La dama de piques (Txaikovski)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La dama de piques
Una dama de piques
Títol original: Píkovaia dama
Llengua original: rus
Música: Piotr Ilitx Txaikovski
Llibret: Modest Txaikovski
Font literària: conte homònim d'Aleksandr Puixkin
Actes: 3
Estrena: 19 de desembre [C.J. 7 de desembre] de 1890
Teatre: Teatre Mariïnski, Sant Petersburg
Estrena al Liceu: 1 de desembre de 1922 (estrena a Espanya)
Personatges:
  • Hermann - (tenor)
  • Comtessa - (mezzosoprano)
  • Lisa, la seua néta - (soprano)
  • Comte Tomski - (baríton)
  • Príncep Ieletski - (baríton)
  • Txekalinski - (tenor)
  • Surin - (baix)
  • Txaplitski - (tenor)
  • Mestre de cerimònies - (tenor)
  • Pauline, confident de Lisa - (contralt)

La dama de piques (Пиковая дама en rus, trasliterada com Píkovaia dama) és una òpera en tres actes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de Modest Txaikovski (germà del compositor), basada en el conte homònim d'Aleksandr Puixkin. Va ser estrenada el 19 de desembre [C.J. 7 de desembre] de 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.

L'òpera se solia representar anteriorment en francès, sota el títol de Pique Dame. Recentment s'ha adoptat el costum d'utilitzar la versió original.

La trama de l'òpera gira en torn de Herman, un oficial de l'exèrcit que manipula a Lisa per a arribar fins a la seua àvia, la comtessa. Sobre aquesta vella dama circula la llegenda que és coneixedora d'una fórmula per guanyar al joc de cartes anomenat faraó, però que si el revela a una persona més, morirà. Herman, obsessionat per conèixer-ne el secret, arrisca la seua carrera, l'amor de Lisa, la vida de la comtessa i finalment la seua vida.

La història original de Puixkin va ser modificada perquè el drama fos apropiat per a l'òpera. En l'òpera, l'amor per Lisa, tot i ser important, no ho és tant com l'obsessió de Herman amb el secret de les cartes. D'altra banda, Herman no mor, però sí que embogeix. Lisa se suïcida. En l'òpera s'aguditzen les desigualtats socials que separen als personatges principals.

El personatge principal és Herman; ha de cantar en les set escenes que la componen i per tant sol ser un paper que requereix una gran capacitat i excel·lents qualitats vocals. Va ser escrit per al reconegut tenor rus Nicolai Figner, qui el va interpretar en l'estrena.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

La gerència del Teatre Imperial va oferir entre 1887 i 1888, una comissió a Txaikovski per a escriure una òpera sobre un guió d'I. A. Vsevolozhskii. El compositor va rebutjar la proposta original, però finalment la va acceptar l'any 1889. Cap a finals d'aquest mateix any, es va reunir amb els directors del teatre per a discutir el guió, l'estructura de les escenes i els elements de la producció.

La dama de piques es basa en la novel·la escrita per Alexander Puixkin. Piotr Txaikovski va rebutjar el llibret del seu germà Modest la primera vegada que li va oferir dient que el tema no el commovia. Però quan Txaikovski finalment s'hi posà a treballar i va fer un esbos l'òpera entre gener i març a Florència, en tan sols 44 dies. Les cartes escrites per Piotr al seu germà Modest revelaven el complagut que estava amb el seu treball: "O estic totalment equivocat o Mody, l'òpera és una obra d'art".

Entre juliol i desembre de 1890, va completar uns canvis al text, recitatius i parts vocals. Treballant junt amb Figner, el tenor que va donar vida al paper de Herman, va crear dues versions per a l'ària de l'última escena. Tots aquests canvis es troben en les partitures i annexos de la primera i segona edicions. Mentre componia la música, Txaikovski va canviar sovint el llibret, retocant substancialment el text, afegint notes escèniques, fent reduccions, i escrivint noves parts per a les àries de Ieletski, Lisa, i el cor.

Txaikovski ja havia vist una de les obres de Puixkin: Eugeni Oneguin i va escriure l'òpera el 1879. Txaikovski es va enamorar de les obres de l'heroïna Tatiana, i es va identificar fortament amb la seva timidesa i amb la profunditat dels seus sentiments. Va fer que Tatiana fos el centre de la seva òpera i va transformar el conte humorístic i irònic de Puixkin en una tragèdia romàntica i sentimental. Els germans Txaikovski van reemplaçar les observacions socials tergiversades de Puixkin per la psicologia i els sentiments. En la novel·la de Puixkin, el fred i calculador Hermann festeja la pobra òrfena Lisa en un esforç per saber el secret de l'anciana dona per poder apostar. Després de perdre la seva fortuna, Hermann acaba internat en un asil mentre que Lisa es casa amb un jove no admirable. En l'òpera de Txaikovski, Lisa és una jove rica i és la néta de la Comtessa i no una pobra òrfena. Gherman és un heroi apassionat i romàntic enamorat de Lisa però molt pobre per demanar la mà d'ella. Ha d'esbrinar el secret de la Comtessa per tornar-se ric i contreure matrimoni amb Lisa. La Lisa de Txaikovski es suïcida quan s'adona que l'obsessió de Gherman pel joc el torna boig. Gherman se suïcida després de perdre la seva fortuna. Els Txaikovski van agregar el personatge del Príncep Yeletsky, el nuvi perfecte de Lisa. I a més van situar l'obra en el segle XIX, en temps de Catalina la Gran, en lloc de situar-la en el seu període original, que era el segle XVIII.

Representacions[modifica | modifica el codi]

El compositor va participar en la preparació de l'estrena en Sant Petersburg, de la qual els crítics van escriure comentaris molt favorables, sobretot per a Figner. El mateix Txaikovski va escriure després: "Figner i l'orquestra del teatre... han fet un verdader miracle".

La dama de piques, com el compositor esperava, va ser un gran èxit, que es va repetir dotze dies després, quan va ser estrenada a Kíev. El 4 de novembre de 1891 es presentava en el Teatre Bolxoi de Moscou. Txaikovski estava molt satisfet de la seua obra.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Sant Petersburg, a finals del segle XVIII. En un parc, Sourin i Tchekalinsky conversen sobre l'estrany comportament del seu company, l'oficial Ghermann. Aparentment, ell està obsessionat amb els jocs d'atzar: passa tota la nit observant als seus amics fent apostes, però no obstant això no juga mai. Entra Ghermann amb el Comte Tomsky i admet que està enamorat d'una noia, però que no sap el seu nom. Arriba el príncep Yeletsk. Darrere seu vénen Lisa, la promesa del príncep, i l'anciana comtessa, àvia de Lisa. Ghermann queda esbalaït en adonar-se que Lisa és la noia desconeguda. Després que Yeletsky i les dones parteixen, Tomsky relata la història de la comtessa: Dècades enrere, a París, va guanyar una fortuna a la taula de jocs amb l'ajuda de les "tres cartes", una misteriosa combinació triomfadora. Ella només ha compartit aquest secret amb dues persones més, i una profecia diu que morirà en mans d'una tercera persona que intentarà forçar-la a que reveli el secret. Els homes es mofen de la història, amb excepció de Ghermann, que queda profundament commogut i decideix descobrir el secret de la comtessa.

Lisa pensa en l'ambigüitat dels seus sentiments envers el seu promès i en la impressió que Ghermann ha fet sobre ella. Per a la seva sorpresa, ell apareix sobtadament en el seu balcó i li declara el seu amor, demanant-li que s'apiadi d'ell. Lisa deixa anar els seus sentiments i confessa que ella també l'estima.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Yeletsky ha notat un canvi en el comportament de Lisa. Durant un ball de gala, ell li assegura que l'estima. Ghermann, que també està entre els convidats, rep una nota de Lisa, demanant-li que la vingui a trobar. Sourin i Tchekalinsky es mofen d'ell amb la història de les "tres cartes". Uns músics toquen una peça pastoral per entretenir als convidats. Lisa li lliura a Ghermann la clau d'una porta del jardí per entrar a la seva cambra a través de la cambra de la comtessa. Li diu que l'anciana no hi serà l'endemà, però Ghermann insisteix a anar-hi aquella mateixa nit, creient que el destí li està donant l'oportunitat de descobrir el secret de la comtessa.

En les estances de la comtessa, Ghermann queda fascinat amb un retrat d'ella quan era jove. Ell s'amaga quan la sent arribar de tornada del ball. Rememorant la seva joventut, la comtessa es queda adormida en una butaca. Es desperta abruptament quan Ghermann es posa dret davant d'ella, exigint que li expliqui el secret de les cartes. La comtessa es nega a explicar-ho i, quan Ghermann, cada vegada més desesperat, l'amenaça amb una pistola, ella mor de l'ensurt. Lisa entra corrent. Horroritzada en veure la seva àvia morta, s'adona que tot l'interès de Ghermann estava posat en el secret de la comtessa.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Ghermann està caient en l'obsessió. A l'habitació, llegeix una carta de Lisa en què ella li demana que es trobin a la mitjanit. Ell es recorda del funeral de la comtessa i de sobte, se li apareix el seu fantasma, dient-li que ha de salvar a Lisa casant-se amb ella. El fantasma li diu que les seves cartes de la sort seran el tres, el set i l'as.

Lisa espera Ghermann davant d'un canal, i es demana si ell encara l'estima. Quan arriba finalment, ella li diu que han d'anar junts de la ciutat. Ghermann es nega, responent-li que ja sap el secret de les cartes i que va camí a la casa de jocs. Lisa s'adona que l'ha perdut i es llança al canal, morint ofegada.

Els oficials estan jugant a les cartes juntament amb Yeletsky, que ha trencat la seva relació amb Lisa. Ghermann entra, distret, i immediatament aposta 40.000 rubles. Guanya amb les seves dues primeres cartes: un tres i un set. Pertorbant a tots amb el seu comportament maníac, declara que la vida és un joc. Per la ronda final, aposta en l'as, però perd quan la reina d'espases és revelada. Horroritzat i imaginant que és la comtessa qui el mira des de la carta, Ghermann s'apunyala, demanant el perdó de Yeletsky i de Lisa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La dama de piques (Txaikovski) Modifica l'enllaç a Wikidata