Austràlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el país d'Oceania. Vegeu-ne altres significats a «Austràlia (desambiguació)».
Commonwealth of Australia
Bandera Escut
Lema nacionalCap (abans Advance Australia)
HimneAdvance Australia Fair
Capital Canberra
35° 18′ S, 149° 08′ E / -35.300,149.133
Major ciutat Sydney
Idiomes oficials Anglès (de facto)[1]
Gentilici Australià, australiana
Govern Monarquia constitucional
  Reina
Governador general
Primer ministre
Isabel II
Quentin Bryce
Tony Abbott
Independència
 
-Creació de la constitució
- Estatut de Westminster de 1931
- Acta d'Austràlia
Del Regne Unit:

1 de gener 1901


11 de desembre 1931
3 de març 1986 
Superfície
 -  Total 7,686,850 km2 
 -  Aigua (%) 1%
Població
 -  Est. jul. 2010 21.515.754  (54è)[nb 1]
 -  Cens 2001 18.972.350 
 -  Densitat 2 /km2 (191è)
Moneda Dòlar australià (AUD)
Fus horari diversos (UTC+8 a +10)
 -  Estiu (DST) depen de la zona (UTC+8 a +11)
Domini internet .au 
Codi telefònic 61
  1. Dades del World Factbook

Austràlia oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia) és un estat de l'Hemisferi Sud que conforma el continent més petit del món i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal és el Murray, amb 2.575 quilòmetres de longitud.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener de 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes més de la corona van ser establertes successivament en el curs del segle XIX. L'1 de gener, 1901, les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema liberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació és Canberra,tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaida.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El Port Jackson, lloc on es va fundar la ciutat de Sydney, d'"A Voyage to Terra Australis"

El nom d'Austràlia es deriva del llatí Australis, que significa "Meridional" o "del Sud". Les llegendes d'una "terra desconeguda del sud" (terra australis incognita) daten des de l'època romana i es presentaven en els mapes geogràfics de l'Edat mitjana, tot i que no hi havia cap coneixement d'un continent a l'Hemisferi sud. La primera vegada que hom va fer ús del nom Australia en anglès fou el 1625, en les paraules: "A note of Australia del Espíritu Santo, written by Master Hakluyt", publicat per Samuel Purchas en Hakluytus Posthumus.[2]

L'adjectiu neerlandès Australische va ser utilitzat pels oficials de Batàvia, per referir-se a la terra descoberta al sud el 1638. Gabriel de Goigny, sota el pseudònim de Jacques Sadeur en va fer ús en la seva traducció de Les AVentures de Jacques Sadeur dans la Découverte e le Voyage de la Terre Australe, el 1692.[3] Posteriorment, Alexander Dalrymple va utilitzar la denominació en la seva obra An Historical Collecion of Voyages and Discoveries in the South Pacific Ocean (1771), per referir-se a tota la regió de Pacífic meridional. El 1793, George Shaw i Sir Edward Smith van publicar l'obra Zoology and botanny of New Holland que contenia la frase "... de la vasta illa, o més aviat, continent d'Austràlia, Australàsia o Nova Holanda".

El terme "Austràlia" es va fer popular a partir de l'obra A Voyage to Terra Australis del navegant Matthew Flinders, la primera persona a circumnavegar l'illa. El governador Lachlan Macquarie, de Nova Gal·les del Sud, va utilitzar aquesta denominació en les seves missives a Anglaterra i el 12 de desembre, 1817 va recomanar que l'Oficina Colonial en fes ús oficialment.[4] El 1824, l'almirallat va acceptar oficialment la denominació per referir-se a l'illa.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Austràlia
Evolució de les colònies australianes.

Els primers habitants d'Austràlia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nòmades caçadors-recol·lectors amb una cultura oral complexa amb valors espirituals basats en la reverència a la terra i en la creença en el temps del somni. La cultura dels habitants de les illes de l'estret de Torres i de la regió més al nord de Queensland posseïxen una cultura diferenciada a la dels aborígens australians.

Els primer europeu a albirar territori australià va ser el navegant neerlandès Willem Jansz, que albiraria la costa del Cap de la Península de York el 1606. Durant el segle XVII els neerlandesos van mapar la costes oest i nord del territori que van anomenar Nova Holanda, però no van assentar-s'hi. El 1770, James Cook va navegar per la costa est d'Austràlia i la va mapar, anomenant el territori Nova Gal·les el Sud i la va reclamar per al Regne Unit. Després d'aquestes expedicions Austràlia esdevindria una colònia penal després de la independència de les colònies americanes, el territori de les quals era utilitzat amb aquest propòsit.

La Colònia de Nova Gal·les del Sud de la corona britànica va iniciar el primer assentament a Port Jackson, dirigit pel capità Arthur Phillip que havia comandat la First Fleet (Primera Flota) amb els primers colons, 26 de gener, 1788. Aquesta data s'ha convertit en la dia nacional d'Austràlia, la diada d'Austràlia. La terra de Van Diemen's, avui dia coneguda com a Tasmània, va ser habitada pels europeus el 1803 i es va convertir en una colònia separada de Nova Gal·les del Sud el 1825. El Regne Unit va reclamar la regió occidental d'Austràlia el 1829. Es van crear diverses colònies a partir del territori de la Colònia de Nova Gal·les del Sud: Austràlia Meridional, el 1836, Victòria el 1851 i Queensland el 1859.[5] El Territori del Nord es va fundar el 1863 com a part de la Província d'Austràlia Meridional. Aquesta província fa ser fundada com a "província lliure", és a dir, mai no seria una colònia penal. Victòria i Austràlia Occidental també van ser fundades com a colònies "lliures", però, després van acceptar convictes transportats. La transportació dels convictes cap a Austràlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1864.

El Port Arthur, a Tasmània, era la colònia penal més gran d'Austràlia.

Una febre d'or va començar a Austràlia durant la dècada de 1850 portant-hi més immigrants. La rebel·lió de la pressió militar d'Eureka el 1854 va ser una expressió del nacionalisme australià. Entre 1850 i 1890 les sis colònies van rebre més responsabilitats governamentals i autonomia, amb la capacitat de gestionar molts dels afers interns i alhora continuar com a membres de l'Imperi Britànic. L'Oficina Colonial a Londres va conservar el control dels afers internacionals, la defensa i del transport internacional. L'1 de gener, 1901 es va formar una federació de totes les colònies després d'una dècada de plantejament i de consultes, i la Mancomunitat d'Austràlia va néixer, com a Domini de l'Imperi Britànic. El Territori de la Capital Australiana es va separar de Nova Gal·les del Sud el 1911 com a regió per a la capital de la federació, Canberra. (Melbourne en seria capital de 1901 a 1927). El control del Territori del Nord va ser transferit del govern d'Austràlia Meridional al govern federal el 1911. Austràlia va participar voluntàriament en la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

L'Estatut de Westminster el 1931 va acabar formalment els enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit, però, Austràlia no va adoptar l'estatut sinó fins al 1942. Després de la derrota del Regne Unit a Àsia el 1942 durant la Segona Guerra Mundial i l'amenaça d'una invasió japonesa va fer que Austràlia tornés als Estats Units per protecció. Des del 1951 Austràlia ha estat un aliat militar dels Estats Units sota el tractat ANZUS. Després de la Segona Guerra Mundial Austràlia va promoure la immigració massiva d'Europa; des de la dècada de 1970 i de l'abolició de la política d'Austràlia Blanca, es va promoure també la immigració d'Àsia i d'altres regions del món. Com a resultat, la demografia, la cultura i la imatge d'Austràlia han estat radicalment transformades. Els últims enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit van ser trencats el 1986 amb l'aprovació de l'Acte d'Austràlia, el qual va acabar amb el paper britànic sobre els estats australians, i anul·lant l'apel·lació judicial al Comitè Judicial del Consell Privat de la monarquia britànica. Els votants australians van rebutjar la transformació de la monarquia parlamentària en una república el 1999 amb una majoria del 55%. Des de l'elecció del govern de Whitlam el 1972, s'ha incrementat l'èmfasi del futur de la nació com a part de la regió d'Àsia i del Pacífic.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geografia d'Austràlia
El continent d'Austràlia, amb Tasmània al sud-est, vistes per satèl·lit.

La superfície de la Mancomunitat d'Austràlia és de 7.686.850 km2. El continent i les illes adjacents es troben sobre la Placa Indoaustraliana. L'illa està envoltada per l'oceà Índic i l'oceà Pacífic—la secció de l'oceà Índic al sud d'Austràlia es coneix, localment com l'oceà del Sud. El continent australià està separat de l'Àsia per la mar d'Arafura i la mar de Timor. Austràlia té una extensió de costes de 31.218 km2, excloent-hi les costes de les illes adjacents.[6] Austràlia reclama una zona econòmica exclusiva de 8.148.250 km2. Aquesta zona econòmica exclusiva no inclou el Territori Antàrtic Australià.

El continent australià es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades:[7]

  • els plegaments orientals,
  • les terres baixes del centre, i
  • el massís occidental.

La Gran Barrera de Corall, la barrera de corall més gran del món,[8] es troba a poca distància de la costa nord-est i s'estén per més de 2.000 km. El Mont Augustus, el monòlit més gran del món,[9] es localitza a l'Austràlia Occidental. Amb una altitud de 2.228 metres, el Mont Kosciuszko, sobre les Serralades Australianes o Great Dividing Range, és el punt més alt del continent australià, tot i que el Pic de Mawson, que es troba al remot territori australià de l'Illa de Heard té una altitud de 2.745 m.

La gran majoria del territori australià és desèrtic o semiàrid. El continent australià és el continent més pla, amb les terres més antigues i menys fèrtils. Només els cantons del sud-est i el sud-oest experimenten un clima temperat. La major part de la població viu sobre la costa temperada del sud-est. El nord, per contra, gaudeix d'un clima tropical i consisteix de boscos pluvials o tropicals, praderes, pantans de mangle i deserts. El clima és força influenciat pels corrents oceànics, incloent-hi l'oscil·lació meridional d'El Niño, els efectes de la qual estan relacionats amb les sequeres periòdiques, mentre que el sistema de baixa pressió tropical temporal produeix ciclons al nord del continent.[10][11]

El coala i l'eucaliptus, icones de la flora i fauna australianes

Tot i que la major part del continent és semiàrid o desèrtic, s'hi troben una gran varietat d'hàbitats, des de bruguerars alpins als boscos tropicals, i és reconegut com un dels països megadiversos. Atesos l'edat del continent—i per conseqüència els baixos nivells de fertilitat—així com els patrons climàtics extremadament variables i el seu aïllament geogràfic, la major part del biota australià és únic i biodivers. A prop del 85% de les plantes florals, 84% dels mamífers, més del 45% de les aus i el 89% dels peixos costaners de les àrees temperades en són endèmics.[12] La majoria de les ecoregions australianes, i llurs espècies són amenaçades per les activitats humanes i per les espècies que hi van ser introduïdes pels colonitzadors i immigrants. L'Acte de Protecció i Conservació de la Biodiversitat del 1999 és el marc jurídic que protegeix aquestes espècies amenaçades; s'han designat nombroses àrees protegides sota el control del Pla d'Acció de la Biodiversitat, per tal de protegir i preservar els ecosistemes únics. Seixanta-quatre pantans estan registrats en la Convenció de Ramsar i setze llocs han estat designats com a Patrimoni de la Humanitat. La fauna més coneguda d'Austràlia inclou els monotremes, els marsupials (com ara el cangur, el coala i el wombat); i aus com ara l'emú. Moltes plantes i espècies animals es van extingir amb els primers assentaments humans aborígens, i d'altres arran de l'assentament europeu.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Estructura constitucional[modifica | modifica el codi]

Edifici del Parlament a Canberra

La Mancomunitat d'Austràlia és una monarquia constitucional amb un sistema de govern parlamentari. La reina Elisabet II és la reina d'Austràlia, un paper diferenciat al paper que té com a reina del Regne Unit. La reina té la seva representació a Austràlia per mitjà del Governador-General a nivell federal i per mitjà dels governadors a nivell estatal. Encara que la constitució atorga poders executius extensos al Governador-General, generalment només els utilitza sota el consell del Primer ministre. El cas més notable de l'ús d'aquests poders sense la direcció del Primer Ministre va ser la deposició del govern de Whitlam durant la crisi constitucional el 1975.[13]

Austràlia té un govern amb tres branques de govern:

El parlament és bicameral conformat pel Senat (la Cambra Alta) amb 76 senadors i la Cambra dels Representants (la Cambra Baixa) amb 150 membres. Els membres de la cambra baixa són electes dels districtes coneguts com a "electorats". Els seients de la Cambra dels Representants són assignats als estats d'acord a llur població. Al Senat, cada estat està representat per 12 senadors, mentre que els territoris són representats per dos. Les eleccions per a ambdues cambres es realitzen cada tres anys; normalment només la meitat del Senat és renovat en cada elecció, atès que els senadors hi són elegits per un període de 6 anys. El partit amb la majoria a la Cambra de Representats forma el govern, i el cap del partit és designat en el Primer Ministre.

Hi ha tres partits polítics principals: el Partit Laboral, el Partit Liberal i el Partit Nacional. Senadors i representants independents o de partits minoritaris (com ara el Partit Verd i el Partit Demòcrata Australià) han aconseguit representació parlamentària, principalment en el Senat, encara que llur influència ha estat marginal. Des de l'elecció de 1996 la coalició Liberal-Nacional, encapçalada pel Primer Ministre, John Howard ha governat a Austràlia. Des de les eleccions del 2004, la coalició va guanyar el control del Senat, la primera vegada que un partit o coalició en el govern ho ha aconseguit en més de 20 anys. El sufragi és obligatori per a tots els ciutadans registrats al padró electoral amb 18 anys o més, en cada estat i territori i a nivell federal. Registrar-se per a votar també és obligatori en totes les jurisdiccions llevat d'Austràlia del Sud.[14]

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Australia location map recolored.png

Austràlia és una federació de sis estats, dos territoris interior i altres territoris menors. Els estats són Nova Gal·les del Sud, Queensland, Austràlia Meridional, Tasmània, Victòria i Austràlia Occidental. Els dos territoris interiors són el Territori del Nord i el Territori de la Capital Australiana.

Els territoris funcionen internament com els estats, però el Parlament de la Mancomunitat pot anul·lar les lleis que aprovin els parlaments territorials. Per contra, la legislació federal només pot anul·lar alguna reglamentació estatal en algunes àrees segons la secció 51 de la constitució d'Austràlia; els parlaments dels estats conserven tots els poders legislatius residuals, incloent-hi els poders sobre els hospitals, l'educació, la policia, la judicatura, les carreteres, el transport públic i el govern local.

Cada estat i territori té un parlament propi: els parlaments del Territori del Nord, el Territori de la Capital Federal i Queensland són unicamerals; la resta dels parlaments són bicamerals. La cambra baixa dels parlaments bicamerals estatals es coneixen com a "Assemblea Legislativa" o "Casa de l'Assemblea", mentre que la cambra alta es coneix com a Consell Legislatiu. El cap de govern de cada estat és el premier, i en els territoris és el ministre en cap. La reina és representada en cada estat per un governador; per un administrador al Territori del Nord i per un governador-general al Territori de la Capital Australiana.

Austràlia també administra diversos territoris menors; el govern federal administra una àrea separada dins Nova Gal·les del Sud, el Territori de la Badia de Jervis, com a base naval i port marítim per a la capital nacional. A més, pertanyen a Austràlia els següents territoris externs habitats: L'Illa de Norfolk, l'Illa Christmas, les Illes de Cocos, i altres territoris deshabitats com ara les Illes d'Ashmore i Cartier, les Illes del Mar del Corall, les Illes de Heard i McDonald i el Territori Antàrtic Australià.

Estat/territori Superfície (km²) Població (2003) Densitat (hab./km²) Capital % de població a la capital
Territori de la Capital Australiana 2 358 (8è) 308 700 (7è) 137 (1r) Canberra 100%* ( 1er)
Nova Gal·les del Sud 800 642 (5è) 6 657 400 (1er) 8.32 (3r) Sydney 63% (5è)
Victòria 227 416 (6è) 5 000 000 (2on) 44 (2n) Melbourne 71% (4t)
Queensland 1 730 648 (2n) 3 729 000 (3r) 2.15 (5è) Brisbane 46% (7è)
Austràlia Meridional 983 482 (4t) 1 522 500 (5è) 1.55 (6è) Adelaida 73.5% (2n)
Austràlia Occidental 2 529 875 (1r) 1 952 280 (4t) 0.77 (7è) Perth 73.4% (3er)
Tasmània 68 401 (7è) 478 400 (6è) 6.92 (4t) Hobart 41% (8è)
Territori del Nord 1 349 129 (3r) 197 700 (8è) 0.15 (8è) Darwin 54% (6è)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Austràlia
La "Super Mina" de Kalgoorlie, la mina oberta d'or més gran del món

Austràlia és una economia occidental mixta molt pròspera, amb un Producte Interior Brut per capita lleugerament superior al del Regne Unit, Alemanya i França. Ocupa la tercera posició del món segons l'Índex de Desenvolupament Humà del 2005 i la sisena en qualitat de vida d'acord a l'índex elaborat per The Economist. L'absència d'una indústria manufacturera orientada a les exportacions ha estat considerada com un dels punts febles de l'economia australiana; no obstant això, les puges en els preus de les exportacions de productes bàsics australians així com l'increment en el turisme han fet innecessària aquesta consideració. Austràlia té el quart dèficit de compte corrent més gran del món en termes absoluts (en termes relatius, representa més del 7% del seu PIB).

Durant la dècada de 1980 el Partit del treball, encapçalat llavors pel primer ministre Bob Hawke i el tresorer Paul Keating, va començar un procés de reforma econòmica amb la lliure flotació del dòlar australià el 1983 i amb la liberalització del sistema financer.[15] Des de 1996, el govern de Howard ha continuat amb el procés de reforma micro-econòmica, que inclou la liberalització parcial del mercat laboral i la privatització de les empreses públiques, principalment la indústria de telecomunicacions.[16] Una reforma important del sistema de cobrament d'impostos va ser implementada el 2000 amb una introducció d'un impost sobre els béns i els serveis del 10%, el qual ha reduït la dependència del govern en l'impost sobre la renda (personal i corporativa), una característica única del sistema australià.

L'economia australiana no ha experimentat cap recessió des dels inicis de la dècada de 1990. El gener del 2006 la taxa d'atur era del 5,3%, amb una ocupació total de 10.034.500 persones. El sector dels serveis de l'economia, que inclou el turisme, l'educació i els serveis financers, representa el 69% del PIB. L'agricultura i els recursos naturals representen el 3% i el 5% del PIB respectivament, però, contribueixen considerablement a les exportacions del país. Els principals mercats d'Austràlia són Japó, Xina, els Estats Units, Corea del Sud i Nova Zelanda. Una àrea de preocupació pels economistes és l'elevat dèficit de compte corrent i els nivells de deute extern.

És el primer país del món en exportació de llana i carn de xai, bauxita, titani, així com l'Estat que conté més reserves d'urani.

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Etnografia i immigració[modifica | modifica el codi]

Ciutat de Sydney, la més poblada d'Austràlia

La majoria dels 21 milions d'australians són descendents dels colonitzadors i dels immigrants; el 90% de la població australiana és d'ascendència europea. La majoria dels immigrants colonials i els posteriors a la independència, provenien gairebé exclusivament de la Gran Bretanya i Irlanda, de manera que la població d'origen anglocèltica encara hi predomina. La població australiana s'ha quadruplicat des de la fi de la Primera Guerra Mundial,[17] gràcies a l'ambiciós programa d'immigració australiana. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i el 2000, al voltant de 5,9 milions de persones de la població total, es van establir a Austràlia com a immigrants nous, la qual cosa vol dir que dos de cada set australians van néixer a l'estranger.[18] El 2001, els cinc grups més grans del 23,1% d'australians nascuts a l'estranger provenien del Regne Unit, Nova Zelanda, Itàlia, Vietnam i la Xina.[19][20] Després de l'abolició de la Política de l'Austràlia Blanca el 1973, nombroses iniciatives governamentals s'han establert per a encoratjar i promoure l'harmonia racial basada en una política de multiculturalisme.[21] La població indígena, que inclou els aborígens del continent i de les Illes de l'Estret de Torres, era 410.003 (o el 2,2% de la població total) el 2001; un increment significatiu des del cens de 1976, que reportà una població aborigen de 115.953.

Llengües[modifica | modifica el codi]

L'anglès és la llengua oficial d'Austràlia. Segons el cens del 2001, l'anglès és l'única llengua parlada a les llars del 80% de la població australiana. També s'hi parlen el xinès (2,1%), l'italià (1,9%) i el grec (1,4%). Una proporció significativa dels immigrants de primera i segona generació són bilingües. Es creu que a prop de 200 i 300 llengües aborígens australianes existien abans del primer contacte amb els europeus. Només n'han sobreviscut 70, i 50 estan en perill d'extinció. A prop de 50,000 (0,25%) persones parlen una llengua aborigen com a llengua materna.

Religió[modifica | modifica el codi]

No hi ha cap religió oficial de l'Estat. El cens del 2006 va reportar que el 68% dels australians eren cristians: 26% eren catòlics i el 19% eren anglicans. El 19% van reportar "cap religió", que inclou l'humanisme, ateisme, agnosticisme i el racionalisme; i el 12% no va respondre o no va donar una resposta adequada. El 5% eren d'una religió no cristiana. Com en la majoria dels països occidentals, el nivell de participació activa o assistència a l'església és molt menor.[22]

Educació[modifica | modifica el codi]

L'educació és obligatòria a tot l'Austràlia, des del 6 als 15 anys (16 a l'Austràlia Meridional i Tasmània, i 17 a l'Austràlia Occidental). La taxa d'alfabetisme és del 99%. Segons el Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants de l'OCDE, l'educació australiana és la vuitena millor del món; i una posició molt millor que la mitjana dels països de l'OCDE.[23] Amb finançament públic s'han establert 38 universitats i tot i que també s'han establert diverses universitats privades, la gran majoria rep finançament públic. Hi ha un sistema d'entrenament vocacional organitzat a nivell estatal, inferior al nivell de llicenciatura de les universitats, conegut com l'Educació Tècnica i Superior (TAFE). A prop del 58% dels australians entre els 25 i els 64 anys tenen qualificacions universitàries o vocacionals.[19] i la taxa de graduació d'educació terciària és del 4,9%, la més alta dels països de l'OCDE, així com la taxa d'alumnes internacionals en relació als alumnes nacionals en l'educació terciària.[24]

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Des de 1788, el fonament de la cultura australiana ha estat la cultura anglocelta, tot i que es van desenvolupar diverses característiques atesos l'ambient únic del país i la cultura aborigen preexistent. Els últims 50 anys, la cultura australiana ha estat força influenciada per la cultura popular estatunidenca, en especial la televisió i el cine, així com per la immigració massiva de persones de països no angloparlants.

L'himne nacional és Advance Australia Fair. Entre les cançons que extraoficialment tenen també aquest status hi ha Waltzing Matilda, I Still Call Australia Home, de Peter Allen, o fins i tot Down Under, de Men at Work.

Les arts visuals australianes tenen una història llarga, començant amb les pintures de coves dels aborígens. A partir dels primers assentaments europeus, un tema comú de l'art australià ha estat la geografia i els paisatges, com ara les obres d'Arthur Streeton, Arthur Boyd i Albert Namatjira. Les tradicions dels aborígens s'han transmès oralment i estan relacionades amb les cerimònies i les històries dels somnis. La música, dansa i art aborigen han influenciat les arts contemporànies australianes. Austràlia té una tradició activa de música, ballet i teatre; la majoria de les companyies d'art reben finançament públic per mitjà del Consell Australià del govern federal. Hi ha una orquestra simfònica en cada capital dels estats de la federació, una companyia d'òpera nacional, l'Opera Australia.

Entre els escriptors australians reconeguts es troben Banjo Paterson i Henry Lawson que van escriure sobre la naturalesa australiana. El caràcter colonial d'Austràlia predominà en els primers escrits de literatura. El 1973, Patrick White va rebre el Premi Nobel de Literatura; és reconegut com un dels escriptors en llengua anglesa més grans del segle XX.

Austràlia té dos cadenes televisió públiques:l'ABC i l'SBS; tres cadenes comercials i diversos altres serveis de pagament i gratuïts.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «1995 Global Cultural Diversity Conference Proceedings, Sydney» (en anglès). Department of Immigration and Citicenship. [Consulta: 21 abril 2011].
  2. Purchas, vol. iv, p. 1422–32, 1625. Sembla ser una variació del castellà original "Austrialia" [sic]. Una còpia de la Biblioteca del Congrés pot consultar-se a aquí.
  3. Sidney J. Baker, The Australian Language, second edition, 1966.
  4. Weekend Australian, 30-31 December 2000, p. 16
  5. Algar, Frederic. A Handbook to the Colony of New South Wales (en anglès). Frederic, 1863, p. 2. 
  6. «State of the Environment 2006». Department of the Environment and Water Resources. [Consulta: 19 de maig, 2007].
  7. Austràlia. Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 6 de març, 2008
  8. UNEP World Conservation Monitoring Centre. «Protected Areas and World Heritage - Great Barrier Reef World Heritage Area». Department of the Environment and Heritage, 1980. [Consulta: 29 de maig, 2007].
  9. «Mount Augustus». The Sydney Morning Herald. [Consulta: 19 de maig, 2007].
  10. No more drought: it's a "permanent dry"
  11. Australia's epic drought: The situation is grim.
  12. «About Biodiversity». Department of the Environment and Heritage. Arxivat de l'original el 5 de febrer, 2007. [Consulta: 29 de setembre, 2007].
  13. Parliamentary Library (1997). The Reserve Powers of the Governor-General
  14. «What happens if I do not vote?». Voting Australia - Frequently Asked Questions. Australian Electoral Commission. [Consulta: 8 de gener, 2008].
  15. Macfarlane, I. J. (1998). Australian Monetary Policy in the Last Quarter of the Twentieth Century. Reserve Bank of Australia Bulletin, October
  16. Parham, D. (2002). Microeconomic reforms and the revival in Australia's growth in productivity and living standards. Conference of Economists, Adelaide
  17. «3105.0.65.001 - Australian Historical Population Statistics, 2006» (Microsoft Excel). Australian Bureau of Statistics, 23 de maig, 2006. [Consulta: 18 de setembre, 2007]. «Australian population: (1919) 5,080,912; (2006) 20,209,993»
  18. «Background note: Australia». US Department of State. [Consulta: 29 de maig, 2005].
  19. 19,0 19,1 Australian Bureau of Statistics. Year Book Australia 2005
  20. Australian Population: Ethnic Origins
  21. «The Evolution of Australia's Multicultural Policy». Department of Immigration and Multicultural and Indigenous Affairs, 2005. Arxivat de l'original el 29 de febrer, 2006. [Consulta: 18 de setembre, 2007].
  22. NCLS releases latest estimates of church attendance, National Church Life Survey, Media release, 28 de febrer, 2004]
  23. Dades de l'OCDE. Data d'accés: 6 de març, 2008]
  24. Education at Glance 2005 by OECD: Percentage of foreign students in tertiary education.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna

Coord.: 35° 18′ S, 149° 08′ E / -35.300,149.133