Cristianisme
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Cristianisme |
|
 |
|
|
Història del cristianisme |
|
|
Teologia Cristiana |
|
|
Les Escriptures |
|
|
Esglésies Cristianes |
|
El cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret.
La paraula cristianisme prové del grec χριστιανους, christianóus, "cristià", la qual prové del nom propi Χριστός, Christós, traducció de l'hebreu Messies que significa "l'Ungit". El terme va ser emprat per primera vegada en el llibre Fets dels Apòstols 11:26: «Va resultar que durant tot un any s'estigueren congregats en aquella església, i van ensenyar molta gent. Precisament fou a Antioquia on per primera vegada els creients foren anomenats cristians.» [1].
Els cristians creuen que Jesús és el fill de Déu i el Messies dels jueus profetitzat en l'Antic Testament o Tanakh. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha diverses confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització.
Els símbols del cristianisme són diversos, però entre ells destaca la creu, que representa la mort de Jesús. Com a tal apareix en nombrosos escuts i banderes de països de majoria cristiana.
El cristianisme ha jugat un rol predominant a la història de les civilitzacions occidentals com a mínim des del segle IX. Els seguidors d'aquesta religió s'anomenen cristians i a començaments del segle XXI són unes 2.100 milions de persones.[2]
Taula de continguts |
[edita] Branques del cristianisme
Vegeu l'article principal: Divisió del cristianisme
El cristianisme està dividit en diferents esglésies, nascudes en diferents moments de la història d'aquesta religió i en diferents entorns culturals i socials. Les branques principals solen ser agrupades de la manera següent:
- Església Catòlica Romana, la més nombrosa, que accepta l'autoritat del Papa de Roma. Amb més de mil milions de membres batejats, inclou fidels de tradició llatina i d'altres comunitats Catòliques Orientals.
- Esglésies Protestants, que inclou un gran nombre d'Esglésies independents, generalment sorgides arran de la Reforma (segle XVI) o poc després, i que no accepten l'autoritat del Papa i centren el seu culte i doctrina exclusivament en el text de la Bíblia.
- Cristianisme ortodox, que comprèn l'Església Ortodoxa Grega i altres esglésies de ritus oriental
- Esglésies orientals no calcedonianes, anomenades així per no haver acceptat les conclusions del Concili de Calcedònia. Inclouen l'Església Copta, l'Església Nestoriana i l'Església Apostòlica Armènia, entre d'altres.
- Restauracionisme, que inclou altres grups com els Deixebles de Crist o les Esglésies Independents, sorgits principalment als Estats Units al segle XIX. D'aquest moviment van sorgir altres grups, com ara els Adventistes i els Testimonis de Jehovà.
- Mormonisme, seguidors de les revelacions de Joseph Smith i incloses al Llibre del Mormó.
- Antitrinitarisme, o esglésies que rebutgen el dogma de la Trinitat i la divinitat de Jesús, principalment les esglésies Unitàries, i també algunes confessions evangèliques com els Cristadelfians.
Avui en dia, és la religió amb més practicants arreu del món: 2.200 milions de persones, és a dir, un 34% de la població total.[cal citació]
[edita] Història del cristianisme
Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els evangelis del Nou Testament i el llibre dels Fets dels Apòstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret. El creients van ser anomenats cristians per primera vegada a Antioquia, on es van establir després de la persecució inicial a Judea.
Després del Concili de Jerusalem, els primers seguidors de Jesús, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'Esperit Sant, van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'apòstol Pau va portar l'evangeli a diverses regions de l'imperi Romà. Després de tres segles de persecució es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador Constantí, cosa que va assegurar la seva expansió a tot Europa, Nord d'Àfrica, i part d'Àsia.
Al segle XI, després d'un període extensiu d'allunyament entre el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est, es produí el Gran Cisma d'Orient, que fou l'esdeveniment que va dividir les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la litúrgia.
Al segle XVI, hi hagué un moviment de renovació de l'Església Catòlica a l'Europa Occidental, promogut per Martí Luter, anomenat Reforma Protestant. Tot i que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l'anabaptisme.
A partir del segle XVI, els països europeus van exportar el cristianisme a Amèrica i altres parts del món. El cristianisme és la religió majoritària als Països Catalans fins avui com a la majoria dels països europeus, tot i que el país amb més creients són els Estats Units.[cal citació]
[edita] Doctrina
Encara que hi ha diferències en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bàsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme és el compliment del judaisme, ja que Jesús de Natzaret és el messies profetitzat en les escriptures de l'Antic Testament que conformen el Tanakh jueu.
La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats, és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu. Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els restauracionistes no accepten alguns d'aquests aspectes):
- Déu és una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El Logos Diví encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
- Jesús es completament Déu i completament humà.
- Maria, la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l'Esperit Sant, sent verge.
- Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
- Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l'Esperit Sant.
- Jesús retornarà personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
- La Bíblia es la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.
[edita] Ritus
El cristià ha de viure la seva vida quotidiana d'acord amb la moral cristiana i ha de relacionar-se amb freqüència amb Déu mitjançant la pregària, que pot ser un diàleg personal o basar-se en fórmules preestablertes, com el parenostre. Per entrar en contacte directe amb la divinitat cal rebre els sagraments, oficiats per un sacerdot com a intemediari. El nombre de sagraments varia segons la branca del cristianisme. Els més acceptats són el baptisme i la comunió, mentre que el catolicisme reconeix fins a set sagraments.
El cristianisme fomenta la vida en comunitat, per això estableix una estona d'adoració conjunta, la missa. La missa pot ser diària però la més important és la del diumenge i les de festes d'especial rellevància, com la Pasqua o Nadal. A la missa s'inclouen lectures de la Bíblia, sermons del sacerdot, el sagrament de l'eucaristia i una estona de trobada entre els fidels. Cada parròquia pot programar les seves misses, decidint horaris i part del contingut, però el tema de les lectures i el procés general ve marcat des de la jerarquia eclesiàstica i el calendari litúrgic.
[edita] Diversitat d'esglésies i grups cristians
L'Església Catòlica i Esglésies Ortodoxes o Orientals (tant en comunió amb Roma o autocèfales) són governades per una jerarquia: els bisbes dirigeixen regions locals (trucades diòcesi) i nòmines sacerdots per administrar congregacions individuals. A l'Església Catòlica, l'autoritat suprema la posseeix el Bisbe de Roma, qui és anomenat el Papa (del llatí papa, que significa "pare"). És electe per un Col·legi Cardenalici i normalment és per tota la vida.
Les esglésies ortodoxes i orientals poden ser descrites com xarxes d'esglésies dels quals els bisbes estan "en comunió" uns amb els altres. No tenen una figura similar a la del Papa, encara que els Patriarques presideixen certes parts de l'església. L'Església Anglicana, en el seu govern, també són episcopals, és a dir, són dirigides per bisbes.
Els Antics Creients es van aixecar quan alguns creients ortodoxos russos es rebel·len en contra dels seus bisbes pel tema de les "reformes" del Patriarca Nikon. Encara que la seva motivació original era prevenir els canvis en la seva religió, eventualment es van trobar en la posició d'haver de funcionar sense bisbes o sacerdots, ja que aquests últims són ordenat pels bisbes. Alguns van eliminar el rol sacerdotal, mentre que altres van buscar reclutar nous sacerdots entre els ortodoxos.
La majoria de les Esglésies Protestants no tenen l'ordre de jerarquies que caracteritza les denominacions litúrgiques. El rol de "predicadors" o "ministre" és sovint tractat com un treball ordinari, en el qual moltes esglésies creuen que poden ser omplerts amb qualsevol creient amb el suficient coneixement de Crist. Altres especifiquen que el líder de la congregació ha d'haver anat a un seminari educatiu relacionat o tenir la sensació d'haver estat "anomenat" (semblant a la vocació) per Déu en aquest rol.
L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és dirigida per una jerarquia consistent en un profeta i dotze apòstols. Asseguren que és la mateixa estructura que es trobava a l'església primitiva. La seva adreça és implementada en tot el món en congregacions locals per presidents i bisbes locals. No hi ha un clergat pagat i la majoria dels homes mormons són ordenat al sacerdoci o per mantenir els "decrets sacerdotals".
Un tema teològic important és: "Què és l'església?" La majoria dels cristians accepten que existeix només una sola Església, a la que els credos clàssics es refereixen; aquest credo s'identifica amb "el cos de Crist". Els catòlics romans i els ortodoxos consideren que l'església és una realitat espiritual i també una comunitat existent i visible. Els catòlics romans identifiquen aquesta església com la que subsisteix en l'Església Catòlica Romana, mentre que els ortodoxos consideren que la seva branca d'esglésies són la "església veritable". Els protestants tendeixen a veure "l'església" com una entitat invisible que es pot distingir de la unió de tots els creients "veritables" (que prenen a Jesucrist com el seu Senyor) existents dins de diverses denominacions cristianes. Alguns grups (Testimonis de Jehovà, mormons) asseguren que només ells són l'església veritable. Tant en l'Església Catòlica, com entre diverses comunitats protestants existeixen algunes corrents ecumèniques que tendeixen a universalitzar el concepte d'Església.
[edita] Presència
El cristianisme és la religió amb més fidels, arribant a un 33% de la població mundial[3], dels quals un 17,5% es declaren catòlics, un 5,6% ortodoxos i un 3,6% anglicans. Els creients estan disminuint a Europa i augmentant a Amèrica[4].
Els següents estats l'han declarat religió oficial: Argentina, Armènia, Bolívia, Costa Rica, Dinamarca, El Salvador, Anglaterra, Finlàndia, Geòrgia, Grècia, Islàndia, Liechtenstein, Malta, Mònaco, Noruega, Escòcia, Suïssa i El Vaticà. El país amb més cristians és els Estats Units, seguit del Brasil.
[edita] Referències
- ↑ Bíblia del 2000
- ↑ Adherents.com, Religions per adherents(anglès)
- ↑ World Christian Trends (2001)
- ↑ Putnam, Democracies in Flux: The Evolution of Social Capital in Contemporary Society, p. 408.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
