Mezzosoprano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Registres vocals
Veus femenines

Veus masculines

La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano. El seu registre vocal va des del la2 fins al la4. En l'època barroca i el classicisme la soprano i la mezzosoprano no sempre estaven ben delimitades i a vegades es parlava de «segona soprano». En l'actualitat si hi ha dos papers, un com a soprano primera i l'altre com a segona a una mateixa obra, se solen separar com a soprano i mezzosoprano (per exemple a Così fan Tutte els papers de Fiordiligi i Dorabella).

Dintre de la veu de mezzosoprano trobem distints matisos:

  • Mezzosoprano lleugera. Gairebé equivalent a la soprano dramàtica, però amb més agilitat (ha d'estar capacitada per a resoldre ornaments autènticament virtuosistes). Un exemple de mezzosoprano lleugera és com Desdèmona a l'Otello de Giuseppe Verdi.
  • Mezzosoprano lírica. Veu amb els greus reforçats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un vibrato ràpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i arpegis. A les mezzosopranos líriques que estan especialitzades en les òperes de Rossini, també se les anomena mezzosopranos rossinianes, encara que interpretin papers d'altres compositors. Alguns exemples de mezzosoprano lírica són Conxita Supervia (com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini), Teresa Berganza (com Sesto a La clemenza di Tito de Wolfgang Amadeus Mozart), Cecilia Bartoli (com la ventafocs a La Cenerentola de Rossini) i Vivica Genaux (també com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini).
  • Mezzosoprano dramàtica: Equiparable a la soprano dramàtica, encara que els seus greus són molt més rics i potents. Un exemple de mezzosoprano dramàtica és Grace Bumbry com Princesa Eboli al Don Carlo de Giuseppe Verdi.
Tessitura habitual d'una mezzosoprano: del la2 al la4.

Mezzosopranos destacades[modifica | modifica el codi]