Escolania de Montserrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Escolania de Montserrat a la Basílica de Montserrat
Concert a Sant Petersburg el 2011

L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa.[1] L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.[2]

Amb el seu cant, els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en les darreres dècades en l'acte diari més concorregut del Santuari.

Des de finals dels anys 60 va més enllà de la Basílica de Montserrat i fa alguns concerts per pobles de Catalunya o arreu del món. Els més destacats en el darrer curs han estat amb l'Orquestra de les Nacions, dirigits per Jordi Savall i la participació en l'òpera El somni d'una nit d'estiu de Benjamin Britten al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Gràcies a l'Escolania, la tradició del monestir permet que alguns monjos treballin en la creació, la formació i la producció musicals. L'any 1990 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Actualment, l'Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania.

Alguns dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.

Finalitat de l'Escolania[modifica | modifica el codi]

La finalitat de l'Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.

És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.

L'Escolania participa en les celebracions litúrgiques i la pregària comunitària que es fa a la basílica. Així, actualment, canten a les 13 hores, de dilluns a divendres, una Salve i el Virolai; cada tarda de diumenge a dijous, a l'hora de Vespres, una Salve Montserratina i un Motet. Els diumenges canten a Missa Conventual i just en acabar la Salve i el Virolai.

Història[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva història, han sortit un bon nombre de mestres de capella i instrumentistes, a més de coneguts compositors i professors. La història del cor es remunta a la fundació del monestir, al segle XII. En trobem referències documentals des de poc després, la qual cosa fa que l'Escolania pugui considerar-se l'escola de música en actiu més antiga d'Europa. En ella van formar-se els músics de l'anomenada Escola Montserratina, entre els quals (cal tenir en compte que la destrucció absoluta dels arxius i la biblioteca en 1812 van provocar la desaparició de la majoria de manuscrits dels mestres dels segles anteriors, i que no havien estat mai publicats; se'n conserva, doncs, una petita part del que pot haver estat la producció d'aquesta escola): B. Joan March, Joan Cererols, Josep Martí, Benet Julià, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Antoni Soler, Ferran Sors, o més modernament: Àngel Rodamilans, Anselm Ferrer, Ireneu Segarra i Malla, G. Odiló Planàs, Cassià Just, Gregori Estrada o l'actual director Bernat Vivancos i Farràs.

Directors de l'escolania des del segle XX[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

L'Escolania de Montserrat està ubicada dintre de l'espai que conforma l'Abadia de Montserrat. L'accés a la muntanya és molt còmode tant per la seva posició al centre geogràfic de Catalunya com per les diferents possibilitats que s'ofereixen per accedir-hi, totes molt recomanables, ja que comparteixen l'atractiu d'endinsar-se dins un entorn natural únic i espiritual.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marimón, Silvia. «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  2. «Montserrat». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Escolania de Montserrat