molt diverses, amb un temari molt ampli, com política, disseny, arquitectura i urbanisme, religió, economia, arts plàstiques, cinema, teatre, llengua, literatura, etc.
A la dècada dels seixanta s'instauraren els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novel·la, contes, poesia, traducció, literatura juvenil, crítica i teatre.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Serra d'Or». Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Albert Ortiz Llousas, cop. 2011. [Consulta: 18 de gener de 2012].
[modifica] Enllaços externs
- «Serra d'Or». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
||||||||
