Madama Butterfly

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Madama Butterfly
Litografia d'Adolf Hohenstein (1904)
Litografia d'Adolf Hohenstein (1904)
Llengua original: Italià
Música: Giacomo Puccini
Llibret: Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Font literària: drama de David Belasco
Actes: tres
Època de composició: estiu de 1901 - desembre de 1903
Estrena: 17 de febrer de 1904
Teatre: Teatro alla Scala de Milà
Estrena a Catalunya: agost de 1907, Teatre del Bosc (Barcelona)(estrena a Espanya)
Estrena al Liceu: 10 de desembre de 1909
Personatges:
  • Madama Butterfly / Cio-Cio-San (soprano)
  • Pinkerton, tinent de la marina dels Estats Units d'Amèrica (tenor)
  • Suzuki, serventa de Cio-Cio-San (mezzosoprano)
  • Sharpless, cònsol dels Estats Units a Nagasaki (baríton)
  • Goro, nakodo (tenor)
  • L'oncle Bonzo (baix)
  • El Príncep Yamadori (tenor)
  • Kate Pinkerton (mezzosoprano)
  • L'oncle Yakusidé (baríton)
  • La tia (soprano)
  • La cosina' (soprano)
  • Dolore (infant, paper mut)

Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.
Puccini va trobar el tema de la seua òpera a Londres, el juliol de 1900, a la representació d'una obra del dramaturg David Belasco. Aquest, per altra banda, havia basat el seu drama en un conte de l'americà John Luther Long de títol Madam Butterfly, aparegut l'any 1898. Copsat per la intensitat de la història, Puccini va decidir orientar la seua inspiració vers la figura de la infeliç geisha. Hi va treballar intensament, fins a fer d'aquesta òpera una obra mestra que li pertanyia íntimament, com ell mateix va admetre.

La gènesi[modifica | modifica el codi]

Iniciada el 1901, la composició va patir nombroses interrupcions. L'orquestració va ser iniciada al novembre de 1902 i conclosa al setembre de l'any següent. Només al desembre de 1903 l'òpera va poder ser conclosa en la seua totalitat.

Per a la seua realització, Puccini es va documentar sense descans i minuciosament sobre els diversos elements orientals que havia de fer servir. El van ajudar principalment una prestigiosa actriu japonesa, Sada Yakko, i l'esposa de l'ambaixador del Japó a Itàlia, amb la qual va conversar sobre els usos i costums del poble japonès.

Una estrena desastrosa[modifica | modifica el codi]

La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada.

En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs:

"A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull; i dir que tots estàvem tan segurs! Giacomo, pobret, no l'havíem vist perquè no es podia passar sobre l'escenari. Hem arribat al fons no sé com. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre".

Una segona estrena[modifica | modifica el codi]

Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, i des d'aquell dia va començar la seua segona, i autèntica, existència.

Tant Puccini com els seus llibretistes, Illica i Giacosa, van reeixir a fer renàixer la Madama Butterfly gràcies a un eficaç treball de revisió. Una de les més importants modificacions va incidir en l'escena del suïcidi de la protagonista, dramàtica i profundament teatral, en què el músic fa palès el sentit últim del drama amorós.

Ajustaments posteriors[modifica | modifica el codi]

La partitura i els efectes teatrals van ser retocats per Puccini fins a l'any 1907, tant per a la representació de l'òpera al Covent Garden de Londres el 1905 com per a la successiva del 1906 a l'Opéra-Comique de París.

L'any 1920 Puccini va tornar novament sobre la partitura, incloent al primer acte un sol de Yakusidé, l'oncle borratxo de la protagonista. És possible que el sentit d'aquest canvi haja estat el d'evitar el costum de tallar un breu episodi concertant, que en la versió de 1907 havia esdevingut l'únic moment en què intervenia Yakusidé. Tallant-lo, els teatres s'estalviaven contractar un cantant addicional.

Tanmateix, l'editor Ricordi no va publicar mai la nova versió, amb el resultat que avui dia l'"arietta" no s'interpreta i, sobretot, l'episodi concertant segueix sent gairebé sempre tallat.

Argument[modifica | modifica el codi]

Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda a ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul Sharpless de l'existència d'un fill, ha resolt emportar-se'l a la seua pàtria i educar-lo a la manera occidental.

Només front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seua gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.

Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seua aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir.

Síntesi argumental[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Una casa japonesa situada al mig dels jardins d'un turó. Goro, el matrimonier, condueix a l'oficial de la marina nord-americana F.B. Pinkerton a través de diferents habitacions i descriu les seves comoditats. Goro colpeja les mans i apareixen Suzuki i dos servents que saluden submisos i cerimoniosos al nord-americà. L'única que parla és Suzuki, triada com a donzella de la futura mestressa de casa, però tot plegat incomoda a Pinkerton. Goro els acomiada. Pinkerton rep Sharpless cònsol del seu país, que puja pel turó. Pinkerton l'informa que d'acord amb el dret japonès ha adquirit la casa per 999 anys, però el contracte pot ser rescindit en qualsevol moment. Goro els ofereix begudes. Els dos nord-americans celebren un brindis pel jove intrèpid oficial, amo del món i que per tot arreu troba aventures de tota mena. El cònsol li fa una lleugera reflexió: aquest cop no ha anat massa lluny en la seva juvenil lleugeresa?. Pinkerton riu, entremaliat. L'espera la felicitat d'un tendre amor. Ha adquirit una dona, també per 999 anys, segons la llei japonesa i podrà abandonar-la quan ho desitgi, si es farta d'ella.

Mentre sonen uns compassos de l'himne nacional ambdós brinden per Estats Units. Goro el matrimonier, entra corrent anunciant l'arribada de la núvia, que ha volgut fer una entrada solemne, acompanyada dels seus parents i amigues, que molesten a Pinkerton per la seva constant xerrameca. Butterfly es presenta davant Pinkerton, que li fa algunes preguntes; ella respon que, tot i el seu origen familiar noble, s'ha vist obligada a treballar com a geisha a causa del seva ruïna econòmica. Es considera ja gairebé una anciana perquè ja ha complert quinze anys. El cònsol i fins i tot el propi Pinkerton queden impressionats davant la senzillesa i la bellesa de la noia. Arriba ara el comissari imperial així com l'oficial del registre civil. Pinkerton se'n riu de les escenes pintoresques que està presenciant, però Sharpless li recorda que Butterfly s'està prenent la cerimònia seriosament.

Pinkerton es dirigeix a la que ara és legalment la seva dona i aquesta, dolçament, li demana permís per a ficar a la casa els seus records personals. La núvia extreu alguns objectes d'entre les seves mànigues i els lliura a Suzuki perquè els hi guardi. Pinkerton observa amb curiositat. L'últim és un estoig allargat que la jove manipula amb cert misteri. Goro aprofita un instant en què Butterfly s'ha apartat per revelar el secret: es tracta d'un punyal que el Mikado va enviar al pare de Butterfly perquè es fes el hara-kiri. Butterfly continua parlant amb Pinkerton i li confessa que, que per amor cap a ell, ha estat en la missió i s'ha convertit al cristianisme.

Es verifica finalment la cerimònia de casament i Butterfly, encantada, signa l'acta matrimonial, fent notar a les seves amigues que no l'han d'anomenar Madama Butterfly, sinó Madame B.F. Pinkerton. Tots brinden. De sobte se sent arribar a un oncle de Butterfly, és bonze budista, que s'enfronta amb la seva neboda i la cobreix d'improperis per haver renegat de la seva fe i haver-se fet cristiana. La maleeix a crits. Pinkerton expulsa de casa enèrgicament al sacerdot i al seu seguici. Tanmateix, per llarga estona s'escolten els aguts: «Tu renneghiamo!» (Ets repudiada!). Pinkerton tracta d'asserenar Butterfly. La nit cau.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Han transcorregut tres anys. Després de passar uns mesos amb Butterfly, Pinkerton l'abandona. Butterfly viu sola a la casa del turó amb Suzuki i el nen nascut després de la partida del seu pare, del qual no en sap res. Abans de marxar li va deixar la casa i una substanciosa suma de diners que li ha permès viure sense problemes, però ara els diners estan ja gairebé esgotats i Butterfly segueix sense tenir notícies del parador del seu marit. Arriba a la casa el cònsol americà, Sharpless, acompanyat del alcavot Goro, que està rondant la casa, doncs hi ha un príncep japonès riquíssim, Yamadori, que s'ha enamorat de Butterfly i que ha pagat a Goro per que li propiciï a la noia. Butterfly rep sempre l'alcavot amb cares de poc afecte i no accepta les seves propostes. Sharpless porta una carta de Pinkerton, però quan tracta de llegir-la, Butterfly, presa d'una enorme excitació, l'interromp a cada pas, el patetisme de l'amor i la fe de la noia fan efecte en el cònsol, que no sap com donar-li la notícia que Pinkerton s'ha casat i no té la menor intenció de tornar amb ella encara que arribarà a Nagasaki pròximament.

Butterfly li pregunta al cònsol quan fan el niu els pit-rojos a Amèrica, perquè Pinkerton li va prometre tornar en aquest moment. Sharpless confessa a Butterfly que no té coneixements d'ornitologia i ella només entén que el cònsol no sap la resposta. Arriba llavors, el príncep Yamadori, que encara que rebut amb amabilitat, Butterfly li rebutja rotundament la proposta de matrimoni amb el consegüent disgust de Goro que tracta d'explicar la invalidesa del seu matrimoni amb l'americà, ella pensa el contrari en saber que als Estats Units no es poden divorciar fent marxar a la dona de casa com al Japó. Ordena Suzuki sevir el te interrompent a Sharpless que tracta d'explicar la inexactitud d'aquesta afirmació.

Yamadori se'n va i aleshores Sharpless aconsegueix per fi que Butterfly escolti la carta, però només a mitges perquè ella segueix interrompent. El cònsol enfurismat li pregunta llavors que farà si Pinkerton no torna, ella respon amb estranya tranquil·litat que cantaria pels carrers per malviure o millor se suïcidaria. Sharpless li aconsella la seva unió amb Yamadori, però ofesa i oblidant la seva cortesia acomiada al cònsol de la casa. Més tard, s'excusa preguntant per la possibilitat real que Pinkerton l'oblidi, i explicant-li el fruit que va tenir amb ell: un nen que ni Pinkerton ni el cònsol coneixien. Sharpless se'n va molest pel descobriment i promet explicar-ho al mariner.

Entra en escena Suzuki, que perseguia a Goro pel jardí, queden les dues dones soles quan s'adonen de l'arribada d'una nau al port en sentir una canonada: és la fragata Abraham Lincoln de Pinkerton. Comença l'espera del retorn esperat, que fins i tot la pròpia Suzuki comença a creure.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Arriba el matí i Pinkerton no ha aparegut. Suzuki es desperta amb un sobresalt i convenç Butterfly que es retiri a descansar amb el seu fill. Més tard entren Pinkerton i el cònsol que volen parlar a part amb Suzuki perquè entre tots convencin a Butterfly de lliurar el seu fill al matrimoni de Pinkerton i Kate, la seva nova esposa. Cio-Cio-San accedeix sempre que la criada l'avisi de l'arribada de Pinkerton. Poc després, acompanyat pel cònsol, Pinkerton truca a la porta. Suzuki els relata la llarga espera de Butterfly i els pregunta qui és la dona que els espera al jardí, la qual no s'ha atrevit a entrar. Sharpless contesta a la criada que és Kate, la dona amb qui Pinkerton s'ha casat en tornar als Estats Units. Mentrestant, Pinkerton se n'ha anat, commocionat i avergonyit en notar que tot en la casa reflecteix el profund amor que Butterfly sent per ell. De sobte apareix en escena la noia, que en veure Kate Pinkerton al jardí comprèn de manera cruel tota la veritat. Tot ha mort i acabat per a ella. En un ària emocionant anuncia a Kate la seva felicitat futura i afegeix que li lliurarà el nen només si Pinkerton el ve a buscar. Quan es queda sola, Butterfly agafa el punyal del seu pare amb la intenció de treure's la vida. La criada sospitant les intencions de Butterfly, entra a l'habitació amb el nen. La jove amaga el punyal i abraça el seu fill. Entonant una de les àries més famoses de l'òpera, s'acomiada del nen i de la vida.

Peces famoses[modifica | modifica el codi]

  • Ovunque al mondo, romança de Pinkerton (primer acte)
  • Quanto cielo! Quanto mar!, entrada de Butterfly amb cor femení (primer acte)
  • Viene la sera, duet entre Butterfly i Pinkerton (primer acte)
  • Un bel dì vedremo, romança de Butterfly (segon acte)
  • Che tua madre dovrà prenderti in braccio, romança de Butterfly (segon acte)
  • Cor a boca closa (segon acte)
  • Intermezzo simfònic (entre el segon i el tercer acte)
  • O a me sceso dal trono, ària de Butterfly (tercer acte)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madama Butterfly