Cotó
De Viquipèdia
El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia. El mot cotó deriva de l'àrab قُطْن (al) qutn.
El cotó és la fibra natural més important que es produeix al món, la seva importància va començar al segle XIX amb el procés d'industrialització i avui dia encara representa gairebé la meitat del consum mundial de fibres tèxtils. No totes les espècies del gènere Gossypium tenen valor comercial, les fibres s'obtenen de la llavor d'unes poques espècies, la llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedència.
Taula de continguts |
[edita] La fibra de cotó
La fibra és utilitzada per fer teles suaus i permeables.
El cotó és un cultiu molt valorat perquè només el 10% del seu pes es perd en el seu processament. Una vegada que altres elements com cera i proteïna pura. Aquesta cel·lulosa és ordenada de certa manera que li dóna al cotó propietats úniques de durabilitat, resistència i absorció. Cada fibra està composta de 20 o 30 capes de cel·lulosa, enrotllades en una sèrie de ressorts naturals. Quan la càpsula de cotó (càpsula de les llavors) s'obre les fibres s'assequen enredant-se unes amb altres, ideal per fer fil.
La composició del cotó és cel·lulosa gairebé pura. El seu color és blanc, groc pàl·lid o lleugerament vermellós. La seva fibra és més o menys sedosa, fort en major o menor grau i de longitud i gruix variables. Segons sigui la seva longitud, es classifiquen al comerç en cotons de fibra curta i llarga. Els primers són de 20 a 39 mm de llarg. En quant al gruix, en varia de 6 a 29 centenes de mil·límetre per fibra. El cotó de fibra llarga serveix per a la fabricació de teixits fins, muselinas i percales. El de fibra curta és més difícil de treballar i propi per a tota classe de teixits més bastos, indianes, etc. L'homogeneïtat d'aquestes, la seva elasticitat, resistència i color són les qualitats que més directament influeixen en la major o menor estimació del cotó.[1]
El cotó ha estat utilitzat des de fa molt temps per fer roba lleugera en regions de climes tropicals. Algunes persones afirmen que els egipcis van utilitzar cotó des de l'any 12000 aC., i que s'han trobat evidència de cotó en cavernes mexicanes amb datacions de fins a 7000 anys. Però la referència escrita més vella prové de l'Índia.
Encara que és la fibra més comuna en l'actualitat, va ser l'última fibra natural en assolir importància comercial. El segle V aC ja s'usava a Grècia provinent de l'Índia. Encara que els antics grecs romans la utilitzaven per a tendals, veles i peces de vestir, a Europa no es va estendre el seu ús fins a diversos segles després.
El que la va fer popular va ser la introducció de la desmotadora de cotó, inventada el 1793 pel Nord-Americà Eli Whitney. Això la va convertir en la fibra més important per la seva qualitat i el seu baix cost.
[edita] Conreu
El cotó va ser cultivat ara fa milers d'anys al Perú preincaic i destaquen els famosos tèxtils de la cultura paraques tan valorats en diversos museus del món. Una peça de tèxtil, de grans dimensions, dels paraques es troba exhibida a la planta d'ingrés de l'edifici de les Nacions Unides a Nova York. La COPROBA, organisme del govern del Perú, ha declarat el cotó peruà un dels productes bandera del Perú el 28 de juliol de 2004.
El cotó ha estat plantat a l'Índia per més de tres mil anys, i és referenciat al "Rigveda", escrit el 1500 a. C. Mil anys després el gran historiador grec Heròdot va escriure sobre el cotó hindú: "Allà hi ha arbres que creixen silvestres, dels quals el fruit és una llana millor i més bella que el d'una ovella. Els Hindús fan la seva roba de la llana d'aquest arbre. " La indústria cotonera hindú va ser eclipsada durant la revolució industrial Anglesa, quan la invenció del "Spinning Jenny" l'any 1764 i el marc giratori el 1769 van permetre la producció massiva al Regne Unit. La capacitat de producció va ser millorada per la invenció del "cotton gin" per Eli Whitney el 1793.
El 50% del cotó que utilitza el món prové només de tres països: EUA, Xina i l'Índia. Tot i així, avui en dia el cotó es produeix en moltes parts del món, incloent Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Austràlia utilitzant plantes de cotó que han estat genèticament modificades per obtenir més fibra. El cotó genèticament modificat va ser un desastre comercial a Austràlia. Els dividends van ser molt menors del que s'esperava i les plantes de cotó convencional es pol·linitzen amb varietats transgèniques causant problemes legals per als cultivadors.
La indústria cotonera utilitza una gran quantitat de químics (fertilitzants, insecticides, etc.), que contaminen el medi ambient. A causa d'això alguns agricultors estan optant pel model de producció orgànic.
[edita] Desmote del cotó
El desmote modern del cotó és un procés continu que comença amb la recepció del cotó cru, i acaba amb l'embalatge de les fibres del cotó processat. El desmote del cotó produeix grans quantitats de deixalles sòlids en la forma de llavors (que poden servir com a aliment per animals) i rebuig del desmotador, emet contaminants com pols de cotó i borrissol. Amb la finalitat de reduir la incidència del cuc rosat del cotó en les deixalles, en certs països, es regula estrictament el moviment i eliminació de la llavor de cotó i les escombraries. On permetin els reglaments, s'envia la llavor als molins que extreuen l'oli. Es pot eliminar la brossa produïda per l'desmotador, convertint-la en abonament, o subjectant a fumigació, esterilització o incineració. En alguns països es crema la brossa a l'aire lliure, causant molèsties, contaminació atmosfèrica i problemes d'olor.
El problema principal per a la salut que sorgeix del desmote es relaciona amb la pols. L'exposició a nivells excessius de pols de cotó causa de la bisionosis, una malaltia respiratòria greu. A més, l'excessiu soroll pot ser un problema en aquesta indústria.
[edita] Especies cultivades
- Gossypium arboreum L.. És originari de l'Índia i Pakistan.
- Gossypium barbadense L. És originari d'Amèrica del Sud.
- Gossypium herbaceum L. És originari del sud d'Àfrica i la península d'Aràbia.
- Gossypium hirsutum L. És originari d'Amèrica Central, Mèxic, el Carib i Florida
G. hirsutum és l'espècie més estesa mundialment, les espècies difereixen per les llargada de la fibra (més llarga o més curta) i per les característiques agronòmiques, però el cotó sempre necessita un estiu molt càlid i molta aigua de pluja o de reg (cotó egipci).
[edita] Producció
La següent taula mostra la producció mundial de cotó:
| Estat | Producció 2003/04 |
|---|---|
| Xina | 4.870 |
| Estats Units | 3.975 |
| Índia | 2.924 |
| Pakistan | 1.734 |
| Rússia i països ex-URSS | 1.691 |
| Brasil | 1.242 |
| Turquia | 950 |
| Austràlia | 498 |
| Unió Europea | 449 |
| Egipte | 280 |
| Argentina | 108 |
| Total mundial : | 20.485 |
Valors en milers de tones (Font:FAO).
[edita] Cotó transgènic
Algunes companyies utilitzen l'enginyeria genètica per alterar la naturalesa del cotó i que resulti, per exemple, de diferents colors. Empreses multinacionals com Monsanto han produït llavors de les que s'obtenen diferents colors, especialment el blau indi que s'utilitza en la confecció dels jeans. A la Regió Autònoma de Xinjiang (Xina) s'han desenvolupat plantes que lliuren fibres de colors vermell, verd, blau o negre. Altres, en canvi, utilitzen la biotecnologia per generar fibres molt més llargues i resistents. L'empresa Natural Cotton Colors patentar, el 1990, dues varietats de cotó de colors naturals: marró (Coyote) i verd.
Però no totes les variacions genètiques d'aquest cultiu apunten a la seva coloració. Moltes de les modificacions busquen fer que la planta sigui més resistent a alguns tipus de plagues, com la varietat Bt Cotton; o resistents als herbicides com la varietat Roundup Ready, de Monsanto, resistent al glifosat (Roundup).
Tot i la resistència a l'ús de transgènics, ja el 1997 el 25% de les àrees sembrades amb aquest cultiu als Estats Units corresponien a varietats genèticament modificades [cita requerida]. Un altre dels grans productors, l'Índia, va donar via lliure al cultiu transgènic en 2001, en la seva varietat Bt.
Diversos estudis demostren que els cultius de cotó transgènic no tenen un rendiment més gran que els del cotó convencional, una de les promeses de les companyies que desenvolupen varietats genèticament modificades. Tampoc redueixen la quantitat de pesticides químics necessaris per al seu cultiu, donant casos en els que el seu ús es dispara, provocant altres problemes com l'aparició de varietats de hierbajos i insectes resistents als mateixos.
[edita] Referències
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)
