Índies Orientals Neerlandeses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nederlands-Indie Hindia-Belanda
Índies Orientals Neerlandeses

Imperi neerlandès

Flag of the Dutch East Indies Company.svg
1800 — 1949 Flag of Indonesia.svg
 
Morning Star flag.svg
de}}}Índies Orientals Neerlandès de}}}Índies Orientals Neerlandès
Bandera neerlandesa Escut
Ubicació de Índies Orientals Neerlandès
Mapa de les Índies Orientals Neerlandeses mostrant la seva expansió territorial entre el 1800 fins al 1942, moment en què es produí l'ocupació japonesa.
Capital Batavia
Idioma oficial Neerlandès, Indonesi, Malai
Religió islam, protestantisme
Govern No especificat
Període històric Edat contemporània
 • VOC 1800
 • Revolució Nacional Indonèsia 1949
Moneda Florí de les Índies Orientals Neerlandeses, Roepiah de les Índies Orientals Neerlandeses

Les Índies Orientals Neerlandeses va ser el nom de les colònies establertes per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC), que van estar sota l'administració dels Països Baixos durant el segle XIX

A la fi del segle XVI, diversos exploradors marítims (Jan Huygen van Linschoten el 1582 i els viatges de Cornelis Houtman el 1592) havien preparat el camí per al viatge de Houtman a Bantam, el principal port de l'illa de Java, en (1595-1597), on va aconseguir uns petits beneficis. La penetració neerlandesa a les Índies Orientals, que en aquells moments eren territori de Portugal, va ser lenta i discreta.

La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, creada el 1602, va concentrar els esforços comercials holandesos sota un sol comandament i una sola política. El 1605 vaixells mercants neerlandesos van capturar el fort portuguès de Amboyna a les Moluques, que va constituir la primera base de la VOC, nom que van donar els neerlandesos a la seva companyia. La Treva dels Dotze Anys signada a Anvers el 1609 va comportar el cessament de les hostilitats entre Espanya (que controlava Portugal i els seus territoris en aquesta època) i les Províncies Unides. A les Índies, la fundació de Batàvia va formar el centre des del qual les empreses holandeses, més mercantils que colonials, podrien ser coordinades.

Un darrere l'altre, els neerlandesos van prendre el control dels ports de les Índies Orientals: Malacca el 1641; Achem (Aceh) a l'antic regne de Sumatra, 1667; Macassar, 1669 i finalment Bantam el 1682. Al mateix temps, les connexions amb els ports de l'Índia va proporcionar als holandesos una bona producció de cotó que s'intercanviava per pebre negre.

La gran font de riquesa en les Índies Orientals, va ser el comerç dins de l'arxipèlag on les espècies s'adquirien amb plata originària d'Amèrica, més cobejable a Orient que a Europa. Concentrant els monopolis en les espècies, la política neerlandesa en va enfortir el monocultiu. Amboina es va dedicar al clau d'olor, Timor al sàndal, les illes de la Banda a la nou moscada i al pebre. Aquesta política de monocultiu va connectar les economies de les illes a un sistema en què totes necessitaven de les altres per satisfer les seves necessitats.

El 1700 es va establir un model colonial, la VOC va créixer fins a convertir-se en un estat dins d'un estat i tenir un poder dominant dins de l'arxipèlag. Després de la liquidació de la companyia el 1799, i després l'interregne britànic durant les Guerres napoleòniques, el govern dels Països Baixos va reprendre l'administració fins a la independència de Indonèsia el 1949 després de la Revolució Nacional Indonèsia.

La ciutat capital de les Índies Orientals Neerlandeses va ser Batàvia, ara coneguda com a Jakarta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 2° S, 118° E / 2°S,118°E / -2; 118