Dehiscència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dehiscència d'un fol·licle d' Asclepias syriaca mostrant les llavors a l'interior.

Dehiscència en biologia i especialment en la botànica és l'acció d'obertura d'un òrgan tancat per tal que pugui sortir el seu contingut quan aquest arriba a la maduresa.

El seu contrari és la indehiscència que es refereix al fet que els òrgans no s'obren espontàniament. Els aquenis, (dels gira-sol, les maduixes o el dent de lleó (gènere Taraxacum) per exemple), són fruits indehiscents.

En biologia animal es parla igualment de dehiscència en el cas, per exemple de la muda dels artròpodes que s'efectua gràcies a les línies de dehiscència que permeten l'obertura de l'antiga cutícula de la qual l'animal es desfà.

En biologia humana la dehiscència és un terme mèdic que significa l'obertura o la ruptura anormal d'un múscul.

La dehiscència en botànica[modifica | modifica el codi]

En la millora vegetal la manipulació de la dehiscència fa augmentar la facilitat i el rendiment en la collita, per això moltes plantes cultivades han passat de ser dehiscents (de forma natural) a indehiscents (en les formes cultivades).

La dehiscència és l'obertura de les estructures de les plantes com són el fruit, l'antera, o l'esporangi per alliberar el seu contingut: llavors , pol·len i espores respectivament. A vegades això implica un despreniment complet d'una part de l'òrgan.

Alguns exemples de fruits dehiscents són: la ginesta el còlquic, l'iris, la rosella, el tabac, l'acant i la síliqua de les brassicàcies

Rorippa microphylla al moment de la dehiscència o obertura.

Dehiscència explosiva[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un sistema de dehiscència que en la flora dels Països Catalans presenta per exemple el cogombre amarg (Ecballium elaterium) aquesta cucurbitàcia autòctona emet a uns quants metres de distància les seves llavors quan es mouen els seus fruits madurs. En el cas de l'arbre Hura crepitans, les llavors després d'una explosió sorollosa arriben a distàncies de 100 metres. El gènere ornamental Impatiens, també té una dehiscència explosiva. EL Sphagnum (molsa que forma la torba) també té una explosió d'espores.[1]

Dehiscència d'anteres[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la darrera funció de l'antera, alliberar els grans de pol·len. La paret de l'antera es trenca per un lloc específic que passa al llarg de l'antera. Es pot veure com una indentificació entre els lòculs de cada teca.

Segons com es forma o s'obre l'antera es pot classificar com: Dehiscència longitudinal: quan l'antera s'obre longitudinalment. Dehiscència transversal: quan s'obre transversalment. Dehiscència apical: s'obre un porus apical a través del qual surt el pol·len.

Segons la direcció en la qual els filaments fan la dehiscència, pot ser:

Dehiscència introsa: aquella que ocorre cap al centre de la flor cosa que facilita l'autopol·linització. Dehiscència extrorsa: aquella que ocorre cap enfora de la flor, cosa que condueix en gran manera a la pol·linització creuada.

Dehiscència de fruits[modifica | modifica el codi]

Si es classifica els fruits pel tipus de desenvolupament del pericarp, n'hi ha dues classes: els secs i els carnosos.

La dehiscència ocorre principalment en els fruits secs, i segons el tipus de placentació i de fecundació que va tenir el fruit, hi ha diversos tipus de dehiscència:

  • Dehiscència sutural doble: el carpel s'obre pel nervi dorsal i entre els nervis placentaris.exemple: les lleguminoses.
  • Dehiscència sutural simple: el carpel s'obre pels nervis placentaris únicament. exemple: fofol·licles i polifol·licle.
  • Dehiscència placentigrafa: l'obertura del carpel es fa per dues línies paral·leles a la placenta. exemple: síliqua i silícula.
  • Dehiscència loculicida.
  • Dehiscència placentifraga.
  • Dehiscència septicida.
  • Dehiscència septifraga.
  • Dehiscència poricida.
  • Dehiscència valvar.

Un fruit que desenvolupa un gineceu compost de carpels fusionats, que, després de la fertilització, creix transformant-se en síliqua, després de la maduració seminal tindrà lloc la dehiscència, i les valves es desenganxen del septum central alliberant les llavors.

Aquest procés és similar a la dehiscència d'anteres i la zona de dehiscència passa enterament al llarg del fruit entre les valves i el septum extern (replum).

En la maduresa, la zona de dehiscència és efectivament una capa no lignificada entre una regió de cèl·lules lignificades en la valva i el septum extern. L'expulsió ocorre per la combinació de pèrdua de parets cel·lulars en la zona de dehiscència i les tensions establertes per les propietats diferencials mecàniques de les cèl·lules secants de la síliqua.

Imatges de dehiscència en fruits[modifica | modifica el codi]

Dehiscència dels esporangis en les molses[modifica | modifica el codi]

El teixit endoteci que es troba en les càpsules de la molsa (briòfits) funciona de manera similar a la dehiscència que es presenta en les anteres.

Dehiscència dels esporangis en falgueres[modifica | modifica el codi]

Moltes falgueres leptoesporangiades tenen un anell (annulus) al voltant de l'esporangi que propulsa les espores cap enfora. Les falgueres eusporangiades generalment no disposen de mecanismes especialitzats de dehiscència

Dehiscència en esporangis de fongs i mixomicets[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. British Bryological Society image gallery, copyright 2010, Page 2 including image of Sphagnum fimbriatum sporangia