Governador general

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un governador general és el representant reial d'un monarca en un o més territoris independents. El terme ha estat utilitzat amb diverses connotacions al llarg de la història en diferents regnes europeus i llurs colònies en altres continents.

Actuals[modifica | modifica el codi]

Commonwealth[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, el governador general és el representant del monarca en els territoris independents del Commonwealth que comparteixen el rei o la reina del Regne Unit. El títol es va originar de les colònies britàniques que van convertir-se en "dominis" de l'imperi Britànic, com ara l'Austràlia, el Canadà i Nova Zelanda. Des de la dècada de 1950, el títol de governador general (governor general o governor-general) es va donar a tots els representants del monarca en tots els altres països independents del Commonwealth el cap d'Estat dels quals és el monarca britànic. En aquests casos el títol i les funcions del governant colonial es van transformar en un representant constitucional del monarca en comptes d'un símbol de govern colonial.

Iran[modifica | modifica el codi]

L'única altra nació que en l'actualitat fa ús del terme de "governador general" és l'Iran per referir-se a les autoritats provincials designades pel Ministre de l'Interior ( استاندار ostāndār, en persa).[1]

Històrics[modifica | modifica el codi]

El governador general a la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El governador general va ser un càrrec creat en la corona d'Aragó vers la meitat del segle XIV en substitució del procurador general. Era vinculat a l'hereu de la corona, al seu primogènit o , si no n'hi havia cap, a un infant. Tenia caràcter universal sobre tots els regnes que integraven la corona i la seva jurisdicció emanava de la llei i no pas per nomenament. Tenia la seva disposició una cancelleria integrada per un canceller, un vicecanceller, algutzirs i una escrivania. Va desaparèixer al començament del segle XVI, substituït pels lloctinents generals i les audiències. Com a governador general tenia al seu càrrec diversos governadors o delegats.[2]

Com que tenia una cort pròpia, el governador general també tenia la seva pròpia Audiència del governador general, separada de l'Audiència Reial.[3] Aquesta audiència era un òrgan únic per a tota la Corona d'Aragó i per tant era itinerant. Fou reformada per Ferran II com tota la resta de l'administració de justícia.[4]

Els governadors generals de l'Imperi Espanyol[modifica | modifica el codi]

A l'imperi Espanyol, un governador general (gobernador general) era un càrrec de governació designat pel rei o virrei en alguna de les possessions del primer, en especial, però no exclusivament, de les capitanies generals.

Els governadors general de les possessions franceses[modifica | modifica el codi]

El govern francès va designar diversos governadors generals (governeur general) per a administrar les seves colònies d'ultramar, en especial la Indoxina francesa (en l'actualitat Vietnam, Laos i Cambodja) i altres colònies de l'Àfrica.

Els governadors generals del Països Baixos[modifica | modifica el codi]

De 1691 a 1948, el Regne dels Països Baixos va designar un governador general (governeur generaal) per a governar les Índies Orientals Neerlandeses (en l'actualitat Indonèsia). Al Carib, altres títols van ser utilitzats, tot i que a Curaçao hi va haver tres governadors generals entre el 1816 a 1820.

Els governadors generals de les Filipines[modifica | modifica el codi]

Les Filipines van ser administrades per un governador general (gobernador general) sota la jurisdicció de l'Imperi Espanyol, i després de la Guerra hispanoamericana, el govern dels Estats Units hi van designar un (governor general) fins a la independència de les illes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IRNA, Online Edition. «"Paris for further cultural cooperation with Iran"». [Consulta: 2007-10-21].
  2. L'Enciclopèdia.cat
  3. Bolós, 2000: p. 38
  4. Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Audiència reial"

Bibliografia referenciada: